Per què la dona pateix més trastorns de salut mental?

Factors que influeixen en el risc de patir un problema de salut mental
Judith Usall i Rodié
Dra. Judith Usall i Rodié
Psiquiatra Sènior del Centre de Salut Mental d'Adults de Cornellà
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Ser dona es considera un factor de risc quan parlem de salut mental. Per entendre per què, hem d’aturar-nos a recordar que vivim en una societat patriarcal i androcèntrica que deriva en desigualtats socials desfavorables per a les dones.

L'androcentrisme imperant, és a dir, l'adopció generalitzada d'un punt de vista masculí com a punt de vista neutre i universal, ha comportat una invisibilització històrica de la dona, del seu paper en la societat i de les seves necessitats.

A aquesta mirada se li suma el sistema patriarcal que comporta desigualtats clarament desfavorables per a les dones, per la lectura que imposa de diferència de gènere. El gènere no té a veure amb la biologia, sinó que és una definició de dones i homes construïda socialment i amb clares repercussions polítiques. En la majoria de les societats, la dona té un menor estatus social que l'home, i això es tradueix en relacions de poder desiguals.

La dona es troba en condicions d'inferioritat en la família, en la comunitat i en la societat en general: tenen menys grau d'accés als recursos i de control sobre aquests, amb menys pes en la presa de decisions. La societat patriarcal ha posat límits al desenvolupament de les dones ja que les considera inferiors, amb més malestars o més debilitats que els homes. Això comporta que l'abordatge de la salut de les dones estigui esbiaixat.

Aquesta desigualtat social col·loca a la dona en una posició de risc de patir més problemes de salut mental. Per això, incorporar la perspectiva de gènere en la salut pública implica abordar la influència dels factors socials, culturals - que són qüestionables i modificables- i biològics en els resultats sanitaris per millorar, així, l'eficiència, la cobertura i l'equitat dels programes de salut.

Quins són aquests factors?

La violència masclista

Les dones poden patir diferents tipus de violència tant en la infància com en l'edat adulta. En la infància, el més greu i específic de gènere, és l'abús sexual.

La prevalença de l'abús sexual infantil és difícil d'estudiar atès que en molts casos les agressions no es denuncien en el moment en què es pateixen i sovint tampoc s'expliquen més endavant. Tanmateix, els resultats de la majoria d'estudis oscil·len entre una afectació del 20 i el 25% en nenes i entre el 10% i 15% en nens. Un factor de major gravetat és quan l'abús sexual procedeix d'un familiar.

A banda de la gravetat de la violència en el moment en que es produeix, les dones que han patit abús sexual tenen un risc alt de presentar patologia mental en la vida adulta. Un trastorn que sembla relacionat amb l'abús sexual és el trastorn límit de la personalitat.

Un altre tipus de violència greu és l'agressió sexual. Es calcula que un 10% de les dones europees han patit violència sexual. A l'estrès de la violència soferta, tant en el cas d'abús sexual com de les violacions, se suma l'estrès que comporta la denúncia. La dona encara segueix havent de demostrar, freqüentment, que elles no són responsables de la violació i hi ha molts agressors que no són castigats.

Finalment, tenim la violència rebuda per part de la seva parella o ex parella que pot ser psicològica, física o sexual. Investigacions recents revelen que entre un 20 i un 40% de les dones pateixen violència física o sexual per part de la seva parella. Aquestes dones tenen més risc de patir un o més trastorns mentals. Més de el 50% de les dones que han patit violència pateixen un trastorn d'estrès posttraumàtic que, freqüentment, conviu amb altres trastorns com depressió, fòbia o abús de substàncies.

El pes dels estereotips de gènere

Els estereotips estan fermament ancorats en la societat. Ens pauten, de forma irracional, com hem de valorar comportaments i actituds d'homes i dones.

Alguns d'aquests estereotips són que les dones són més intuïtives, més passives, més submises i més febles que els homes, però també més inestables psicològicament. Aquests estereotips tenen, en general, una connotació negativa, tant els associats a les dones com als homes.

A més dels estereotips, els rols socials també estan assignats en funció del gènere. Els rols socials de dones i homes no només són diferents, sinó que comporten desigualtat i discriminació.

  • El paper de cuidadora - Les tasques relacionades amb la llar, com són les domèstiques i la cura de les persones dependents i que suposa una càrrega física i mental, es consideren femenines en totes les cultures. Aquestes tasques no tenen cap reconeixement social.
  • Discriminació laboral - Moltes dones que han estat mares pateixen assetjament laboral o acomiadaments al reincorporar-se després d'una baixa per maternitat.
  • Doble jornada - Els rols segueixen clarament designats i es considera que és la mare qui s'ha de fer càrrec dels infants. Aquest fet obliga a les dones que són mares treballadores a fer una doble jornada.
  • La pressió de la maternitat - Es considera socialment que totes les dones volen ser mares. En aquests casos,  quan es parla del  rellotge biològic es converteix la pressió social en un tema biològic, com si la maternitat fos obligatòria.
  • Objecte sexual - La consideració de la dona com a objecte que ha de cuidar-se a sí mateixa per a ser sexualment atractiva per als homes o amagar-se per no ser una temptació, segueix vigent. En la nostra cultura es valora la joventut i ela primesa, amb un cost molt important per a moltes dones.

