La depressió, una malaltia exclusiva dels adults?

El trastorn depressiu en menors sol iniciar-se d’una manera lenta i progressiva
Francisco Moruno Arena
Francisco Moruno Arena
Psiquiatre Infantil. Coordinador Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil Alt Penedès
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
depresion infantil

Al llarg de la història i fins fa relativament poc, es considerava que el trastorn depressiu a la infància era inexistent.

Actualment es tenen en compte els mateixos criteris diagnòstics per a les persones adultes i per als infants, però amb alguns matisos, ja que els símptomes durant la infància i l’adolescència són diferents dels que es presenten a l’edat adulta.

Globalment, es considera que un 2 % de la població infantil pot estar afectat per un quadre depressiu, amb una incidència similar en els dos sexes, tot i que alguns estudis assenyalen un predomini del sexe masculí. Posteriorment, a l’adolescència la prevalença augmenta fins al 4 % i també els casos entre les dones, que s’equiparen amb els registrats a l’edat adulta.

La depressió pot presentar símptomes molt variables, cosa que fa que alguns autors parlin de la «depressió emmascarada», o bé manifestar-se juntament amb altres trastorns, com ara ansietat, somatitzacions o dolors en el cas dels més menuts, o trastorns de conducta amb consum de tòxics o sense en el cas  dels més grans).

La presentació «emmascarada» o simultània amb altres trastorns dificulta el diagnòstic del trastorn depressiu en la població pediàtrica.

 

En la població adulta, els símptomes més habituals de depressió són:

  • Tristesa persistent.
  • Incapacitat d’experimentar plaer amb activitats habituals.
  • Sentiment de culpa.
  • Fatiga.
  • Pèrdua d’interès o iniciativa.
  • Dificultat per concentrar-se.
  • Agitació o lentitud de moviment.
  • Trastorn del son o de la gana.
  • Ideació suïcida.

En canvi, en els menors els símptomes de depressió més habituals són:

  • Irritabilitat.
  • Manifestació d’emocions molestes, incòmodes o desagradables.
  • Queixes somàtiques (mals de cap, nàusees, dolors abdominals).
  • Aïllament social.
  • La ideació suïcida és similar en infants i adolescents, tot i que els intents són més habituals en el cas dels adolescents.

Com es diagnostica la depressió en infants

Per diagnosticar un episodi depressiu, es considera necessari que els símptomes es prolonguin durant com a mínim 2 setmanes i que s’observi un canvi en el funcionament habitual. Hi ha senyals d’alerta als quals podem estar atents, com ara canvis en el rendiment escolar, en la relació amb altres infants o en l’àmbit familiar.

El trastorn depressiu en menors sol iniciar-se d’una manera lenta i progressiva. En general, es manifesta més a través de símptomes conductuals (problemes de comportament a casa i/o a l’escola) i somàtics (dolors inespecífics).

Aquesta circumstància és la que dificulta el diagnòstic i que explica per què es parla de depressió emmascarada. Entre la població adulta sol passar el contrari: l’inici és agut i hi ha períodes lliures de símptomes (curs episòdic).

El diagnòstic es realitza a través d’una entrevista clínica a càrrec d’un especialista clínic expert en psicopatologia infantil i juvenil, que ha de tenir en compte les diferents manifestacions i també les circumstàncies de l’entorn per dissenyar el pla d’intervenció.

El tractament del trastorn depressiu en la infància ha de ser integral, valorant els aspectes psicoterapèutics i psicosocials, així com el tractament psicofarmacològic segons cada cas.

L’alta resposta al placebo que presenten els infants dificulta l’obtenció de resultats que demostrin l’eficàcia dels psicofàrmacs i dels antidepressius en particular.

La psicoteràpia és el tractament recomanat d’entrada. Cap orientació o psicoteràpia específica no ha demostrat una eficàcia superior a una altra.

El psiquiatre pot valorar la possibilitat de tractament psicofarmacològic amb un antidepressiu quan la psicoteràpia per si sola no sigui efectiva, és a dir, quan no s’observi una millora al cap de 4 o 6 sessions. El tractament s’haurà de mantenir durant com a mínim 6 mesos un cop constatada la remissió dels símptomes.

Cal estudiar l’ingrés hospitalari en aquells casos amb una psicopatologia complicada, és a dir, quan s’observen símptomes psicòtics (alteració de les percepcions, amb al·lucinacions, pensaments de caràcter delirant o pèrdua de la percepció de la realitat) o bé quan el psiquiatre constati un risc suïcida considerable. En aquests casos, és cabdal la capacitat de l’entorn per contenir la situació i la gravetat de la simptomatologia.

Foto de freepik - www.freepik.es

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 11 de febrer de 2021
Darrera modificació 11 de febrer de 2021
Col·lectius
Persona atesa
Temes
Alimentació
Culpa
Detecció precoç
Irritabilitat
Pèrdua de la gana
Salut física
Símptomes
Trastorns
Depressió major
Trastorns son-vigília
Francisco Moruno Arena

Francisco Moruno Arena

Psiquiatre Infantil. Coordinador Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil Alt Penedès
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Destaquem

Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
Blog

Si has de tenir cura del teu fill pots demanar una excedència remunerada

En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
psicosis y tca
Article

Psicosi en els trastorns de la conducta alimentària: símptomes d’alarma

La seva aparició és rara però potencialment greu
Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
Maite Peñarrubia María
Entrevista

«És probable que moltes persones que es troben malament no estiguin demanant ajuda per la dificultat d’accedir al seu metge de família»

Sandra Piñeiro Fungueiriño
Testimoni

«El problema és el camí que fas servir per intentar ser la millor en un esport»

urgencias hospital
Article

La demanda d’atenció urgent de salut mental infantojuvenil s’ha doblat amb la pandèmia

Quins han estat els canvis i com ens hem adaptat a la nova realitat des d’un servei d’urgències
ingreso en centro
Article

Ingrés per depressió a l’adolescència

El que et cal saber si et proposen ingressar a una unitat d’aguts
adiccion videojuegos
Blog

Senyals d’alarma en l’addicció als videojocs

Promoure actituds i hàbits saludables en l’entorn familiar ajuda en la prevenció
jocanviotot
Col·lectius vulnerables

#JoHoCanvioTot: joves contra l’estigma