www.som360.org/ca

Com fer que un pis compartit sigui ‘autism friendly’

Consells per a una bona convivència entre persones amb i sense autisme
Yasmina Manzano Bort
Yasmina Manzano Bort
Infermera especialista en salut mental. Centre de salut mental d'adults.
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Dra. Elena Huerta Ramos
Dra. Elena Huerta Ramos
Neuropsicòloga clínica i investigadora postdoctoral
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Compartir piso

La vida adulta porta amb si grans canvis. Un d'ells pot ser compartir pis, ja sigui amb la parella, amb les amistats o amb persones conegudes o desconegudes. Deixar la casa familiar i assumir les responsabilitats de mantenir una llar i una convivència agradable és tot un repte. Tots tenim les nostres preferències i necessitats, per la qual cosa és important poder expressar-les i trobar estratègies per conciliar-les. A continuació us presentem alguns consells que poden resultar útils per generar un entorn autism friendly en un pis compartit.

Establir normes de convivència

Els acords són importants per a la convivència i s'estableixen en totes dues direccions. És possible que hàgim de canviar o adaptar algunes rutines perquè la casa sigui un espai agradable per a tothom.

Podem elaborar un contracte de convivència on quedin explícits aspectes com:

  • Anticipar les festes o l'arribada de convidats amb alguns dies d'antelació (o el que es decideixi).
  • Establir horaris de soroll.
  • Tenir una rutina de neteja de la llar.
  • Definir les mascotes que es poden tenir i els espais per a elles.
  • Marcar una rutina d'ús del bany per a accions que requereixin més temps, com per exemple dutxar-se.

Els calendaris, els nostres aliats

Establir un horari visual amb imatges, dibuixos, adhesius o codis de colors que reculli de manera clara quins espais netejar, quines tasques queden pendents (treure les escombraries, alimentar o passejar a les mascotes, etc.) i a qui li toca fer-les pot ser una gran ajuda per repartir de manera equitativa les tasques domèstiques.

També pot ser molt útil repartir en una reunió les tasques en funció de les preferències, habilitats o disponibilitat horària de cada persona, però per evitar malestar en la conveniència, és important que el repartiment sigui equitatiu.

Totes les persones ens beneficiem clarament de les eines d'organització visuals.

Els calendaris mensuals amb grans espais sota els dies ens poden ajudar a anticipar i mantenir controlats esdeveniments importants: exàmens, festes, viatges d'algun membre del pis, etc. No està de més tenir-ne un.

Sempre pensem en estratègies visuals per a persones amb autisme, però totes les persones ens beneficiem clarament d'eines d'organització d'aquest tipus.

L'habitació, la zona de confort

La nostra habitació ha de ser la nostra «zona segura» a la qual acudir en els moments en què necessitem estar sols o quan estiguem més cansats. Alguns consells per a la teva habitació:

  • La decoració: està bé que col·loquis a la vista les coses que t'interessen: pòsters, còmics, música, figuretes, plantes, quadres, caràtules de CD, manualitats, fotos de llocs, persones, animals, coses... El que sigui! Les aficions, els interessos o les col·leccions ens produeixen benestar. Per què no tenir-ho a la vista?
  • La il·luminació: no és senzill trobar la il·luminació idònia, però és clau per disminuir la sensació de cansament, poder treballar o estudiar de manera còmoda i, fins i tot, descansar millor. Algunes opcions que et poden ser d'ajuda són els reguladors de la intensitat de la llum, provar les bombetes més blanques o més grogues, els leds de diferents colors o fer servir llums auxiliars en comptes de la llum principal.
  • Les olors: els productes de neteja, els llençols, la roba o els ambientadors poden ser una ajuda o un problema. Busca els productes que més et relaxin. Àloe vera?, lavanda?, olors neutres?
  • Les interrupcions poden ser molestes quan ens concentrem en una tasca o quan preferim estar sols per poder descansar o tranquil·litzar-nos. Per disminuir-les, podem elaborar cartells per a la porta de l'habitació que indiquin que no volem que ens interrompin, un codi de colors tipus semàfor (vermell: estic ocupat; àmbar: estic ocupat però pots trucar; verd: estic lliure) o utilitzar dibuixos i pictogrames. Qualsevol mètode pot ser útil mentre tothom n'entenguin el significat.

