L'estiu, una nova oportunitat per connectar amb el teu fill o filla adolescent

L’estiu arriba i ens obre un parèntesi. Una pausa en la rutina que, sovint, imaginem com una oportunitat per passar més temps junts, per reconnectar com a família, per compartir. Però, si tens un fill o una filla adolescent, potser ja t’has adonat que les coses no són tan senzilles com abans.

Els estius canvien. Els infants que abans buscaven la teva companyia constant ara prefereixen sortir amb els amics i amigues, tancar-se a l'habitació o explorar el seu propi món. I tu? També has canviat. Potser et costa trobar la manera d'apropar-te, d'entendre què necessiten o, fins i tot, de no sentir-te lluny, exclòs o exclosa.

Però hi ha una cosa que no canvia: el desig profund, tant teu com seu, de seguir connectant. De seguir compartint. La clau potser no està en forçar moments, sinó en ser-hi d'una altra manera. Aquí tens algunes propostes perquè aquest estiu no sigui només un estiu més, sinó una oportunitat per viure de veritat, plegats.

Negocia

Els horaris, les normes, les responsabilitats… són motius freqüents de conflicte. Però no han de ser-ho necessàriament. Per exemple, negocia les sortides, no imposis, sinó pacta.

Quan dones veu al teu fill o filla, quan escoltes el seu punt de vista i arribeu a acords junts estàs transmetent respecte i confiança.

Negociar no vol dir cedir a tot. Vol dir fer-los partícips de les decisions que els afecten. I això, lluny de debilitar l'autoritat, la reforça des del vincle.

Els adolescents necessiten espai i autonomia per descobrir el món i la seva identitat, però també necessiten presència, sentir que estàs present i disponible quan ho requereixen.

Mostra interès genuí

Pregunta des de la curiositat, no des del control. 

Preguntes com ara «Què has fet?», «Amb qui has anat?», «A quina hora tornaràs?», etc., que formulem de manera habitual, no sempre ajuden a obrir converses significatives.

Et proposem canviar-les per altres que mostrin un interès genuí pel seu món (interessos, projectes futurs, preocupacions, etc.):

• Què t’ha fet riure últimament?
• Si poguessis fer qualsevol cosa aquest estiu, què triaries?
• Hi ha alguna cosa que et preocupi i que no sàpigues com gestionar?

Quan els preguntem des de la curiositat i no des del judici, obrim la porta a la confiança mútua.

Comparteix

Els adolescents sovint senten que ningú els entén. Explicar-los que tu també has passat per moments de dubte, de por, d’il·lusió, ajuda a trencar la distància generacional i a construir ponts.

Parla de tu. Dels teus somnis, del que esperaves de la vida quan tenies la seva edat, de com t’has equivocat i del que has après. No per alliçonar, sinó per mostrar la teva vulnerabilitat i, amb ella, la teva humanitat.

Negociar no vol dir cedir a tot. Vol dir fer-los partícips de les decisions que els afecten. I això, lluny de debilitar l'autoritat, la reforça des del vincle.

Feu plans conjunts

Proposa plans sense imposar-los. I deixa que els adolescents també proposin.

No calen grans viatges ni plans espectaculars. A vegades, una tarda a la platja, cuinar plegades, mirar una sèrie junts o simplement fer una passejada, poden esdevenir moments plens de connexió real.

El més important no és el què, sinó el com:

• Sense pressions.
• Sense expectatives irreals.
• Amb l’única intenció de passar temps junts, en llibertat, de manera autèntica i no forçada i amb respecte.

Pregunta’ls, per exemple: «Et ve de gust fer alguna cosa junts aquesta setmana?»; «Et ve de gust triar tu què fem?». I escolta la seva resposta, encara que sigui un «no ho sé».

Perquè connectar no és controlar ni és tenir el pla perfecte; és mirar-nos; és escoltar sense jutjar; és simplement estar.

Vacances en família, un temps per gaudir i enfortir relacions

Llegeix més

Els adolescents necessiten espai i autonomia per descobrir el món i la seva identitat, sí. Però també necessiten presència. Encara que no ho diguin, necessiten sentir que estàs allà, disponible, present, amb atenció quan ho requereixen.

El teu fill o la teva filla adolescent encara et necessita, d'una altra manera, potser amb més distància, però et continua mirant com a referència. Perquè allò que vivim des del vincle, des de la presència, és el que roman per sempre.