Com se sent el jovent amb el seu cos?

La detecció precoç d’anorèxia o bulímia és un element clau a l’hora d’afavorir un bon pronòstic
Sara Bujalance Arguijo
Sara Bujalance Arguijo
Psicòloga especialitzada en trastorns de la conducta alimentària. Directora
Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB)
tca
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

La pubertat i l’adolescència són èpoques de canvis corporals, emocionals i socials importants. És el moment en el que nois i noies intenten trobar el seu lloc en el món i per aquest motiu és molt important la percepció que desenvolupen sobre què creuen que l’entorn i la societat esperen d’ells i elles.

Tenint en compte que la pressió social per estar primes en el cas de les dones, i per estar musculats en el cas dels homes és força elevada actualment, des de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia vam realitzar, durant el curs escolar 2019-2020, una enquesta a 2.328 nois i noies d’entre 12 i 16 anys per conèixer com se senten amb el seu cos.

L’enquesta ens va permetre saber, entre d’altres dades, que:

  • Un 34% de les adolescents d'entre 12 i 16 anys han fet dieta per aprimar sense control professional; en el cas dels nois un 22%:
  • El 42% dels adolescents han patit burles per part dels seus iguals i un 76% d’aquestes burles han estat basades en el físic
  • Un 4,7% dels adolescents creu que pot estar patint un TCA (percentatge que coincideix amb les dades epidemiològiques: un 5% de la població adolescent femenina pateix un TCA)
Enquesta ACAB

Afavorir que els infants i adolescents se sentin bé amb la seva imatge corporal

  • Conèixer els riscos

Ser-ne conscients del risc que suposa que tantes noies adolescents facin dieta per aprimar sense control mèdic. Tinguem en compte que:

Ser dona i ser adolescent són factors de risc individuals força importants en el desenvolupament d’un trastorn de conducta alimentària (TCA)

Fer dieta per aprimar sense control mèdic és una conducta de risc acceptada i normalitzada socialment (quantes persones del teu entorn ho han fet alguna vegada?), el que provoca que sigui encara més perillosa perquè els adults sovint no identifiquem aquest risc.

Per tant, recordem que no totes les noies adolescents que fan dieta per aprimar sense control professional desenvoluparan un TCA, però sí que la gran majoria d’adolescents que tenen un TCA van iniciar el trastorn a través d’aquesta conducta.

Laia Asso Ministral

Laia Asso Ministral: «Estem observant que els TCA es diagnostiquen en edats cada vegada més joves»

  • Educar en la diversitat corporal:

És fonamental educar els nois i noies en el respecte per la diversitat corporal, afavorint que, des de petits, valorin el dret que tenim totes les persones a ser respectades sigui quin sigui el nostre aspecte físic. Per aquest motiu, és important que els adults esdevinguem un bon exemple i que, com a societat, reflexionem i fem front a temes com l’estigma social associat al sobrepès i l’obesitat.

  • Parar atenció a les senyals d'alerta:

Sabent que 1 de cada 20 adolescents pateix un TCA, es fa especialment necessari que parem atenció a senyals d’alerta d’un possible cas de TCA, ja sigui des de casa, des de l’escola o des de serveis sanitaris adreçats a infants i joves, perquè la detecció precoç és un element clau a l’hora d’afavorir un bon pronòstic de recuperació del TCA.

Què podem fer per intentar evitar l’aparició d’un TCA?

Davant d’aquestes dades, que podem interpretar com força alarmants, resulta molt encoratjador saber que des de casa podem dur a terme pautes senzilles com, per exemple, fer al menys un àpat al dia en família i evitar fer comentaris crítics sobre el físic de les persones, que actuen com a factors de protecció importants davant dels TCA. 

Per saber-ne una mica més visiteu la campanya Implicat: ingredients per a un creixement saludable i feliç, de la Taula de Diàleg per a la prevenció dels TCA.

 

Infografia: Resum de les dades recollides a l'enquesta 2019-2020 sobre conductes de risc relacionades amb el cos i l'alimentació. Font: Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia

Publicació
15 de febrer de 2021
Darrera actualització
15 de febrer de 2021
Col·lectius
Adolescència
Infància
Temes
Assetjament escolar
Debut
Detecció precoç
Prevenció i salut
Sensibilització
Pèrdua de pes
Trastorns
Anorèxia nerviosa
Bulímia nerviosa
Afartament compulsiu
Sara Bujalance Arguijo

Sara Bujalance Arguijo

Psicòloga especialitzada en trastorns de la conducta alimentària. Directora
Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB)

Llicenciada en Psicologia i Màster en Teràpia Cognitivo-Social per la Universitat de Barcelona. Psicòloga especialitzada en trastorns de la conducta alimentària.

Destaquem

Laia Asso Ministral
Blog

Laia Asso Ministral: «Estem observant que els TCA es diagnostiquen en edats cada vegada més joves»

La pediatra i dietista-nutricionista ens parla d’alguns factors clau per prevenir l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa.
Webinar TCA
Cap a una nova normalitat

COVID-19 i trastorns de la conducta alimentària

TCA
Article

TCA, l'altra pandèmia

Apunts sobre els trastorns de conducta alimentària
redessociales
Blog

Contra l’apologia de l’anorèxia i la bulímia

El compte d’Instagram @stoptca_sjd s’ha erigit en altaveu de la lluita contra l’apologia dels trastorns de la conducta alimentària
trastorno conducta alimentaria
Blog

La pandèmia fa disparar els casos d’anorèxia i bulímia

Efectes de la COVID-19 en els trastorns de la conducta alimentària
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Judith, mare d'una noia amb anorèixa nerviosa
Entrevista

«Tots hauríem de tenir la informació bàsica per poder actuar davant d’un trastorn de la conducta alimentària»

Yaiza Pineda
Testimoni

«Vaig patir anorèxia per no saber gestionar els meus problemes»

depresion infantil
Blog

La depressió, una malaltia exclusiva dels adults?

El trastorn depressiu en menors sol iniciar-se d’una manera lenta i progressiva
Detectar tca aula
Blog

Sospites que un alumne pot tenir un trastorn de la conducta alimentària?

Observar i crear un clima de confiança és el primer pas per a facilitar la recerca d’ajuda