Estils d’afrontament en famílies amb persones amb un TCA

A través de la metàfora dels animals identifiquem maneres d'afrontar un trastorn de la conducta alimentària
Juana María Trinidad
Juana María Trinidad Montero
Especialista en Psicologia Clínica. Unitat de trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
afrontamiento tca

Existeixen múltiples estudis que indiquen que les emocions dels familiars de persones amb un trastorn de la conducta alimentària (TCA) afecten de manera significativa sobre la cura que se’n té.  Per això és molt important prendre consciència de les nostres emocions, especialment quan s’és la principal persona cuidadora d’algú que té alguna mena de problema mental, ja que això ens permetrà millorar la nostra autoeficàcia en les cures.

Moltes vegades les famílies de persones afectades per una anorèxia o una bulímia nerviosa arriben al principi del tractament molt desorientades i esgotades. La nostra tasca com a professionals és ajudar-les i orientar-les perquè puguin afrontar d’una manera eficaç el trastorn alimentari.

És molt important interrompre qualsevol patró d’evitació del malestar emocional i adquirir habilitats de processament emocional com poden ser la identificació de les emocions, validar l’experiència emocional i cobrir-la. Tot això és imprescindible en el tractament del trastorn alimentari.

L’equip del Maudsley Hospital de Londres va proposar la metàfora dels animals per exemplificar diferents estils de resposta emocional i estils de cures. L’objectiu d’aquesta metàfora és prendre consciència de l’estil de resposta emocional de la família i afavorir-ne una de més adaptativa a través dels exemples de patrons de resposta dels animals.

Tipus de resposta emocional per part de les famílies i de la persona afectada 

Estruç

  • Tendència de la persona cuidadora a l’evitació del conflicte.
  • Minimització del problema.
  • La persona afectada se sent aïllada i incompresa.

Medusa

  • Tendència de la persona cuidadora a la forta manifestació de les emocions, sobretot ansietat.
  • La persona afectada tendeix a no mostrar les seves emocions.

Sant Bernat

  • Harmonia en la manifestació de les emocions.
  • Abasteix de suport afectuós i de cures.
  • La persona afectada se sent entesa i segura.

Tipus d’estil de cures  

Cangur

  • Tendència de la persona cuidadora a la sobreprotecció.
  • Desconfiança en la capacitat per a l’autonomia.
  • La persona afectada no pot desenvolupar habilitats d’afrontament per ella mateixa.

Rinoceront

  • Tendència al control i directivitat.
  • Tendència a l’explosió i a la crítica.
  • Confronta amb arguments basats en la lògica i rígids.
  • Els símptomes cognitius es tornen més rígids i irracionals.

Terrier

  • Tendència a la crítica de la persona amb trastorn.
  • Fomenta l’autocrítica de la persona afectada.

Dofí

  • Equilibri entre la protecció i la directivitat.
  • Assisteix en el procés de recuperació, en algunes ocasions guiant i en d’altres, recolzant.
  • Confia en la capacitat d’afrontament de la persona afectada.
  • Confiança en la recuperació.

És important saber que no existeix un únic patró d’afrontament en les diferents situacions i conflictes que puguin sorgir. Qualsevol persona es pot moure a través dels diferents estils passant de l’evitació del conflicte a la confrontació directa. Podem tenir comportaments que corresponguin a diferents animals, però segurament, ens identifiquem sobretot amb algun d’ells.

En la mesura del possible, tant familiars com professionals ens hem d’apropar a les posicions tants del Sant Bernat, donant una resposta emocional de tranquil·litat, seguretat i empatia que serveixi de suport a la persona afectada, com del dofí, duent a terme unes cures fermes i motivant durant tot el procés. En resum, desenvolupar habilitats de cures, col·laboració, tranquil·litat, coherència i compassió pel nostre ésser estimat. 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 23 de setembre de 2021
Darrera modificació 23 de setembre de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Juana María Trinidad

Juana María Trinidad Montero

Especialista en Psicologia Clínica. Unitat de trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Destaquem

Red
Blog

Quin és el paper del treball social en casos de TCA?

L’abordatge del context familiar és clau per incidir en el procés de recuperació
Webinar discapacidad intelectual
Col·lectius vulnerables

Persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental

Adolescente caminando
Article

Com evitar les recaigudes en els trastorns de la conducta alimentària?

Recomanacions per a professionals i persones afectades
Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
apologia tca
Blog

L’apologia de l’anorèxia i la bulímia en l’entorn digital

Claus per reconèixer aquests continguts i saber què fer
Trinchera emocional
Blog

El trastorn de la conducta alimentària com a trinxera emocional

Com poden les emocions desembocar en una nefasta relació amb el menjar, amb el cos i amb la mateixa persona?
Navidad y personas con depresión
Blog

Nadal, una època complicada per a les persones amb depressió

Consells per afrontar les festes nadalenques
Adolescente atando cordones de las deportivas
Article

L’anorèxia masculina, la malaltia invisible

Factors desencadenants i paper dels estereotips de gènere com a mantenidors de la malaltia
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Equip interdiscipinari
Blog

El tractament dels TCA, una feina interdisciplinària

En l’atenció als trastorns de conducta alimentària és clau l’atenció especialitzada