La meitat de les denúncies de vulneració de drets en salut mental a Catalunya es produeixen a l'àmbit sanitari

Encara que hi ha convencions, normes i lleis que recullen la necessitat i l’obligació de garantir els drets de les persones amb problemes de salut mental, moltes vegades els seus drets continuen sent vulnerats.

Amb l'objectiu de visibilitzar aquestes vulneracions de drets, la Federació Salut Mental Catalunya ha analitzat els casos denunciats el 2022 en aquesta Comunitat Autònoma a l'Informe sobre Drets i Salut Mental a Catalunya 2022.

El 2022 s'han registrat 269 denúncies. D'aquestes, 7 de cada 10 les han fet dones, i és generalment la pròpia persona afectada qui fa aquesta denúncia.

Una de les dades més assenyalades recollides en aquest informe és que el 84,75% dels casos de vulneració registrats s'han produït a la província de Barcelona (especialment a la capital), seguint la tendència d'anys previs. Això pot ser degut a l'elevada densitat de població, juntament amb el nombre més gran de punts d'orientació i assessorament (Espai Situa't) disponibles en aquesta àrea geogràfica.

Una mica més de la meitat de les vulneracions de drets solen produir-se en àmbit sanitari. És per això que qui més vulneracions comet, de forma subsidiària, és la pròpia Administració pública, entesa com el garant final dels drets de la ciutadania que representa.

Els motius de discriminació són molt diversos i es poden donar diversos de manera simultània en una mateixa situació de discriminació o vulneració de drets. Així, en el 50% dels casos les vulneracions han estat degudes a motius de salut mental. La segueixen les motivades per violència institucional, la situació econòmica de la persona, discapacitat i identitat de gènere.

Els drets que més vegades han estat vulnerats són el dret a un servei públic de qualitat (22,57%), el dret a la integritat moral (22,42%) i física (16,14%), i el dret a la salut (14,71%).

Interseccionalitat i vulneració de drets fonamentals

És important atendre la interseccionalitat de la persona, les categoritzacions socials que generen opressions i desigualtat, especialment quan parlem de persones amb problemes de salut mental. Les diferents categories que s'associen a aquests problemes són generadores de desigualtat i discriminació. D'aquesta manera:

• Les dones amb problemes de salut mental tenen més probabilitats de viure situacions de violència domèstica i veuen sovint vulnerats els seus drets sexuals i reproductius.
• Les persones LGTBIQ+ pateixen més violència física i verbal.
• L'edatisme és també una causa de discriminació, especialment a la població infantojuvenil (han detectat males praxis en l'àmbit sanitari) i a la població de persones grans (situacions de violència al nucli familiar, desemparament institucional, males praxis…).
• Altres fonts de discriminació són el racisme i xenofòbia, l'aporofòbia (per motius socioeconòmics) i el capacitisme.

Alguns dels drets fonamentals perquè la persona pugui construir un projecte de vida autònom, tan necessari per a la seva recuperació, són el dret a l'educació, al treball i a l'ocupació. L’informe també recull que s’han produït vulneracions d’aquests drets en persones amb problemes de salut mental.

També assenyalen a l'informe que, encara que la llei de reforma de la legislació civil i processal en matèria de suport a l'exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat (Llei estatal 8/2021 de 2 de juny) és un important avenç en la garantia dels drets d'aquestes persones, encara es donen situacions contradictòries com pot ser en la revisió de les sentències de modificació de la capacitat jurídica, i en aquest sentit considera indispensable la figura del facilitador judicial.

Violència institucional: ingressos involuntaris i mesures coercitives

Durant el 2022 van identificar 33 casos de discriminació per violència institucional en forma d'ingrés hospitalari involuntari, on s'ha donat contenció física i mecànica, mediació forçosa i coerció informal.

En aquest sentit, i encara que veuen necessari millorar la violència institucional que de vegades es dóna en contextos com són els centres penitenciaris, també posen en relleu diferents bones pràctiques per eliminar les mesures coercitives. Una és el Programa de Contenció Zero (adaptació de Libera care) de Sant Joan de Déu.

El repte de la infradenúncia

Els casos de discriminació i vulneració identificats des de la Federació Salut Mental Catalunya són molts menys dels que realment es donen a Catalunya. L'informe identifica la infradenúncia com un dels reptes als quals s'hauria de donar resposta a la defensa i garantia dels drets de les persones amb problemes de salut mental. Aquesta infradenúncia pot estar motivada per factors com la normalització de la discriminació, la manca de confiança en el sistema, por de les conseqüències de la denúncia, negació, vergonya o fins i tot poca accessibilitat als procediments per denunciar o als cossos de seguretat, entre d'altres .

Així, l'informe conclou com, malgrat els grans avenços en la defensa dels drets de les persones amb problemes de salut mental, encara cal continuar avançant en la incorporació dels principis de la Convenció de Nova York a tots els àmbits de la salut mental.

En aquesta línia, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha elaborat els Quality Rights, materials formatius amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'atenció i del suport prestats als serveis de salut mental, sanitaris i socials, promovent els drets humans i el model de recuperació. Conèixer els nostres drets és el primer pas per poder-los exercir i exigir que siguin garantits.