Senyals d’alarma en l’addicció als videojocs

Promoure actituds i hàbits saludables en l’entorn familiar ajuda en la prevenció
Josep Lluís Matalí Costa
Josep Lluís Matalí Costa
Cap de Secció de Psicologia i Consultes Externes. Unitat de Conductes Addictives.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Elena Flores Márquez
Elena Flores Márquez
Psicòloga clínica. Unitat de Conductes Addictives.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
adiccion videojuegos

Les addiccions comportamentals es defineixen com la pèrdua de control sobre una conducta que genera l’aparició de conseqüències adverses i un fracàs en la resistència a l’impuls de realitzar un acte perjudicial.

A més, la realització d’aquestes conductes genera una disminució de l’ansietat o una sensació d’eufòria, generant una elevada interferència en totes les esferes de la vida quotidiana de la persona.

Com en les addiccions a substàncies, els joves que mostren addiccions comportamentals, en concret les relacionades amb les pantalles, poden experimentar una necessitat cada cop més elevada de realitzar la conducta addictiva, mostrant més freqüència o durada de la mateixa; i síndrome d’abstinència davant la privació, caracteritzat per malestar com tristesa, irritabilitat i inquietud física.

Segons l’enquesta sobre l’ús de drogues en l’ensenyament secundari a Espanya, ESTUDES 2018, la prevalença d’ús compulsiu d’internet entre els estudiants de 14 a 18 anys és del 20%, sent per les noies aquesta dada una mica més elevada (23,4%) que pels nois (16,4%). En els últims anys, la tendència d’aquesta prevalença era estabilitzar-se però sembla esperable que amb els canvis socials donats per la pandèmia de la COVID-19, la situació pugui canviar.

Senyals d’alarma en l’addicció als videojocs

Les senyals d’alarma són tots aquells indicadors de falta de normalitat, que poden evidenciar-se en alguns dels següents punts, havent de presentar-se de manera recurrent i sostinguda en el temps:

  • Patró de son alterat. Per exemple, es queda connectat per les nits, se’n va a dormir tard, pel matí li costa molt llevar-se.
  • Patró de la gana alterat, menja ràpid i malament per guanyar temps, pot arribar a saltar-se algun àpat.
  • Menys atenció per la higiene, tenint que recordar-li pautes d’higiene bàsica, que abans realitzava, com ara rentar-se les dents, dutxar-se o canviar-se de roba.
  • Deixadesa en aspectes importants de la seva vida, motivada per l’augment del temps que ocupa el temps amb les pantalles.
  • Canvi de l’estil d’oci, canvi d’interessos o d’entorn.
  • Irritabilitat, especialment quan no pot realitzar la conducta addictiva.
  • Estat d’ànim oscil·lant, tendència a la tristesa, es mostra poc comunicatiu, tancat en el seu món, li molesta que li preguntis coses sobre el seu dia a dia.
  • Rendiment acadèmic alterat, absentisme, increment de les notificacions d’actitud poc col·laboradora o reprovatòria, augment dels suspensos i les expulsions de classe.
  • Comença a realitzar furts, generalment de petites quantitats de diners, i especialment a la família més propera.

Com prevenir una addicció als videojocs o a internet

La prevenció passa per promoure actituds i hàbits saludables en les diferents àrees de la vida dels nostres fills i filles i això comença per revisar el nostre funcionament com a referents.

A continuació exposem algunes recomanacions bàsiques:

  1. Som models: els fills i filles aprenen per imitació, principalment. Fes un ús responsable de les tecnologies de la informació, comunica’t, que et vegin gaudint d’altres activitats.
  2. Estableix normes clares per regular l’ús de les pantalles en funció de l’edat. Delimita un horari, escull continguts apropiats, utilitza filtres de control parental. Si s’implica a tota la família en la creació de normes, ajudarà a millorar l’autocontrol i coresponsabilitat.
  3. Temps en família: promou temps d’oci sense pantalles. Millorarà la cohesió familiar i suposa un factor protector de salut general (activitat física, cultural o social).
  4. Alfabetització digital: estigues al dia de les tecnologies de la informació, t’acostarà als teus fills i filles, coneixeràs millor els riscos i les potencialitats i els podràs acompanyar millor en com fer-les servir (protecció de dades, responsabilitat i respecte en les xarxes socials).
  5. Fomenta el diàleg i l’esperit crític, els ajudarà a prendre decisions més encertades i a comunicar els dubtes o problemes que puguin sorgir.
  6. Una ràpida detecció de que «alguna cosa va malament» ajudarà a parar l’espiral negativa i a reconduir la situació. Si detectes senyals d’alarma, demana assessorament a l’escola, al centre d’atenció primària o a un centre especialitzat.

Foto de freepik - www.freepik.es

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 23 de febrer de 2021
Darrera modificació 23 de febrer de 2021
Col·lectius
Josep Lluís Matalí Costa

Josep Lluís Matalí Costa

Cap de Secció de Psicologia i Consultes Externes. Unitat de Conductes Addictives.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Elena Flores Márquez

Elena Flores Márquez

Psicòloga clínica. Unitat de Conductes Addictives.
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona