Per què ens fa vergonya dir que anem a un centre de salut mental?

L’estigma i la discriminació ens afecten de manera negativa.
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de l'Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
Centro de salud mental

Quan ens visitem en una clínica dental, parlem amb naturalitat de la por que ens fa. Quan anem a un centre de fisioteràpia, on ens ajuden a relaxar la musculatura, no dubtem a parlar-ne i a recomanar-lo a la família i als amics. Ara bé, quan es tracta d’anar a un centre de salut mental, moltes persones no ho expliquen o ho amaguen.

Fa moltes dècades que la societat va etiquetar les persones que anaven als centres de salut mental com a «boges» i això va crear una imatge negativa al seu voltant. A més, ens basem en estereotips erronis que malauradament són difícils de superar i que estigmatitzen les persones que tenen un problema de salut mental. Aquests estereotips poden influir en la persona que pateix un trastorn d'aquest tipus fins al punt que decideixi no anar a un centre de salut mental per rebre ajuda.

Aquest estigma, el fet que algú et vegi de manera negativa per alguna característica distintiva o per un tret personal que es considera un desavantatge, ha perdurat al llarg del temps. Tanmateix, les coses comencen a canviar.

Cada vegada hi ha més persones que parlen del seu trastorn de salut mental i es visiten en un centre per recuperar-se.

L’estigma pot derivar en discriminació. Aquesta pot ser evident i directa, per exemple, si algú fa un comentari negatiu sobre el trastorn mental o sobre el tractament. O també pot ser subtil o no intencionada, com ara si algú t’evita perquè pressuposa que podries ser una persona inestable, violenta o perillosa a causa del trastorn mental. Fins i tot és possible que tu mateix et jutgis en aquests termes.

El primer pas per trencar els estigmes és reconèixer els problemes, reconèixer les emocions que sentim i fer que siguin lícites, ja que socialment sembla que hi ha rebuig a reconèixer les emocions i les preocupacions.

Segur que quan algú et pregunta «com estàs?» sempre respons que estàs bé, encara que no sigui el cas. Doncs bé, això ho has de canviar. Si estàs cansat, angoixat, avorrit… cal que ho diguis!

Algunes de les raons principals per les quals les persones no expliquen que van a un centre de salut mental per tractar un problema són les següents:

  • Por del rebuig; ningú no es vol sentir rebutjat per un grup ni per una persona en concret. Necessitem l’acceptació dels altres i el sentiment de pertinença a un grup. El fet d’explicar a les amistats i la família que ens visitem en un centre de salut mental  ens pot fer pensar que ens deixaran de banda.
  • Por de ser jutjats: no ens agrada anar en boca de tothom i encara menys perquè ens jutgin sense conèixer els nostres condicionants. Valorar i jutjar la vida dels altres és fàcil i, alhora, cruel. Per evitar que ens titllin de «persona desequilibrada» no diem obertament que necessitem l’ajuda d’un professional especialitzat en salut mental.
  • Mostrar debilitat: pot aparèixer la por que ens etiquetin com a persones incompetents, que no han tingut prou fortalesa per enfrontar-se a situacions o superar problemes. Hi ha persones que ho viuen com un fracàs en la gestió de la seva vida.

 

El primer pas per fer front a un problema de salut mental és ser-ne conscient. No pensis que s’arreglarà tot sol, perquè es pot aguditzar encara més.

Busca l’ajuda d’un professional especialitzat en salut mental, igual que busques ajuda en altres àrees de la teva salut.

 

Foto: Ariadna Creus i Ángel García | Banc d'Imatges Infermeres

Publicació
15 de desembre de 2020
Darrera actualització
15 de desembre de 2020
Col·lectius
Ciutadania
Persona atesa
Temes
Atenció
Detecció precoç
Diagnòstic
Estigma
Informació general
Prevenció i salut
Sensibilització
Tractament ambulatori
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de l'Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona

Pensaments i reflexions

apps
Com saber quines aplicacions et convenen
9 minuts
Obertament
L'entitat interpel·la la ciutadania a preguntar-se com es troba
1 minut