Quan menjar sa es converteix en una obsessió

L’ortorèxia afecta 1 de cada 4 persones en el món occidental
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA). Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Marta Carulla-Roig
Marta Carulla-Roig
Psiquiatra infantil i juvenil. Àrea Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Ortorexia

Mantenir una dieta equilibrada y saludable és un factors clau en el manteniment d’una bona salut física i emocional. Les últimes tres dècades aquesta preocupació pel que mengem ha adquirit un gran protagonisme en tots els àmbits de la vida. Una atenció, la del tenir cura del nostre cos i la nostra dieta, que s’ha traslladat de forma pública y expositiva als entorns en línia i les xarxes socials. Aquesta exposició pública exerceix molta pressió social a les persones en relació a la imatge que transmeten, esdevenint un risc especialment alt durant l’adolescència.

Tenir cura del que mengem és important, però què passa quan l’interès es transforma en control i obsessió? Quan passem aquesta línia és quan estem en risc de desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària anomenat ortorèxia.

L’ortorèxia es defineix com l’obsessió patològica pel menjar sa. Es produeix una alteració de la conducta alimentària on el problema gira al voltant de la qualitat del menjar i no de la quantitat (a diferència, per exemple, de l’anorèxia nerviosa).

Les persones que tenen ortorèxia basen l’elecció del menjar en base a criteris com: que siguin aliments biològicament purs, ecològics, sense transgènics, sense que s’hagin tractat amb pesticides, etc. Una de les característiques principals és que s’autoimposen la prohibició de certs aliments com ara la carn i els greixos. Amb aquest trastorn apareix una preocupació excessiva, un comportament obsessiu – compulsiu pel menjar sa que fa que aquest control esdevingui un dels principals objectius de la seva vida. En aquest sentit, aquesta obsessió interfereix en les activitats diàries de la persona donat que ocupa de ple el seu pensament i genera ansietat i sentiments de culpa quan quelcom els impedeix seguir les seves pròpies restriccions alimentàries. Un comportament que sovint acaba per aïllar socialment la persona per les dificultats de compaginar aquests rituals tan estrictes amb les activitats quotidianes.

Afecta 1 de cada 4 persones de la població occidental

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que aquest trastorn afecta a un 28% de la població occidental.

L’ortorèxia va ser definida per primera vegada l’any 1997 pel metge nord-americà Steve Bratman, tot i que no està reconeguda en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals de la Associació Americana de Psiquiatria (DSM 5), utilitzat pels professionals de la salut mental per a diagnosticar un trastorn mental. S’espera, però, que aviat s’incorpori com a diagnòstic. Estem, doncs, davant d’un trastorn relativament nou i, per tant, amb molt recorregut encara pel què fa a la recerca i l’evidència científica que ens permeti entendre totalment el fenomen.

El que sí sabem és que les persones amb comportaments obsessius i perfeccionistes tenen més risc de desenvolupar una ortorèxia. En aquest sentit es tracta d’un comportament molt relacionat amb l’anorèxia nerviosa. Sovint, les persones amb anorèxia nerviosa disminueixen la ingesta alimentària d’aliments d’elevada densitat calòrica i, a més, restringeixen la ingesta a una quantitat molt petita d’aliments.

Quin són els símptomes de l’ortorèxia?

  • Preocupació en excés per l’alimentació.
    Com a resultat de les seves preocupacions sobre la qualitat i la quantitat de menjar apareix una ansietat excessiva. La por de perdre el control, genera una angoixa addicional. Una ansietat excessiva pot desembocar en símptomes depressius, hipocondries, hipervitaminosi (excés de vitamines al cos) o hipovitaminosi (manca de vitamines al cos). En fases avançades poden aparèixer trastorns obsessius - compulsius respecte l’alimentació. Aquest excés de control fa que la persona valori més les característiques de l’aliment que el plaer de menjar.
  • Dieta desequilibrada i restrictiva.
    El fet d’eliminar molts aliments que es consideren no saludables fa que la dieta sigui desequilibrada i molt restrictiva, de forma que la persona no obté els nutrients necessaris dels diferents tipus d’aliments.
  • Rituals alimentaris.
    Apareixen rituals relacionats amb la preparació del menjar. Aquests ocupen molt de temps i tenen poc valor pràctic. Bratman va recollir que aquestes persones passen més de 3 hores al dia pensant en una dieta sana. És important tenir present que poden afectar la qualitat nutricional dels aliments.
  • Sentiment de culpabilitat.
    Quan no es poden seguir les pautes alimentaries apareix una forta sensació de culpa. En moltes ocasions pot fer que la persona s’autocastigui, restringint encara més els aliments que pot menjar.
  • Pors irracionals.
    Poden aparèixer pors en relació als efectes de l’alimentació. Per exemple, es pot tenir por a que un aliment ric en greix provoqui la mort o que els aliments amb sucre facin engreixar excessivament.
  • Pèrdua d’interessos.
    A poc a poc es van restringint els interessos habituals. Les activitats i motivacions es van deixant de costat i tot es focalitza exclusivament en l’alimentació.
  • Pèrdua de pes.
    Tot i que no hi ha una intenció per perdre pes, degut a la eliminació d’una gran quantitat d’aliments de la seva dieta, sol haver una pèrdua de pes.

