La depressió en la gent gran

Els símptomes de vegades es confonen amb demència o amb el procés mateix d’envelliment
Mercedes Álvarez Herranz
Mercedes Álvarez Herranz
Psiquiatra de psicogeriatria
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
depresion gente mayor
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Malgrat que la depressió és el trastorn mental més freqüent en la gent gran, juntament amb la demència, moltes vegades tendeix a passar desapercebuda o a confondre’s amb d'altres.

D’una banda, és freqüent atribuir al procés mateix d’envelliment uns símptomes que potser no hi estan associats i imputar a l’edat, i no a la depressió, la pèrdua d’interès i d’il·lusió per les coses.

«Això és cosa de l’edat» és una frase que tots hem sentit alguna vegada, però que pot ser inexacta, ja que no és veritat que el procés d’envelliment comporti depressió

A aquesta dificultat s’afegeix el fet que en la gent gran és molt més freqüent una presentació atípica de la depressió. Així, si la depressió se sol relacionar amb una sensació de tristesa i de decaïment, en la gent gran és habitual que predominin la irritabilitat, la inquietud i fins i tot els símptomes físics, a part que també és freqüent la presència d’altres malalties.

D’altra banda, la depressió i la demència es poden manifestar de manera molt similar i en el cas de la demència sovint hi ha la pèrdua d’interès i d’il·lusió esmentades, però també la irritabilitat i la inquietud. També en totes dues es poden observar canvis en relació amb la personalitat prèvia, problemes de memòria i canvis en el son i la gana.

Per fer un diagnòstic i un tractament correctes és fonamental consultar un metge.

Encara que es poden fer proves complementàries que ajudaran a determinar-ho (sobretot per descartar que la causa dels símptomes sigui una malaltia física), el principal mètode diagnòstic és l’entrevista amb la persona i la família. L’entrevista ens aporta informació sobre els antecedents i l’estat de salut actual i també es fa una exploració de l’estat mental. 

Antecedents importants en la depressió en persones grans:

  • La presència d’altres malalties, inclòs l’abús de tòxics i alcohol en el passat.
  • Els antecedents d’episodis previs similars.
  • Els antecedents familiars.
  • La personalitat prèvia de la persona.
  • L’entorn social, familiar o laboral i un possible declivi.
  • La situació psicosocial. Actualment sabem que, a més a més de la predisposició biològica, s’inclou en les causes de la depressió. 

A més dels símptomes descrits prèviament, en la depressió és habitual l’aparició d’idees de suïcidi. Tot i que això és comú en les depressions a qualsevol edat, en la gent gran el risc de suïcidis és quatre cops més alt que en la població general i es considera que l’edat, en si mateixa, és un factor de risc de suïcidi en les persones amb depressió.

Envelliment i suïcidi

Altres factors de risc de suïcidi són: ser home, l’aïllament o un escàs suport social, el consum d’alcohol (o altres tòxics), viure en una zona rural, l’accés a mitjans letals, patir dolor o mala salut, haver-ne comès intents previs, tenir antecedents familiars de suïcidi i sentiments de culpa i desesperança, juntament amb alguns trets de personalitat, com ara la impulsivitat o la tendència a la violència.

Per aquest motiu, és fonamental preguntar obertament per la idea suïcida. No és veritat que el fet de parlar-ne alimenti la idea, tot i que es tracta d’un mite molt estès. L’única manera de detectar el risc i poder prevenir-lo és preguntant.

Finalment, convé destacar la necessitat de seguir un tractament si finalment es diagnostica una depressió. En casos lleus es pot optar per un tractament psicològic. Tanmateix, en la majoria de depressions en aquesta franja d’edat és fonamental instaurar un tractament farmacològic com més aviat millor.

Encara que la base del tractament serà un antidepressiu, sovint cal algun altre tipus de fàrmac i, segons la clínica que es presenti, poden fer falta ansiolítics, antipsicòtics, hipnòtics o altres.  El tractament haurà de ser individualitzat i es tindrà en compte l’edat de la persona, els símptomes que presenta, les possibles malalties somàtiques intercurrents i la possible interacció amb els fàrmacs que estigui prenent per a aquestes, les preferències de la persona atesa i la facilitat d’accedir a la medicació i prendre-la.

Com a conclusió, encara que la depressió en la gent gran és molt freqüent, de vegades es confon amb la demència o el procés d’envelliment mateix. És important dedicar atenció al que expressen aquestes persones i preguntar per allò que no diuen. Malgrat la reticència habitual al tractament, sobretot farmacològic, és fonamental instaurar-lo per aconseguir una bona evolució.

Publicació
21 de juny de 2021
Darrera actualització
21 de juny de 2021
Temes
Comorbilitat
Irritabilitat
Ansiolítics
Antidepressius
Hipnòtics
Pèrdua de la gana
Trastorns
Depressió major
Mercedes Álvarez Herranz

Mercedes Álvarez Herranz

Psiquiatra de psicogeriatria
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Destaquem

El suicidio no debe normalizarse por la edad
Article

Envelliment i suïcidi

El suïcidi en la població d’edat avançada és un fenomen que sovint s’ignora o es desatén i que atrau menys atenció que el suïcidi en la població més jove. L’edat no ha de ser un motiu per normalitzar el patiment.

Dr. Bellon
Entrevista

«Les intervencions breus en atenció primària són efectives per prevenir la depressió»

Dr. Wolfgang Rutz
Entrevista

«El destí de la gent gran ha d’ocupar el lloc que es mereix en totes les agendes polítiques»

depresion infantil
Blog

La depressió, una malaltia exclusiva dels adults?

El trastorn depressiu en menors sol iniciar-se d’una manera lenta i progressiva
Maite Peñarrubia María
Entrevista

«És probable que moltes persones que es troben malament no estiguin demanant ajuda per la dificultat d’accedir al seu metge de família»

TEAF
Col·lectius vulnerables

La vida amb un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)

derechos
Article

El dret a decidir en el marc de la salut mental

Les implicacions de la nova reforma legislativa
tdah
Cap a una nova normalitat

El TDAH al llarg de la vida

urgencias hospital
Article

La demanda d’atenció urgent de salut mental infantojuvenil s’ha doblat amb la pandèmia

Quins han estat els canvis i com ens hem adaptat a la nova realitat des d’un servei d’urgències
Jaume Funes Artiaga
Entrevista

«Ocupar-se dels adolescents és educar mirades»