Ingrés per depressió a l’adolescència

El que et cal saber si et proposen ingressar a una unitat d’aguts
Íngrid Ibáñez Plans
Íngrid Ibáñez Plans
Psiquiatra infantil i juvenil. Coordinadora de la Unitat d'Aguts
Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Althaia
Laura Espinosa Martínez
Laura Espinosa Martínez
Psiquiatra infantil i juvenil. Coordinadora del Programa de primers episodis psicòtics.
Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Althaia

La depressió afecta entre un 4 i un 8% dels adolescents (Balazs et al., 2020) i es pot manifestar d’una forma diferent al que els passa als infants i als adults. Els símptomes de la depressió poden ser tristesa, cansament, apatia, desmotivació, pèrdua d’interès per les activitats habituals, dificultat per divertir-se, sensació d’avorriment constant, baixa autoestima, baix rendiment escolar, irritabilitat, presentar pensaments de mort o de suïcidi, etc.

En funció de l’edat de la persona, la presentació pot variar:

  • En els infants solen predominar els símptomes d’ansietat com l’ansietat de separació, fòbia, les molèsties i dolors físics, la irritabilitat i la inquietud física (Ryan et al 1987).
  • En els adults són més freqüents la pèrdua d’interès i motivació, la dificultat per gaudir de situacions plaents i els problemes de concentració.
  • En els adolescents els símptomes predominants solen ser canvis en la gana i el pes, manca d’energia i alteracions de la son –insomni o bé hipersòmnia- (Rice et al 2019) així com aïllament social, baixa autoestima i irritabilitat (Del Barrio, 2000).
depresion infantil

La depressió, una malaltia exclusiva dels adults?

Des dels serveis de salut mental sempre s’intenta utilitzar el recurs menys invasiu i menys restrictiu per les persones, optant primer per serveis com poden ser consultes externes o hospitalització parcial, per tal de conservar l’entorn del menor (poder estar acompanyat per la família i amics) i les seves activitats habituals (poder seguir acudint a l’escola o institut, si és possible, o fer les  extraescolars).

Les unitats d’aguts de salut mental infantil i juvenil són un recurs per ajudar a infants i adolescents que viuen un moment de crisi i que, per algun motiu, necessiten d’una supervisió o observació contínua dels professionals de la salut i d’un tractament més intensiu per tal de poder millorar el seu estat.

De vegades es pot percebre el fet de necessitar un ingrés com un fracàs, sentir-se’n avergonyit o pensar que significar que no es podrà recuperar però és important entendre que un ingrés és tan sols part del procés de tractament, una fase més per a la recuperació.

Més de 1.800 nois i noies necessiten un ingrés per algun problema de salut mental a Catalunya al llarg d’un any (Observatori del sistema de salut de Catalunya, Central de resultats, 2017).

A l’inici d’un ingrés per depressió, és freqüent tenir la sensació que res servirà, que no val la pena provar-ho, i a vegades això fa que a la persona li costi més expressar-se i col·laborar en la teràpia o que inclús pugui rebutjar l’ajuda. Aquesta visió pessimista és un símptoma més de la depressió, s’anomena desesperança, és habitual sentir-se així.

S’afegeix també que els tractaments antidepressius solen necessitar un període de temps d’unes 2 o 3 setmanes per començar a actuar, i això ens pot fer sentir desmotivats quan no observem una milloria ràpida. Tanmateix és important recordar els objectius del tractament i permetre’ns valorar els progressos, encara que siguin petits.

Durant l’ingrés, és important poder seguir treballant amb les famílies i que el noi o noia pugui seguir mantenint activitats del seu dia a dia per tal de no perdre el fil dels seus projectes, motivacions i suports, i que així la reincorporació sigui més fàcil.

S’intenta que el temps d’estada hospitalària sigui el més curt possible, per poder retornar a la persona al seu àmbit i poder seguir treballant segons les necessitats del pacient. Per tant, sovint les persones marxen de l’hospital trobant-se millor, si bé encara no del tot recuperades. Això pot generar sentiments d’una certa inseguretat o por en el moment de l’alta, els vostres terapeutes us seguiran acompanyant de prop en tot el procés.

Temes
Atenció
Dificultat de concentració
Irritabilitat
Antidepressius
Pèrdua de la gana
Recaigudes
Abandonament de les activitats bàsiques de la vida diària (AVD)
Abandonament de la pròpia cura
Aïllament social
Ansietat
Cansament
Idees suïcides
Malenconia
Por
Sentiment de culpa
Tristesa
Tractaments
Hospitalització unitat d’aguts
Col·lectius
Adolescència
Família
Íngrid Ibáñez Plans

Íngrid Ibáñez Plans

Psiquiatra infantil i juvenil. Coordinadora de la Unitat d'Aguts
Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Althaia
Laura Espinosa Martínez

Laura Espinosa Martínez

Psiquiatra infantil i juvenil. Coordinadora del Programa de primers episodis psicòtics.
Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Althaia
Bibliografía
Balazs, J. , Miklosi, M. , Kereszteny, A. , Apter, A. , Bobes, J. , Brunner, R. , Corcoran. P. , Cosman, D. , Haring, C. , Kahn, J.P. , Postuvan, V. , Resch, F. , Varnik, A. , Sarchiapone, M. , Hoven, C. , Wasserman, C. , Carli, V. & Wasserman, D. (2012). Prevalence of adolescent depression in Europe. European Psychiatry , 27:1 https://www.cambridge.org/core/journals/european-psychiatry/article/p259-prevalence-of-adolescent-depression-in-europe/33FFE78B6B3D7B1D84F47B586CAD88DC
Ryan, N.D. , Puig-Antich, J. , Ambrosini, P. , Ravinovich, H. , Robinson, D. , Nelson, B. , Iyengar, S. & Twomey, J. (1987). The Clinical Picture of Major Depression in Children and Adolescents. Arch Gen Psychiatry , 44(10) https://jamanetwork.com/journals/jamapsychiatry/article-abstract/494134
Rice, F. , Riglin, L. , Lomax. T. , Souter, E. , Potter, R. , Smith, D.J. , Thapar, A.K. & Thapar, A. (Fecha desconocida). Adolescent and adult differences in major depression symptom profiles. Journal of Affective Disorders , 243 , 175-181. https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0165032718306426
Del Barrio, M.V. (2020). Depresión infantil. Editorial Aquitania.
Publicació
02 de març de 2021
Darrera modificació
02 de març de 2021