Per què ens fa vergonya dir que anem a un centre de salut mental?

L’estigma i la discriminació ens afecten de manera negativa.
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA). Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Centro de salud mental

Quan ens visitem en una clínica dental, parlem amb naturalitat de la por que ens fa. Quan anem a un centre de fisioteràpia, on ens ajuden a relaxar la musculatura, no dubtem a parlar-ne i a recomanar-lo a la família i als amics. Ara bé, quan es tracta d’anar a un centre de salut mental, moltes persones no ho expliquen o ho amaguen.

Fa moltes dècades que la societat va etiquetar les persones que anaven als centres de salut mental com a «boges» i això va crear una imatge negativa al seu voltant. A més, ens basem en estereotips erronis que malauradament són difícils de superar i que estigmatitzen les persones que tenen un problema de salut mental. Aquests estereotips poden influir en la persona que pateix un trastorn d'aquest tipus fins al punt que decideixi no anar a un centre de salut mental per rebre ajuda.

Aquest estigma, el fet que algú et vegi de manera negativa per alguna característica distintiva o per un tret personal que es considera un desavantatge, ha perdurat al llarg del temps. Tanmateix, les coses comencen a canviar.

Cada vegada hi ha més persones que parlen del seu trastorn de salut mental i es visiten en un centre per recuperar-se.

L’estigma pot derivar en discriminació. Aquesta pot ser evident i directa, per exemple, si algú fa un comentari negatiu sobre el trastorn mental o sobre el tractament. O també pot ser subtil o no intencionada, com ara si algú t’evita perquè pressuposa que podries ser una persona inestable, violenta o perillosa a causa del trastorn mental. Fins i tot és possible que tu mateix et jutgis en aquests termes.

El primer pas per trencar els estigmes és reconèixer els problemes, reconèixer les emocions que sentim i fer que siguin lícites, ja que socialment sembla que hi ha rebuig a reconèixer les emocions i les preocupacions.

Segur que quan algú et pregunta «com estàs?» sempre respons que estàs bé, encara que no sigui el cas. Doncs bé, això ho has de canviar. Si estàs cansat, angoixat, avorrit… cal que ho diguis!

Algunes de les raons principals per les quals les persones no expliquen que van a un centre de salut mental per tractar un problema són les següents:

  • Por del rebuig; ningú no es vol sentir rebutjat per un grup ni per una persona en concret. Necessitem l’acceptació dels altres i el sentiment de pertinença a un grup. El fet d’explicar a les amistats i la família que ens visitem en un centre de salut mental  ens pot fer pensar que ens deixaran de banda.
  • Por de ser jutjats: no ens agrada anar en boca de tothom i encara menys perquè ens jutgin sense conèixer els nostres condicionants. Valorar i jutjar la vida dels altres és fàcil i, alhora, cruel. Per evitar que ens titllin de «persona desequilibrada» no diem obertament que necessitem l’ajuda d’un professional especialitzat en salut mental.
  • Mostrar debilitat: pot aparèixer la por que ens etiquetin com a persones incompetents, que no han tingut prou fortalesa per enfrontar-se a situacions o superar problemes. Hi ha persones que ho viuen com un fracàs en la gestió de la seva vida.

 

El primer pas per fer front a un problema de salut mental és ser-ne conscient. No pensis que s’arreglarà tot sol, perquè es pot aguditzar encara més.

Busca l’ajuda d’un professional especialitzat en salut mental, igual que busques ajuda en altres àrees de la teva salut.

 

Foto: Ariadna Creus i Ángel García | Banc d'Imatges Infermeres

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 15 de desembre de 2020
Darrera modificació 15 de desembre de 2020

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Col·lectius
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària (UTCA). Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
  • Grau en Infermeria. Campus Docent Sant Joan de Déu.
  • Màster en Salut Mental. Universidad CEU Cardenal Herrera. 
  • Màster en Pediatria. Universidad CEU Cardenal Herrera. 
  • Màster en Direcció i Gestió en Infermeria. Universidad CEU Cardenal Herrera. 
  • Màster en Infermeria Escolar. Universitat de Barcelona. 
  • Màster en Salut Digital. Universidad Europea Miguel de Cervantes.
  • Tècnic Superior en Documentació Sanitària. Escoles Freta.
  • Tècnic Superior en Imatge per al Diagnòstic. Institut FP Sanitària Roger de Llúria. 
  • Membre fundador de la Sociedad Catalana de Salut Digital.
  • Membre fundador del Cercle de Salut de Catalunya
  • Col·laborador de #SaludSinBulos.
  • Autor i editor de la plataforma digital Enfermería Blog.
  • Coordinador del perfil a Instagram @stoptca_sjd.

Destaquem

Article

Responen les estratègies actuals de millora de la salut mental a les necessitats de les persones i la comunitat?

Si volem que les polítiques estratègiques connectin amb les necessitats de les persones i la comunitat no n’hi ha prou definint-les.
Joan Alvaros
Entrevista

«És fonamental que la salut mental s’introdueixi en espais no sanitaris»

TEAF
Col·lectius vulnerables

La vida amb un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)

especial salud mental

La salut mental, una exigència global

Grupo de adolscentes
Article

La importància de la intervenció precoç en psicosi

Cap a un model en l’atenció a joves i adolescents
Joan Colom Farran
Entrevista

«La prevenció dels trastorns de l’espectre alcohòlic fetal és responsabilitat de tots»

Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
des-nudos
Blog

El documental «Des-Nudos» dona veu al jovent per parlar de manera oberta i personal sobre la salut mental

Produït per Sant Joan de Déu, el projecte inclou set converses íntimes dels joves i el seu entorn sobre la vida
Testimonio anónimo
Testimoni

«Des que m’atenen a salut mental, he deixat de ser escoltada»

Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»