8 mites sobre el maltractament infantil

Derroquem les falses idees sobre què és el maltractament exercit sobre nens i adolescents
SOM Salud Mental 360
Redacció
SOM Salud Mental 360
maltrato infantil

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el maltractament infantil com els abusos i la desatenció de què són objecte els menors de 18 anys, i inclou tots els tipus de maltractament físic o psicològic, abús sexual, desatenció, negligència i explotació comercial o altres tipus que causen o poden causar un dany a la salut, el desenvolupament o la dignitat del nen, o posar en perill la seva supervivència en el context d'una relació de responsabilitat, confiança o poder. L'exposició a la violència a l'àmbit de la parella també s'inclou en les formes de maltractament infantil.

Segons dades de Infancia en Datos (Ministerio de Derechos Sociales i Agenda 2030), la població menor de 18 anys víctima de violència familiar va augmentar un 62% entre el 2009 i el 2019, amb una xifra de 6.827 menors afectats, especialment nenes. Quan parlem de víctimes de delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual, parlem de 5.896 casos el 2019, un augment del 70% en relació amb deu anys abans.

El maltractament infantil i els abusos a la població infantil i adolescent és un problema social de difícil detecció, especialment en edats primerenques. Un problema estructural que té un component cultural important en el fet d’entendre el concepte del que significa el maltractament. Això fa que el maltractament infantil exercit a la llar sigui comú i habitual. Segons Save the Children, més del 25% dels nens i nenes a Espanya han estat víctimes de maltractament per part dels pares, mares o cuidadors principals i menys del 10% dels casos s'arriba a denunciar.

Aquesta mateixa organització va recollir en una enquesta la percepció de la població espanyola sobre el maltractament infantil i van obtenir les conclusions següents:

  • El 83,3% no considera violència donar una bufetada com a càstig, el 36,9% pensa que no és violència no respondre a les necessitats d'afecte.
  • el 17,1% creu que insultar, amenaçar o desqualificar no és dolent.
  • el 8,6% no valora com a maltractament donar cops amb els peus, els punys o amb objectes com a cinturons.

Una de les primeres coses a eradicar són els mites relacionats amb el maltractament infantil i que estan recollits a l'informe Más me duele a mí, de Save the Children.

Els mites del maltractament infantil:

  1. El maltractament infantil és un fenomen poc freqüent al nostre país.Els estudis demostren que els nens i nenes són més victimitzats que els adults a tots els països del món. A Espanya s'estima que més del 25% dels nens i nenes han estat víctimes de maltractament infantil per part dels cuidadors.
  2. El maltractament infantil només es dóna en famílies de nivell socioeconòmic baix.
    La violència cap a la infància es troba a totes les classes socials, però en el nivell socioeconòmic alt aquesta es troba més invisibilitzada. Els factors de risc socials i familiars no són determinants ni excloents d‘altres nivells socials i models familiars.
  3. Els nens i nenes necessiten mà dura, ja que altrament no aprenen.
    Dites com: «La lletra amb sang entra», «Una plantofada a temps, soluciona molts problemes». L'ús del càstig corporal com a mètode de disciplina o criança provoca reaccions agressives que augmenten la freqüència i la gravetat dels conflictes en la família. Una disciplina basada en principis democràtics i no violents genera conductes cooperadores dels fills i les filles.
  4. Totes les persones que són víctimes de violència a la infància seran maltractadores en el futur. 
    No totes les persones que han estat víctimes a la seva infància seran maltractadores, ni tampoc totes les persones que maltracten els seus fills i filles han estat maltractades a la seva infància. Tot i constituir un factor de risc, no podem oblidar que el cicle de la violència es pot trencar i que hi ha molts casos que demostren la capacitat de resignificar les vivències violentes per transformar-les en un creixement positiu.
  5. Els progenitors tenen cura i protegeixen els seus fills i filles de manera instintiva.
    La parentalitat està formada per una sèrie de comportaments que es poden aprendre. Moltes persones no saben com atendre de forma adequada els seus fills i filles, per la qual cosa necessiten suports i formació parental.
  6. El maltractament infantil a l'àmbit familiar és perpetuat principalment per la figura paterna.
    Els estudis ratifiquen que tant homes com dones en el seu rol de cuidadors exerceixen maltractaments cap als nens i nenes a l'àmbit familiar, en totes les seves formes.
  7. Només els cuidadors amb trastorns mentals o abús de drogues i alcohol maltracten els seus fills i filles.
    Tot i que la depressió, ansietat i abús de substàncies constitueixen factors de risc en el maltractament envers els nens i les nenes, no totes les persones amb aquest tipus de patologies agredeixen els seus fills i filles.
  8. El maltractament infantil és greu només si és físic.
    El maltractament físic és el que, en deixar empremtes visibles, sol ser el més conegut, el que genera més atenció i el més notificat. Tanmateix, altres tipus de victimització com ara la negligència emocional poden comportar seqüeles greus en el desenvolupament del menor i, per tant, també requereixen ser tractades.
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 31 de maig de 2022
Darrera modificació 31 de maig de 2022
Col·lectius