Tots aquests factors empitjoren l'estat de salut de les dones perquè comporten una sèrie de requisits, de vegades contradictoris, que poden augmentar l'estrès i perquè, les limitacions del rol de gènere, que s'associen a la menor capacitat d'elecció i la sobrecàrrega derivada de la dificultat de conciliar rols, augmenten el risc de patir depressió i ansietat.

Factors socials

No podem perdre de vista factors socials que influeixen en la salut de les persones com la pobresa, la classe social, el mercat laboral o la migració. En tots aquests factors també hi ha una especificitat de gènere en major o menor grau.

Parlem de la bretxa salarial entre homes i dones i la major precarietat en el mercat laboral per a les dones. Parlem de dones migrants que arriben soles, que mantenen amb el seu treball a la família que s'ha quedat al seu país d'origen i que, normalment, només poden accedir a treballs domèstics sense contracte laboral.

Parlem de dones grans, que tenen un nivell de pobresa més gran que els homes perquè cobren pensions més baixes o, simplement, no tenen pensió perquè s'han dedicat a tasques domèstiques no remunerades o a la cura d'altres. Parlem de dones molt grans (les dones tenen una esperança de vida superior als homes) amb problemes de salut crònics que posen en risc la seva salut mental.

Les dones pateixen més trastorns de salut mental per motius múltiples però associats sobretot a problemes estructurals de la nostra societat i cultura que comporta una desigualtat social de gènere.

 

Imatge de freepik - www.freepik.es

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 8 de març de 2021
Darrera modificació 8 de març de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Temes
Aïllament
Autocura
Autoexigència
Comorbilitat
Depressió postpart
Desigualtats socials
Estigma
Maternitat
Pobresa
Salut física
Col·lectius
Dona
Persona migrada i refugiada
Judith Usall i Rodié

Dra. Judith Usall i Rodié

Psiquiatra Sènior del Centre de Salut Mental d'Adults de Cornellà
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Graduada en Medicina per la Universitat de Barcelona. Doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona el 2003 amb la tesi: "Esquizofrènia i gènere: diferències simptomatològiques i de funcionament social entre homes i dones".

Te un Màster en Estudis de les Dones por la Universitat de Barcelona.

És psiquiatra Sènior del CSM Cornellà, Parc Sanitari Sant Joan de Déu (PSSJD)

Coordina el grup "Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus MERITT" de la Unitat de Recerca i Desenvolupament del PSSJD. És un grup consolidat per l’AGAUR.

Coordina el Grup de Treball i Recerca de Dona i Salut Mental (GTRDSM) de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental (SCPSM).

Coordina el grup de Dona i Salut Mental del Consell Assessor de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Membre de l’Advisory Board Member of the International Association for Women’s Mental Health  (AWMH)

És membre del Task Force on Women's Mental Health of the World Federation of Societies in Biological Psychiatry (WFSBP).

La desigualtat social posa a la dona en una posició de risc de patir més problemes de salut mental. En motiu del Dia Internacional de la Dona recordem la importància de tenir perspectiva de gènere en l’atenció a la salut mental. Això implica abordar la influència dels factors socials, culturals i biològics en els resultats sanitaris per millorar, així, l’eficiència, la cobertura i l’equitat dels programes de salut.

En aquest article abordem quins són aquests factors que influeixen directament en el risc de patir problemes de salut mental.

Destaquem

Telefono esperanza
Testimoni

L'escolta activa té un impacte positiu en les persones

sinhogarismo
Blog

El sector social es bolca a pal·liar les conseqüències de la COVID-19 en les persones sense llar

El reforç de les polítiques socials i el treball en xarxa es perfilen com a indispensables per fer front a l’emergència social.
Article

Factors protectors enfront del suïcidi

Envejecimiento activo
Col·lectius vulnerables

Envelliment actiu

ayuda
Article

COVID-19: la crisi social que tot just comença

800.000 persones han requerit ajuda de les entitats socials durant el 2020 a causa de la pandèmia
Maite Peñarrubia María
Entrevista

«És probable que moltes persones que es troben malament no estiguin demanant ajuda per la dificultat d’accedir al seu metge de família»

El suicidio no debe normalizarse por la edad
Article

Envelliment i suïcidi

El suïcidi en la població d’edat avançada és un fenomen que sovint s’ignora o es desatén i que atrau menys atenció que el suïcidi en la població més jove. L’edat no ha de ser un motiu per normalitzar el patiment.

Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
Blog

Si has de tenir cura del teu fill pots demanar una excedència remunerada

En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
adolescencia
Article

Per què se suïciden els joves?

La pandèmia ha agreujat un pessimisme existencial latent
autolesiones
Blog

Com pots evitar autolesionar-te?

Alternatives per evitar fer-te mal quan tens un mal moment