Com afrontar el Nadal si tens un trastorn de la conducta alimentària?

Recomanacions per a persones afectades i familiars
Eduard Serrano Troncoso
Dr. Eduard Serrano Troncoso
Doctor en Psicologia. Coordinador de la Unitat de TCA (UTCA)
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de l'Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
Mesa navidad tca

El Nadal pot ser un període difícil per a les persones que presenten un trastorn de la conducta alimentària (TCA), com l’anorèxia i la bulímia nerviosa o el trastorn per afartament compulsiu. Aquesta és una època de l’any en el que el menjar i les trobades socials tenen un paper central a moltes llars. El període nadalenc pot aflorar, en les persones afectades per un TCA, emocions negatives com l’ansietat, la soledat i la culpa. Enguany, a més a més, hem d’afegir noves emocions degut a la pandèmia de la COVID-19: la incertesa, la por al contagi, les restriccions de mobilitat i les limitacions de les trobades socials.

Les dificultats que experimenten les persones amb anorèxia o bulímia en aquesta època té a veure amb el canvi de rutines en els àpats i les interaccions socials.

L’ansietat pot créixer de forma significativa degut a l’increment del temps que dediquem a parlar i planificar el menú nadalenc, la compra dels productes i l’emmagatzematge d’aquests.

La persona que pateix un TCA acostuma a anticipar l’ansietat per el tipus d`àpats que hi haurà (més copiosos), la quantitat (l’augment de les racions) i el temps al voltant d’una taula plena de menjar (sobretaula). A aquests factors cal sumar el component social del Nadal, ja que s’acostuma a menjar amb d’altres persones que no son habituals en altres èpoques de l’any.

Laia Asso Ministral

Laia Asso Ministral: «Estem observant que els TCA es diagnostiquen en edats cada vegada més joves»

La persona que té un TCA estableix una relació inadequada amb el menjar i que pot estar basada en la restricció de la ingesta, com és el cas de l’anorèxia nerviosa, o en el descontrol alimentari (afartaments), com passa amb la bulímia nerviosa o el trastorn per afartament compulsiu. En ambdós casos, el Nadal implica un augment de l’ansietat per la pressió personal i socials per a realitzat les ingestes de manera adient (sense restricció alimentària) i de no caure en afartaments (ingerir una quantitat excessiva de menjar amb la sensació de pèrdua de control) e un període en el que el menjar és molt present. Un altre problema que hem de tenir ben present són les possibles conductes compensatòries durant aquestes dates (vòmits auto induïts, ús de diürètics i/o laxants, restricció-dejuni, exercici físic excessiu).

Donat que el Nadal pot ser una de les èpoques de l’any més complicades per a les persones amb TCA i pels seus familiars, els oferim unes recomanacions per a disminuir l’ansietat:

Abans dels àpats

  • Aïllar a la persona amb TCA amb tots els preparatius que tenen a veure amb l’àpat (participar en l’elecció del menú, compra de productes i la seva preparació). Això ajudarà a no anticipar i no prolongar innecessàriament l’ansietat en relació al menjar.
  • Consensuar on es guardaran els aliments a fi que no estiguin accessibles, és clau per a prevenir episodis d’afartament compulsiu. També és útil disposar d’un pla de suport (família o amistats) en cas que la persona amb TCA deteci risc d’afartament.
  • Preparar un pla de suport amb la família pot permetre a la persona que pateix un TCA sentir-se més preparat per evitar el descontrol alimentari. Convé recordar que la restricció alimentària augmenta el risc d’afartament.
  • Establir un marc de confiança i seguretat amb la persona que pateix un TCA durant aquestes festes. Es pot pactar prèviament que no caldrà repetir racions i que les quantitats seran les normals, tot i que la resta de persones acostuma a menjar més quantitats que un dia normal.
  • Compartir taula amb persones que no són del nostre nucli familiar acostuma a ser difícil en aquests casos. A fi de guanyar en seguretat es pot parlar sobre amb qui es compartiran les dates festives.
  • També pot ser una bona opció oferir informació sobre els trastorns alimentaris a les persones convidades, sempre amb el consentiment de la persona afectada, per ajudar-los a entendre els sentiments i possibles comportaments de la persona afectada durant aquestes dates.

Durant els àpats

  • Per a disminuir l’ansietat que pot ocasionar veure la taula plena de menjar, es recomana que sigui una altra persona, normalment els progenitors, qui serveixi el menjar a la persona amb un TCA. D’aquesta manera, afavorim que les racions siguin les adequades.
  • Les distraccions durant els àpats poden ser de gran ajuda, com ara escollir temes de conversa que no girin entorn el menjar o tenir música de fons.
  • Pot ser útil pactar un temps mínim de sobretaula amb l’objectiu de disminuir l’ansietat de passar llarga estona asseguts en una taula plena de menjar.
  • Si les persones que ens acompanyen en els àpats tenen informació sobre el trastorn, es pot pactar evitar preguntes incòmodes en relació a la quantitat de menjar, insistir en repetir  o emetre judicis sobre l’aspecte físic.
  • També es pot acordar una senyal amb una persona de confiança per avisar-la en cas de necessitar ajuda durant l’àpat per a retirar-se i rebre suport emocional o per canviar el focus de la conversa en cas que s’estigui parlant de temes relacionats amb el menjar, el pes o la imatge corporal.

Després dels àpats

  • És important centrar-se en tots aquells aspectes del Nadal amb els quals gaudim i que no tenen relació amb el menjar o l’exercici, com ara pel·lícules, jocs o la decoració de la llar.
  • Pot ser d’utilitat fer servir tècniques de distracció per a disminuir l’ansietat, com ara relaxacions, ioga, meditació o escoltar música.
  • Pot ser convenient pactar amb la persona afectada anar acompanyada al bany si hi ha risc de conductes compensatòries.
  • Si les coses no han anat com esperàvem, és important intentar disminuir la preocupació i la culpa que poden experimentar les persones amb un TCA, per l’impacte emocional negatiu que té aquest trastorn en la família i amistats, especialment al Nadal.

És important que la família i l’entorn més proper entenguin les característiques del trastorn alimentari per fomentar l’empatia i comprendre la dificultat que implica el període nadalenc en la persona amb TCA. Qualsevol dubte d’actuació respecte cada cas concret, cal consultar-se amb el professional de la salut de referència per a rebre un consell personalitzat. El suport i la comunicació de la família amb la persona afectada és vital per afavorir el procés de canvi i la recuperació de la malaltia.

Foto de freepik - www.freepik.es

Publicació
21 de desembre de 2020
Darrera actualització
23 de desembre de 2020
Col·lectius
Adolescència
Família
Persona atesa
Temes
COVID-19
Pautes
Ansietat
Trastorns
Anorèxia nerviosa
Bulímia nerviosa
Afartament compulsiu
Eduard Serrano Troncoso

Dr. Eduard Serrano Troncoso

Doctor en Psicologia. Coordinador de la Unitat de TCA (UTCA)
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de l'Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona

Pensaments i reflexions

apps
Com saber quines aplicacions et convenen
9 minuts
Obertament
L'entitat interpel·la la ciutadania a preguntar-se com es troba
1 minut