Les zones comunes

En un pis compartit hem de respectar que hi ha zones individuals, però també hi ha zones comunes com el menjador o la sala d'estar, la cuina o el bany. Alguns consells per adequar aquests espais:

  • A les zones comunes, pot ser útil que hi hagi una decoració bastant neutra, ja que tothom s'ha de sentir a gust en aquests espais. Si entre les persones amb qui es conviu hi ha aficions comunes, a vegades pot ser interessant poder compartir i decorar conjuntament aquests espais. Per exemple, podries muntar una biblioteca al saló o al menjador, posar un espai de jocs de taula o decorar amb algun quadre o alguna figura que agradi a tothom. Segur que ho gaudiu! Quant a la il·luminació, pot ser útil disposar d'un llum graduable. 
  • A la cuina, encara que es comparteixin objectes comuns, sol ser interessant poder habilitar algun espai individual, com per exemple una balda a la nevera o algun prestatge.
  • Al bany, sol haver-hi objectes personals molt més íntims, i és important delimitar i respectar un espai concret per evitar friccions. També solen haver-hi objectes que poden tenir unes certes olors (sabons, desodorants...) que a vegades poden resultar molestos per a persones més sensibles. És important valorar alternatives o, si cal, ventilar després de l'ús d'un producte concret. 
  • L'ús d'ambientadors a la llar pot resultar agradable per a moltes persones, però per a unes altres pot resultar molest. És important poder pactar o trobar olors que resultin agradables per a totes les persones, per evitar molèsties com ara maldecaps. Normalment, les olors més suaus o naturals solen tenir més consens.
  • El control de la temperatura: no sempre és fàcil trobar una temperatura adequada per a totes les persones de la casa. Podeu pensar a distribuir les habitacions segons les necessitats tèrmiques de cada persona, perquè amb excés de calor és molt difícil dormir. També es poden tenir aparells comuns de calefacció o refrigeració o aparells individuals, segons convingui. 

La nostra habitació ha de ser la nostra «zona segura» on acudir en els moments en què necessitem estar sols o quan estiguem més cansats

Personalitzar les necessitats sensorials

Tots tenim les nostres necessitats sensorials, tant les persones amb autisme com les que persones neurotípiques. Però tenim la sort que avui dia hi ha diferents eines que ens poden ajudar de manera individual o grupal; sovint és qüestió de voler trobar una solució i de fer sevir la nostra imaginació.

Per exemple, a vegades pots necessitar un espai de descans i justament aquell dia està programada una festa. En aquest cas, pots recórrer al teu espai individual i fer ús, per exemple, dels cancel·ladors de so i dels reguladors de llum. També pots llegir o fer altres activitats que et vinguin de gust, o crear una alternativa per a aquell dia, com anar a passejar a un lloc tranquil o a llegir en una biblioteca nocturna.

De vegades pot passar el contrari, que sigui hora de dormir i necessitis escoltar música per relaxar-te. Sempre pots fer sevir uns cascos i gaudir d'aquesta experiència sense molestar la resta de companys i companyes de pis.

Excepcions i flexibilitat

Recorda que:

  • Encara que establim unes normes de convivència, a vegades pot sorgir alguna urgència i haurem de valorar la situació com a excepció, ser flexibles i buscar una alternativa. 
  • És igual d'important mantenir les normes de convivència com, en el cas que sorgeixi una excepció, poder adaptar-nos puntualment a la situació.

Aquests són alguns consells per facilitar la convivència quan compartim pis, però el més important és tractar d'observar i respectar les necessitats comunes i pròpies, i buscar alternatives més o menys creatives perquè es pugui conviure de la manera més confortable possible.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 20 de març de 2023
Darrera modificació 4 de gener de 2024

Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.

Yasmina Manzano Bort

Yasmina Manzano Bort

Infermera especialista en salut mental. Centre de salut mental d'adults.
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Dra. Elena Huerta Ramos

Dra. Elena Huerta Ramos

Neuropsicòloga clínica i investigadora postdoctoral
Parc Sanitari Sant Joan de Déu