Impacte del TDAH en el rendiment acadèmic universitari
El trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza per dèficit d'atenció, hiperactivitat i impulsivitat. Com que és un trastorn del neurodesenvolupament, està present des de la infància, i se sol diagnosticar durant la infància i l'adolescència. Tot i això, a vegades el diagnòstic no es fa fins a l’edat adulta, especialment entre els adults joves, com és el cas dels estudiants universitaris.
Hi ha pocs estudis sobre el TDAH en població universitària, però la prevalença del TDAH en adults, entre els quals es troben els estudiants universitaris, se situa al voltant del 4-5% (Song et al., 2021). Aquesta xifra no és tan precisa com en etapes educatives anteriors, ja que els estudiants universitaris no sempre informen dels seus diagnòstics als centres educatius on estudien i la majoria d’estudis realitzats en aquesta població es basen només en escales de simptomatologia (Weibel et al., 2020). Malgrat això, els serveis de suport acadèmic universitaris indiquen que aproximadament el 25% dels estudiants que reben suport acadèmic ho fan per dificultats associades al TDAH (Nelson et al., 2015) i cal tenir en compte que el nombre d’estudiants que demana aquests serveis augmenta cada any (Adachi et al., 2020).
El 25% dels estudiants que reben suport acadèmic ho fan per dificultats associades al TDAH, i el nombre d’estudiants que demana aquests serveis augmenta cada any.
L’expressió dels símptomes del TDAH canvia durant l'adolescència i, per aquest motiu, els criteris per al diagnòstic, segons el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5), també canvien a partir dels disset anys, en què només es requereixen cinc símptomes per fer un diagnòstic de TDAH en lloc de 6, com passa amb la població infantil. D’altra banda, l’expressió de la hiperactivitat canvia durant l’etapa adulta, i els símptomes d’hiperactivitat es redueixen, primant els de dèficit d’atenció (Sibley et al., 2022). La hiperactivitat es manifesta més sovint com a inquietud interna, irritabilitat i certes dificultats en les relacions interpersonals. Així, els símptomes de dèficit d’atenció poden passar desapercebuts per símptomes d'ansietat o bé com a dificultats organitzatives per a la vida diària o dificultats en el rendiment acadèmic o professional. A vegades, el fet de no reconèixer els símptomes o que la persona disposi d’eines de compensació adquirides al llarg de la vida pot comportar un diagnòstic erroni o bé el retard del diagnòstic (Weibel et al., 2020).
El dia a dia amb TDAH
Afectació del TDAH en l’adaptació a la universitat
Tot i que els símptomes del TDAH es modifiquen amb l'edat, les persones afectades poden experimentar dificultats acadèmiques, socials i laborals al llarg de la vida. Els estudis sobre el rendiment acadèmic dels estudiants universitaris amb TDAH són limitats, però s'ha observat que aquests estudiants presenten de mitjana pitjors notes que la resta de companys (Arnold et al., 2020; Daffner et al., 2022), i que el dèficit d’atenció, com passa en població infantil, és el símptoma que està més relacionat amb un rendiment acadèmic baix. Per altra banda, la hiperactivitat i la impulsivitat es relacionen més amb aspectes socials i de comportament (Sedgwich-Müller et al., 2022; Tan et al., 2022).
Els estudiants universitaris amb TDAH presenten de mitjana pitjors notes que la resta de companys, i el dèficit d’atenció és el símptoma que està més relacionat amb un rendiment acadèmic baix.
L’inici dels estudis universitaris és una etapa que comporta una sèrie de canvis vitals. Els joves han de convertir-se en aprenents independents en un entorn menys estructurat que l’educació obligatòria, amb menys supervisió per part de professors i familiars i, sovint, a més a més, deixen de viure amb la família per anar a estudiar a fora, de vegades a altres ciutats. Aquesta transició cap a la independència requereix un cert nivell d'organització i autoregulació, i, per a estudiants amb TDAH, això pot ser especialment difícil i pot afectar la seva adaptació i integració acadèmica i ressentir-se en el seu entorn social i familiar i en el seu rendiment acadèmic (Canu et al., 2021).
Un rendiment acadèmic baix pot conduir a l'abandonament dels estudis universitaris (Canu et al., 2021; Stevens et al., 2022), i el fet de no acabar la carrera o altres programes d’educació superior que s’estiguin cursant pot limitar l’accés a oportunitats laborals i contribuir així a un cicle de desavantatges socioeconòmics.
TDAH, baix rendiment i fracàs escolar
D’altra banda, també s’ha observat que els estudiants amb TDAH solen presentar una autoestima més baixa, més símptomes d'ansietat i depressió (Döpfner et al., 2021) i més dificultats en habilitats socials i en el control de la conducta, fet que augmenta la probabilitat d'abús de substàncies i addiccions (Sedgwick et al., 2018; Stevens et al., 2022).
Per tant, resulta de vital importància el diagnòstic d’aquest trastorn durant la infància, per poder iniciar el tractament corresponent i prevenir altres dificultats posteriors com les dificultats acadèmiques i l’abandonament dels estudis.
Telèfon de l'Esperança 93 414 48 48
Si pateixes de soledat o passes per un moment difícil, truca'ns.
Destaquem
