www.som360.org/ca

Habilitats socioemocionals que promouen la resiliència

Entrenar l’autoregulació emocional o practicar l’atenció plena fomenten la resiliència
Alazne Aizpitarte Gorrotxategi
Dra. Alazne Aizpitarte Gorrotxategi
Psicòloga facultativa a l'Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Habilitats que fomenten la resiliència

Actualment, continua creixent la preocupació per la salut mental i els problemes que impacten el benestar emocional de la població adolescent i jove. Segons xifres del Baròmetre Juvenil sobre Salut i Benestar (2023), més de la meitat dels joves espanyols (59%) considera que ha patit un problema de salut mental en l'últim any. Quan se'ls pregunta per la presència de malestar emocional, aquesta xifra arriba a més del 70 %, sent els més freqüents la tristesa, sentir-se decaigut, l'apatia, els problemes de concentració o la somnolència contínua. 

Moltes iniciatives internacionals que tenen per objectiu promoure la salut mental en població adolescent i jove es basen en el concepte de resiliència com a eix vertebrador. Aquest concepte fa referència a la capacitat de fer front als esdeveniments estressants i difícils del dia a dia, així com la capacitat d'una persona per adaptar-se a situacions difícils, de persistir davant de l'adversitat o de recuperar-se després d'un esdeveniment traumàtic o advers.  
 

Quan parlem de salut mental, és important diferenciar entre els problemes de salut mental i el malestar emocional que impacta els adolescents. D'una banda, trobem els problemes o trastorns mentals, com els trastorns de depressió, els trastorns d’ansietat o els trastorns de la conducta alimentària. D’altra banda, trobem el malestar psicològic, que no fa referència a trastorns mentals, encara que sí que té un impacte negatiu sobre la salut mental dels adolescents i el benestar dels adolescents. Per reduir el malestar emocional en aquesta població, no es requereix l’atenció sanitària especialitzada, sinó que hem de posar el focus en la prevenció des del context pròxim de l’adolescent, per la qual cosa la família i els centres educatius i el context sociocomunitari prenen un paper molt rellevant. Per aquest motiu, entrenar la població adolescent en habilitats que promouen la resiliència és una  estratègia clau de futur que es relaciona amb una menor vulnerabilitat psicològica i amb una actitud i gestió més saludable davant dels reptes i desafiaments de la vida, cosa que ajudarà en gran mesura a una major tolerància davant del malestar emocional.

Entrenar la població adolescent en habilitats que promouen la resiliència ajudarà en gran mesura a una major tolerància davant del malestar emocional 

Entrenar habilitats per a la resiliència

La resiliència engloba tota una sèrie d'eines personals –habilitats o capacitats socioemocionals i cognitives— que es poden entrenar. Segons el projecte europeu UPRIGHT, que s'ha implementat globalment als centres educatius per millorar la salut mental de la població adolescent en diferents països, per promoure la resiliència en l’adolescència cal tenir en compte quatre components: 

  1. L’aprenentatge socioemocional.
  2. La capacitat d’estar present o mindfulness.
  3. La sensació d’ésser capaç o autoeficàcia. 
  4. Les estratègies d’afrontament.

L'aprenentatge socioemocional 

Dins de les habilitats d'aprenentatge socioemocional destaquen: 

