La pressió estètica pot provocar problemes d'alimentació

L'actual model de bellesa valora la primesa extrema

Marta Carulla-Roig
Marta Carulla-Roig
Psiquiatra infantil i juvenil. Àrea Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA). Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
presión estetica

La pressió publicitària, mediàtica i social que tenim actualment estableix la primesa extrema com un ideal de bellesa, salut i estatus. Una pressió multiplicada per l'efecte viral de les imatges compartides a través de les xarxes socials i que normalitzen aquests cànons.

La sobrevaloració del físic pot convertir les imposicions dels cànons de bellesa en normes ineludibles si una persona vol sentir-se inclosa a la societat. Sentir que no s'encaixa en el cànon de bellesa, o intentar mantenir-s'hi, pot generar una insatisfacció corporal permanent i condueix les persones que volen aconseguir-ho a fer grans sacrificis que no són gens saludables i que comporten un risc de desenvolupar i mantenir un trastorn de la conducta alimentària. Alguns dels signes d'alerta són les dietes extremes o l'exercici físic desmesurat.

A l'adolescència es rep constantment el missatge que només sent prim s'és atractiu, competitiu i es tindrà èxit. La primesa extrema sembla essencial perquè una persona triomfi, sigui acceptada i tingui èxit en la nostra societat. És important recordar que en aquesta etapa vital és quan es desenvolupa la personalitat, l'autopercepció i l'autoestima.

Pressió estètica i perspectiva de gènere

La pressió estètica és un tipus de pressió social que rebem de l'entorn, ja sigui a través dels mitjans de comunicació, les xarxes socials o fins i tot a través de comentaris que ja incorporem al nostre dia a dia, i que posen èmfasi en aquells cànons estètics que són sovint difícils d’aconseguir, però que es tendeixen a idealitzar i admirar, impactant directament en la nostra salut mental i autoestima.

Aquesta pressió estètica sol ser superior a la dona, amb una associació de cossos prims i «perfectes». En el cas dels homes, el cànon de bellesa s’associa a la musculació. La pressió estètica promou estereotips de gènere i potencia el binarisme, no tolerant la diversitat de cossos i mantenint rols de gènere patriarcals. Fomenta la cosificació del cos i perpetua la cultura de la dieta.

Pressió estètica i cultura de la dieta

Tal com hem comentat anteriorment, vivim amb la idea que estar prim està associat a salut, per la qual cosa es normalitza i s'accepta de forma extensa fer dieta, retroalimentant amb la pressió estètica actual. Per contra, el sobrepès o els cossos més diversos tenen connotacions menys saludables i fins i tot es pot discriminar pressuposant que la persona no es cuida o no s'esforça. Aquests judicis, extrapolats a altres àmbits, es transformen en el que anomenem grassofòbia o, fins i tot, violència estètica.

L'autoimatge és un constructe que formem en base als impactes externs (tot el que arriba a través de xarxes socials, o el que veiem en els altres) i en base a la nostra autopercepció, que de vegades pot arribar a ser negativa quan hi és té molta sobrevaloració del cos i la bellesa física. En el cas dels trastorns de la conducta alimentària, com ara l'anorèxia nerviosa, l'autopercepció està distorsionada.

Adolescència, identitat i autoconcepte

En el cas dels adolescents, la pressió estètica té una rellevància important, especialment a través de les xarxes socials. Des de sempre, els adolescents s'han comparat molt, perquè els seus referents estables que eren els pares i mares a la infància passen a ser ara els seus iguals, amb els quals es reflecteixen. A més, aquests iguals seran també seguidors al món digital d'altres joves youtubers, influencers o coneguts que, a gran escala, en promouran els ideals.

El sentiment de pertinença és clau en l'autoestima dels adolescents, cosa que explica les conductes imitatives entre si. Si la cultura de la dieta i la sobrevaloració de la imatge està impactant tota una generació d'una mateixa edat, que es compara contínuament sobre la base de la validació externa i els likes, la repercussió en l'autoconcepte i la identitat que s'està formant edats pot ser crucial.

L'adolescent, si se sent més acceptat per complir uns cànons estètics determinats, pot caure en la temptació de fer restricció alimentària o bé un ús indiscriminat de filtres d'Instagram, així com consumir contingut digital en relació amb la necessitat de fer dieta i exercici físic.

Si prèviament hi ha una insatisfacció corporal, tots aquests factors poden precipitar una obsessió o la dismòrfia de la imatge, el que s'anomena fins i tot «dismòrfia del selfie» (terme que no apareix en cap manual diagnòstic de trastorns mentals però que es refereix a les múltiples consultes a cirurgia estètica que alguns joves realitzen per assemblar-se al filtre d'Instagram) o bé, l'aparició de trastorns com la vigorèxia o trastorns de la conducta alimentària.

És important que els adolescents puguin adquirir arguments crítics, així com eines tant intel·lectuals com emocionals, per fer front a la pressió estètica actual que imposa models de primesa extrema associats a l'èxit. L'objectiu no és només que es pugui prevenir l'aparició d'un trastorn de la conducta alimentària, sinó que els adolescents puguin construir la seva identitat en valors i vivències, i no en les imposicions estètiques.

Com combatre la pressió estètica a casa:

 

  • Promoure i reconèixer la diversitat corporal. Cada cos és únic i singular; per tant, és important fomentar la diversitat real en contraposició a l'únic cànon de bellesa associat a un cos d'extrema primesa.
  • Potenciar autoestima. Reforçar aspectes positius que no tinguin res a veure amb el físic. Per incentivar que una persona es pugui acceptar a si mateixa és important no fer constantment comparacions amb altres persones.
  • Buscar altres temes, que no siguin la imatge corporal, on centrar-ne l'atenció. Si a les nostres converses el tema principal és sempre la imatge corporal i la seva importància, poden aparèixer comparacions, inseguretats i insatisfacció corporal que poden desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària. És important promoure valors als nostres fills o filles més enllà del que és físic.
  • Reforçar la comunicació emocional. És aquesta comunicació que transmet emocions i desitjos, i té un alt component de contacte físic. Per exemple, no és el mateix dir «m'agradaria abraçar-te» que fer una abraçada que expressi tot allò que una persona sent a través de l'energia del seu cos.
  • Desenvolupar un esperit crític cap a les xarxes socials i limitar-ne l'ús quan sigui necessari. No tot el que visualitzem a les xarxes socials és real, ja que la majoria de fotografies solen estar retocades amb filtres o programes de tractament de la imatge. Quan les xarxes socials ens fan sentir malament amb nosaltres mateixos es recomana no fer-les servir durant un període de temps i si cal dirigir-se al professional de la salut de referència perquè pugui avaluar el cas.
  • No valorar la seva felicitat o benestar estètic pel nombre de likes de les fotografies. Els nostres fills poden formar el seu autoconcepte a partir dels likes que reben les fotografies. Per tant, és important fer-los entendre que el nombre de likes no es correlaciona amb com som com a persones. Si una persona sap identificar els punts forts i febles, necessitarà menys l'aprovació dels altres.
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 2 de setembre de 2022
Darrera modificació 2 de setembre de 2022
Col·lectius
Marta Carulla-Roig

Marta Carulla-Roig

Psiquiatra infantil i juvenil. Àrea Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA). Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona