Reptes de les persones amb TCA i TDAH

La relació entre els trastorns de la conducta alimentària (TCA) i els trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és bidireccional. D’una banda, tenir TDAH es relaciona amb un major risc de tenir una alimentació desordenada i desenvolupar un TCA en l’adultesa. El risc, en aquest sentit, és el triple per a persones amb TDAH en relació amb la població general.

La reacció inicial a rebre un diagnòstic de TDAH sol ser de preocupació pel desconeixement de què significa tenir aquesta condició. Però no tothom sap què vol dir tenir un TDAH. Per tant, el primer que cal fer un cop se sospita, i un cop ha estat diagnosticat, és proporcionar informació, tant de què suposa com de com es pot actuar per abordar-lo. 

La relació entre el TDAH i els trastorns alimentaris

Ir al artículo

Aquest coneixement s’ha de facilitar tant a la persona com, si cal, al seu entorn directe, deixant un temps per assimilar-la, i anar resolent els dubtes que plantegin. 

Una altra reacció que també pot aparèixer, barrejada o no amb l’alleujament, és la frustració, pel fet d’haver patit situacions d’incomprensió i, fins i tot, de mofa o menyspreu per part d’altres (pares, mestres o companys de classe). Malauradament, el bullying és una situació massa comuna en casos de TDAH, com en altres dificultats, encara que no tingui, igual que la dislèxia, res a veure amb una baixa intel·ligència. Fins i tot pot ser el contrari: tenir altes capacitats, però pobra desimboltura acadèmica.

Un cop se sap què implica un TDAH, la majoria de persones ens transmeten la sensació d’encaix que el diagnòstic els ha aportat, després de l’impacte inicial. A vegades expressen cert alleujament pel fet d’entendre conductes o dificultats que sovint els acompanyen des de petits, quan solen notar-se més en àrees com la conducta o l’aprenentatge.

Val a dir que, a més, en el cas del TDAH, pot donar-se un triple diagnòstic, perquè sovint s’associa a altres dificultats d’aprenentatge com la dislèxia, o també a tics, insomni o ansietat o depressió.

Després, cal relacionar el TDAH amb la simptomatologia alimentària. El més freqüent és que quan TDAH i problema alimentari coincideixen, es tracti d’un trastorn d’afartaments o una bulímia, perquè solen estar en relació amb la impulsivitat pròpia del TDAH i les dificultats per posposar reforçaments. Tindran més facilitat per fer símptomes alimentaris de tipus compulsiu: exercici, provocació repetida del vòmit, afartaments.

Escoltem la vivència de persones amb doble diagnòstic

Parlant amb persones que estan passant per un problema alimentari i que els han diagnosticat TDAH podem entendre una mica millor com se senten i quines dificultats afronten. Hem preguntat a adolescents i adults que es troben en diferents moments del seu procés amb el trastorn i aquestes són les seves reflexions.

Què ha suposat per tu rebre un doble diagnòstic de TCA i TDAH?

«Ara entenc molts comportaments del meu dia a dia que no veig en d’altres. Sempre faig diverses coses alhora. Me n'oblido què anava a buscar i haig d’anar-hi diverses vegades. Em costen els canvis des de la infància. A l’escola em costava molt. Aprovava a força de subratllar i copiar, per la repetició.

Sempre he necessitat moure’m, i la majoria de professors no ho entenien i em renyaven. Va haver-hi un mestre que em va deixar moure, vaig aprovar i va ser el millor curs. A vegades la gent es molesta perquè els repeteixo les coses. 

Necessitem entendre per què hem passat tota la nostra infància sentint-nos diferents».

Quines coses veus en tu que no vegis a altres persones amb TCA?

«M’haig de frenar constantment».

«Necessito temps per processar la informació, des de la infància. M’han d’explicar les coses a poc a poc». 

«El cap sempre em va de pressa, m’agradaria que es callés».

«He arribat a un punt que no sé frenar (amb el menjar). Ho intento, entenc que és necessari, però no puc».

Seure a taula suposa un desafiament, per l’activació interna».

«Soc més despistada que els altres. Ja em pots dir alguna cosa ara, que si no me l’apunto, no me’n recordo».

«Tinc més dificultats per mantenir l’atenció durant les sessions de teràpia» 

Què aconsellaries que es tingui en compte en el tractament d’altres persones que tinguin ambdós problemes?

«La comprensió a les dificultats afegides: Durant l'hospitalització em deien que menjava molt de pressa, i és que jo ho faig tot molt de pressa».

Persones amb TCA i diagnòstic tardà de TDAH, en l’adultesa ens han transmès la seva impressió que d'haver-se descobert abans el TDAH, creuen que el problema alimentari hauria pogut canviar molt. 

«Si haguessin diagnosticat abans el TDAH, em podrien haver ajudat a comprendre’m i gestionar la meva ment».

Finalment, cal afegir que quan es té un doble diagnòstic de TCA i TDAH, caldrà considerar que el segon té un tractament farmacològic específic a l'hora de triar els fàrmacs.