  • L’autoregulació emocional. Els centres educatius i les famílies poden ajudar-los a desenvolupar estratègies per identificar i regular les emocions. Això implica etiquetar-les per després tenir respostes emocionals adaptatives per al seu maneig. També és important crear entorns on les emocions es reconeguin, es validin i es permeti la seva expressió.  
  • La consciència social. Desenvolupar l’empatia, és a dir, la capacitat de posar-se al lloc dels altres i entendre'n les emocions i els pensaments, és una forma de desenvolupar més capacitat resilient sense haver d’experimentar situacions estressants de primera mà, a través de les experiències dels altres. 
  • Les habilitats per les relacions interpersonals. Promoure que estableixin i mantinguin relacions sanes i de suport amb els seus iguals està completament vinculat amb ser més resilient. Això implica col·laborar amb altres pel bé comú, ser capaços de resoldre conflictes interpersonals de manera constructiva i oferir, demanar o rebre ajuda quan sigui necessari. Es tracta d’ajudar-los a tenir relacions de confiança que els generin una percepció de suport i validació per part de l’entorn. 
  • La capacitat de prendre decisions responsables. Una altra manera de ser més resilients és fomentar la capacitat de valor els diferents escenaris als quals ens enfrontem en el dia a dia i entrenar-los en la presa de decisions responsables.
  • La capacitat d’autoconsciència. Ajudar-los a reconèixer-se com a individus amb estats d'ànim, pensaments i reaccions pròpies pot ajudar a desenvolupar aquesta capacitat, a estar més en contacte amb els seus estats interns en el present i a una sensació més gran d'autoeficàcia i de motivació d'assoliment per aconseguir metes pròpies. 

Atenció plena 

Està demostrat que hi ha beneficis en cultivar l'atenció plena en el moment present. La pràctica de l'atenció plena o mindfulness, que prové de corrents orientals, ha demostrat evidència des de fa més de 30 anys en la reducció de l'estrès i altres problemes físics i psicològics. Aquesta pràctica pot ajudar molt la població adolescent, ja que permet connectar amb el moment present i sentir les emocions sense jutjar-les. Això pot ajudar a reduir la impulsivitat a l’hora d’actuar o prendre decisions i a connectar amb els nostres estats interns. 

Sensació d’ésser capaç 

La sensació d'autoeficàcia, és a dir, d’augmentar la percepció de sentir-se capaç d’aconseguir els objectius que et planteges, és una altra de les claus per a promoure la resiliència. És clau que els adolescents puguin sentir que poden portar a terme les accions necessàries que els portaran a aconseguir les seves metes de vida. Quan un adolescent no es percep capaç d’aconseguir allò que desitja, es crea les seves pròpies limitacions que fan que ni tan sols ho intenti, per creure que no serà capaç d'aconseguir-ho.

 Quan un adolescent no es percep capaç d’aconseguir allò que desitja, es crea les seves pròpies limitacions que fan que ni tan sols ho intenti, per creure que no serà capaç d’aconseguir-ho

Estratègies d’afrontament 

Poder desenvolupar estratègies d'afrontament eficaces és clau per als adolescents, ja que és un període de grans reptes i experiències noves. Algunes d’aquestes estratègies són, per exemple, estratègies de comunicació assertives. El fet d’entrenar la comunicació assertiva els ajudarà a reduir l’estrès que generen aquestes situacions noves o difícils.  

És important destacar que els centres educatius i les famílies juguen un paper crucial en la promoció del benestar emocional en l'adolescència. Els espais educatius ofereixen l’oportunitat d’implementar programes de prevenció universals que també impliquen les famílies per a la promoció del benestar psicològic. Per aquest motiu, és clau dotar el professorat dels coneixements i assessorament necessari sobre com promoure les habilitats que fomenten la resiliència a l'aula. 

Pel que fa al paper de la família en la promoció del benestar, quan els adolescents senten la seva família com a suport o refugi, el context familiar es percep com un espai segur. Aquesta sensació de seguretat emocional i relacional és clau per desenvolupar la resiliència individual que beu d’una parentalitat resilient. Per això, és clau dotar les famílies d'orientació d'experts perquè adquireixin eines sobre com fomentar la resiliència en els fills o filles adolescents. 

Considero que he après alguna cosa després de llegir aquest contingut.
Mosaic d'imatges d'adolescents en entorns escolars, familiars i de lleure
Ets una persona resilient?
Descobreix com millorar el teu benestar
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 13 de octubre de 2023
Darrera modificació 16 de novembre de 2023
Alazne Aizpitarte Gorrotxategi

Dra. Alazne Aizpitarte Gorrotxategi

Psicòloga facultativa a l'Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona