Respostes a la soledat juvenil

En una societat hiperconnectada, on les xarxes socials ens permeten mantenir contactes a l’instant i la comunicació sembla il·limitada, la soledat no desitjada entre els joves emergeix com una paradoxa inquietant. Vivim envoltats de pantalles, notificacions i interaccions digitals, però malgrat aquesta presència aparent d’altres, molts joves se senten profundament sols. De fet, un de cada quatre joves a Espanya manifesta patir soledat no desitjada, segons l’Observatori SoledadES. I d’aquests, gairebé la meitat afirmen sentir-se així des de fa més de tres anys. Aquesta soledat no és una elecció ni un refugi voluntari, sinó una absència dolorosa de connexió real. 

La soledat no desitjada és una experiència subjectiva que es produeix quan les relacions socials no cobreixen les necessitats emocionals d’una persona. Pot tenir múltiples formes: sentir-se ignorat en un grup d’amics, no tenir ningú amb qui parlar de veritat, o patir l’absència de vincles significatius malgrat estar envoltat de gent. Entre els joves, aquesta sensació s’ha anat estenent de manera alarmant en els darrers anys, alimentada per diversos factors socials, culturals i tecnològics. 

Un de cada quatre joves a Espanya manifesta patir soledat no desitjada

El ritme accelerat de la societat i la predominança de les relacions virtuals, entre d’altres, han transformat la manera com ens relacionem. Aquest canvi ha propiciat vincles més superficials i marcats per la immediatesa, en detriment de les relacions profundes i significatives, que requereixen temps, confiança i la capacitat de compartir vulnerabilitat. 

Factors que afavoreixen la soledat no desitjada en joves

Llegeix més

De fet, la mercantilització de les relacions humanes és una de les derives més subtils però profundes del capitalisme contemporani. En un sistema on gairebé tot es pot comprar o vendre, les connexions entre persones sovint es veuen afectades per aquesta mateixa lògica. L’amistat passa a mesurar-se en nombre de seguidors i l’afecte en nombre de likes. Aquesta instrumentalització de les relacions no només les buida de sentit, sinó que afavoreix una soledat estructural. Perquè una societat que prioritza la competència, l’individualisme i l’aparença està abocada a generar, inevitablement, solitud i desconnexió. Si a això hi afegim la manca de perspectives reals que moltes persones joves perceben en àmbits com l’habitatge, el món laboral o la crisi climàtica, el resultat és un còctel emocionalment insostenible. 

Un altre element clau és l’estigma. Reconèixer que ens sentim sols encara és vist sovint com un senyal de fracàs o feblesa, especialment en un moment vital de «màxima esplendor». Ens costa entendre que un jove pugui sentir-se sol, perquè la joventut s’associa tradicionalment amb vitalitat, vivències intenses i una vida social efervescent. Expressions com «juventud, divino tesoro» reforcen aquesta imatge idealitzada, gairebé mítica, d’una etapa feliç per definició. Però aquesta visió tan romàntica esdevé alhora una trampa: invisibilitza el patiment de qui no encaixa en aquest relat. Si és que algú hi ha encaixat mai del tot. 

Quan un jove se sent sol enmig d’aquesta expectativa de plenitud, la soledat pot ser encara més dolorosa, perquè no només se sent aïllat, sinó també estrany, fora de lloc, com si fallés en viure la joventut «com cal».

I, en aquest context, admetre que necessitem suport, que trobem a faltar vincles profunds o que ens sentim perduts, pot semblar un risc innecessari. 

Tanmateix, en els darrers anys han començat a sorgir iniciatives que trenquen el silenci i aborden la soledat juvenil de manera oberta. Entitats socials, grups de suport, campanyes institucionals i fins i tot alguns espais digitals ofereixen un lloc segur on parlar obertament del tema. 

La campanya Aquí_LaSole llançada des de Sant Joan de Déu és una gota més en aquest mar d’iniciatives perquè els joves sàpiguen que no estan sols en la seva soledat, i puguin trencar el tabú i l’estigma que suposa acceptar-la. La Sole, una nova influencer que busca el seu lloc a les xarxes socials a través del seu perfil d’Instagram, visibilitza aquesta soledat no desitjada i ens alerta que tots i totes podem sentir-la a prop en algun moment, fins i tot quan estem rodejats d’altres persones. I així ho reforcen també molts influencers que s’han sumat a la campanya compartint històries pròpies de soledat i convidant-nos a parlar sense por, per combatre així la vergonya social i l’estigma. Perquè el primer pas, alhora que el més difícil, és parlar-ne obertament per entendre que no és un fenomen aïllat ni individual. I, des d’aquí, poder fer els passos necessaris per sortir-ne. 

Perquè la soledat no desitjada és reversible. I la solució és alhora una aposta tan complicada com senzilla: reforçar la comunitat, les cures i els vincles. I entendre que tots i totes podem ser agents trencadors de soledat d’altres persones. Persones refugi que ofereixen descans i avituallament en la intempèrie. Perquè la soledat no desitjada no és un problema individual, sinó el símptoma d’un model social que tot sovint oblida que som éssers profundament socials, relacionals i vulnerables. 

En definitiva, la soledat no desitjada entre els joves és una realitat invisible, però profundament arrelada: una ferida silenciosa que erosiona el benestar, l’autoestima i afecta la salut mental de moltes persones. És urgent trencar el silenci, buscar espais de connexió genuïna i replantejar els valors col·lectius que volem posar al centre com a societat. Perquè el que ens manté vius i arrelats no és res més que la possibilitat de pertinença, la certesa de ser importants per algú i el desig profund de trobar un propòsit que doni sentit a la vida. Potser aquest és el major acte de resistència col·lectiva en un món que massa sovint ens aboca a l’aïllament.

Aquest article s'ha publicat originalment a social.cat