L’Organització Mundial de la Salut alerta de l’impacte de la COVID-19 en els serveis de salut mental

La pandèmia ha frenat l’atenció de la salut mental en el 93 % dels països.
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat de trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
servicios de salud mental
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

La pandèmia de la COVID-19 ha alterat o paralitzat els serveis de salut mental essencials del 93 % dels països del món, segons un nou estudi de ‎l’Organització Mundial de la Salut (OMS), mentre continua augmentant la demanda d’atenció en salut mental. L’estudi, que inclou 130 països, aporta les primeres dades mundials sobre els efectes devastadors de la COVID-19 en l’accés als serveis de salut mental i posa en relleu la necessitat urgent d’incrementar el finançament.

El dol, l’aïllament, la pèrdua d’ingressos i la por estan generant o agreujant trastorns de salut mental. Moltes persones han augmentat el consum d’alcohol o de drogues i pateixen problemes creixents d’insomni i ansietat. D’altra banda, la mateixa COVID-19 pot comportar complicacions neurològiques i mentals, com ara estats delirants, agitació o accidents cerebrovasculars. Les persones que pateixen trastorns mentals, neurològics o derivats del consum de drogues també són més vulnerables a la infecció per ‎SARS-CoV-2 i podrien estar exposades a un risc més alt de malaltia greu i, fins i tot, de mort.

L’estudi es va dur a terme entre el juny i l’agost del 2020 en 130 països de les sis regions de l’OMS, amb l’objectiu d’avaluar les alteracions patides pels serveis de salut mental, neurològics i de tractament de les toxicomanies com a conseqüència de la COVID-19, determinar els tipus de serveis que han patit alteracions i analitzar les mesures que han adoptat els països per adaptar-se i fer front a aquests problemes.

Els països van assenyalar alteracions generalitzades de moltes menes en els serveis de salut mental essencials:

  • Més del 60 % dels països van indicar alteracions dels serveis de salut mental adreçats a les persones vulnerables, com ara la població infantil i adolescent (72 %), la gent gran (70 %) i les dones que necessiten serveis prenatals o postnatals (61 %).‎
  • El 67 % observava pertorbacions en els serveis d’orientació psicològica i de psicoteràpia, el 65 % ‎en els serveis essencials de reducció de riscos i el 45 % en els tractaments de manteniment amb fàrmacs substitutius per als addictes als opiacis.
  • Més d’un terç (35 %) van assenyalar alteracions en les intervencions d’emergència, incloses les adreçades a persones afectades per convulsions prolongades, síndromes d’abstinència greus relacionats amb el consum de drogues i estats delirants, que sovint són indicadors de greus trastorns mèdics subjacents.
  • El 30 % van assenyalar alteracions en l’accés als medicaments per tractar trastorns mentals, neurològics i derivats del consum de drogues.
  • Al voltant de tres quartes parts van assenyalar alteracions, almenys parcials, en els serveis de salut mental de les escoles i els llocs de treball (78 % i 75 % respectivament).

Hacia una nueva normalidad

Estratègies per conviure amb la nova normalitat

Tot i que nombrosos països, un 70 %, han optat per la telemedicina o la teleteràpia per cobrir la mancança de serveis d’atenció presencials, s’observen disparitats importants a l’hora d’adoptar-les. Més del 80 % dels països amb rendes altes van declarar que havien recorregut a la telemedicina i la teleteràpia per pal·liar les dificultats dels serveis de salut mental, però aquest percentatge no arriba al 50 % en els països de rendes baixes.

Tot i que el 89 % dels països van indicar, en el marc de l’estudi, que la salut mental i el suport psicosocial formaven part dels seus plans nacionals de resposta a la COVID-19, només un 17 % escàs d’aquests països disposa de prou finançament addicional per sufragar aquestes activitats.

Tot això posa de manifest la necessitat d’una injecció més gran de diners en el sector de la salut mental. A mesura que la pandèmia vagi fent el seu curs, s’intensificarà la demanda de programes nacionals i internacionals de salut mental, que ja estan debilitats pels anys de dèficit crònic de finançament.

Publicació
01 de desembre de 2020
Darrera actualització
01 de desembre de 2020
Col·lectius
Persona atesa
Professionals de la salut
Temes
Aïllament
Brots
Confinament
COVID-19
Dol
Gestió sanitària
Salut física
Apps
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat de trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Destaquem

adicciones
Cap a una nova normalitat

COVID-19 i addiccions

trastorno conducta alimentaria
Blog

La pandèmia fa disparar els casos d’anorèxia i bulímia

Efectes de la COVID-19 en els trastorns de la conducta alimentària
Fases del cambio hábitos
Blog

Fases de canvi per les quals passen les persones

Conèixer-les pot ajudar quan es busca un canvi d’hàbits, com en el cas de les addiccions o dels TCA
jocanviotot
Col·lectius vulnerables

#JoHoCanvioTot: joves contra l’estigma

Telemedicina
Blog

Teleteràpia per a trastorns alimentaris

Recomanacions per a usuaris i professionals
Dr. Giovanni di Girolamo
Entrevista

«Hem de ser molt prudents abans de celebrar l’ús generalitzat de les eines digitals com un gran avenç en salut mental»

Consumo alcohol y internet
Blog

Augmenta l'ús compulsiu d'internet i del consum d'alcohol en els joves

El 3,7% de la població espanyola està enganxada a internet i el 6,7% fa apostes en línia
investigación salud mental
Article

Investigar per avançar

L’impacte de la COVID-19 en la salut mental de la ciutadania és una prioritat
Investigación salud mental

La recerca en salut mental i COVID-19

Investigación salud mental
Cap a una nova normalitat

Recerca en salut mental i COVID-19