Pel que fa al tractament és molt similar al de l’anorèxia, la bulímia i tots els trastorns de la conducta alimentaria (TCA). Cal rebre atenció d’un equip interdisciplinar de professionals especialitzats en TCA. Com passa amb tots els TCA, quan abans es detectin aquestes conductes obsessives amb el menjar, més fàcil serà recuperar la salut física i emocional.

Com afecta l’ortorèxia a la salut?

L’obsessió pel menjar sa interfereix en aspectes físics, emocionals i socials de la persona.

Conseqüències físiques

Deixar d’ingerir aliments necessaris pel nostre cos o no substituir els aliments rebutjats per d’altres que puguin aportar els mateixos complements pot comportar l’aparició de mancances nutricionals. És a dir, anèmia, falta de vitamines o d’oligoelements o manca d’energia.

A tall d’exemple, la supressió dels greixos compromet la ingesta de vitamines liposolubles i àcids grassos, tot dos imprescindibles pel bon funcionament de l’organisme. Sinó mengem carn, els nivells de ferro baixen i, encara que els vegetals també aporten proteïnes, són de qualitat inferior.

Conseqüències emocionals

Les persones amb ortorèxia estan sotmeses a una gran pressió com a conseqüència de les regles alimentaries tant estrictes que s’han imposat. El gran autocontrol que han d’exercir els pot portar a situacions d’esgotament que es poden manifestar en irritabilitat, ansietat o depressió. Un altre factor important es l’autoestima, que es veurà afectada per la capacitat d’acompliment d’aquestes normes autoimposades.

Conseqüències relacionals

Una de les conseqüències d’aquest estil de vida es l’aïllament social. És habitual que donin situacions en les que la persona no comparteix àpats o moments de celebració per la impossibilitat de menjar els seus aliments. El temps d’oci també queda afectat, ja que passen molt de temps planificant, comprant i preparant els aliments en detriment d’altres activitats socials.

Com puc saber si tinc un problema?

Cuidar-se i procurar mantenir una alimentació sana i equilibrada no significa que es tingui un trastorn d’alimentació. És important entendre que el factor diferencial és l’obsessió que fa que la nostra conducta es modifiqui.

Per detectar si tens un problema d’ortorèxia ets pots fer aquestes preguntes bàsiques:

  • El temes relacionats amb l’alimentació et fan patir?
  • Et passes el dia pensant en el que menjaràs i si és prou sa?
  • Has deixat de fer coses amb la família o amistats per dedicar més temps a organitzar els teus àpats?
  • Et preocupa més la qualitat dels aliments que el plaer de menjar-los?

En el cas que la resposta sigui afirmativa en alguna de les preguntes, es recomana sol·licitar ajuda professional ja que es podria estar dins l’esfera de l’obsessió. És important recordar que l’ortorèxia és quelcom que es va gestant a poc a poc. Acostuma a començar amb una conducta, en principi, positiva com és la de portar una dieta equilibrada i saludable.

Com puc menjar sa sense caure en l’obsessió?

La prevenció d’un trastorn de la conducta alimentària resideix en tots els entorns de la persona i en les pròpies eines de gestió emocional i coneixement.

Fomentar uns hàbits alimentaris saludables

Promocionar una alimentació saludable i equilibrada tant a l’àmbit familiar, escolar o laboral, ajudarà a enfortir conductes adequades minimitzant els efectes negatius que el món de la moda, la publicitat o les xarxes socials exerceixen sobre la personalitat.

Entendre com funciona el cos i el que necessita

Es recomana realitzar una dieta variada i equilibrada que inclogui la quantitat i varietat d’aliments que el nostre cos necessita per funcionar correctament. Si coneixem els nutrients que necessita el nostre cos, serà més fàcil que coneguem perquè serveixen i entendrem la seva importància. En aquest sentit, no hi ha aliments «prohibits» si es mengen en la quantitat i el moment del dia adient.

Fomentar l’autoestima

L’educació emocional i una bona autoestima són factors elementals i protectors de la nostra salut mental davant l’impacte que rebem en aspectes com els cànons de bellesa actuals, la necessitat de reconeixement entre iguals o les tendències socials. Aquest treball cal fer-ho en tots els entorns educatius de la persona i des d’edats primerenques: a casa, a l’escola i als entorns d’oci, per assolir l’adolescència i l’adultesa amb una bona base de gestió emocional.

En el cas d’una persona que ja hagi mostrat conductes obsessives o de perfeccionisme molt acusat, cal estar especialment amatents en la seva relació amb el menjar.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 15 de setembre de 2022
Darrera modificació 15 de setembre de 2022
Col·lectius
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA). Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Marta Carulla-Roig

Marta Carulla-Roig

Psiquiatra infantil i juvenil. Àrea Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona