Lorena Lalana Sánchez i Miquel Aguiló Colominas

«No hi ha batec»

Com descriure els sentiments del dia en que no només dones la benvinguda al teu fill, sinó que també te n’has d’acomiadar.

Primer embaràs, innocència i il·lusió, si en l'ecografia de la 12a setmana tot va bé i, a més, en la de la setmana 20 tot també surt perfecte, no pot anar res malament, oi? Doncs sí, hi ha tantes coses que poden fallar de les quals no ets conscient que ni tan sols et preocupes perquè penses que les desgràcies sempre passen als altres. Per què m’hauria de tocar a mi?

Un dia et despertes i sents que els seus moviments dins teu són diferents als habituals, molt més lleus, però no tens por perquè estàs de quasi 38 setmanes, res pot anar malament. Nosaltres vam decidir consultar i verificar que tot estava bé i aquí és quan arriben les paraules més dures que mai et puguin dir a la teva vida (i qui ho ha passat, ho sap bé): «No hi ha batec». En aquest moment no entens res, havíem quedat que res podria anar malament, que el teu fill ja estava format, que només havia de decidir quin dia volia conèixer-nos.

A partir d’aquí sents que tot són decisions que has de prendre, sense saber què és millor o pitjor, deixant-te guiar i confiant cegament en els professionals que en aquest moment t’estan atenent.

Afortunadament, nosaltres vam tenir els millors professionals que pogués haver en aquell moment i que, dins del que estàvem vivint, van saber estar en cada moment de la manera més adequada, respectuosa i empàtica.

Ilustración duelo perinatal Miquel Aguiló
©️ Miquel Aguiló Colominas

En aquell moment, no se’t passa pel cap que de les primeres coses que et diuen és que cal induir el part perquè aquell nadó ha de néixer. El primer que penses es que et facin una cesària i marxar d’allí, anar-te’n a casa, esborrar-ho tot, no em pot estar passant.

Et fas diferents preguntes. Si pots, penses en el futur i què seria millor. Després de plantejar la situació, et culpes per pensar en un futur. Aquí és quan realment t’han d’ajudar a entendre, a tenir temps d’acceptar-ho, a recomanar-te que coneguis el teu fill, que l’agafis, que li facis fotografies...perquè per a tot això necessites temps per entendre que això t’ajudarà en els propers mesos, en tota la vida. Estàs en un moment de la teva vida que, si tinguessis un botó de Stop, el premeries. La teva ment et pot fer pensar que no estàs allà, però el temps et torna a dur a la sala de parts.

El teu treball ara és intentar entendre què està passant al teu voltant abans que la carrera del temps et posi per davant del que està passant. Tot i així, no tothom és capaç de, en aquelles hores que dura el part, entendre-ho i acceptar-ho.

L’11 d’octubre de 2019, tot i que va ser, segurament, el pitjor dia de la meva vida també va ser un dels més bonics perquè vaig conèixer el meu primer fill, el meu preciós nadó. Tot el que posaves en dubte sobre el que podries fer, et surt de forma involuntària perquè el que tens entre els teus braços és el teu fill, qui sempre t’acompanyarà allà on vagis.

La única diferència amb altres parts és que quan dones a llum, no hi ha plors de nadó, tot és silenci. És un moment de la mama, el papa i el teu nadó. Ens coneixem, ens acariciem, ens petonegem per poder, després, avançar perquè no és qüestió d’esborrar-lo de la teva vida, perquè el teu fill ha existit i l’estimes.

El treball dur ve després, quan surts de l’hospital, que ha estat la teva petita bombolla, per enfrontar-te a la realitat. Por a sortir per trobar-te a totes aquelles persones que el primer que fan és preguntar pel teu nadó. Com ho expliques sense que faci mal? És impossible. A l’arribar a casa, et trobes una habitació feta a mida i tornen les preguntes, els com, els què passarà si..., quan et trobes amb les primeres persones ho expliques d’una manera i veus que fa mal per com ho has dit i per la reacció de l’altre. Canvies la forma de dir-ho i vas provant a base de bufetades de realitat i, finalment, trobes les paraules amb les que et sents segur i fort.

En el nostre cas, ens va anar molt bé l’ajuda psicològica oferta pel propi hospital i, al cap d’uns mesos, començar amb els Grups d’Ajuda Mutua (GAM) amb l’associació Petits amb Llum. Aquí trobes a pares en la mateixa situació que tu que, potser en aquell moment posin paraules a allò que estàs sentint, paraules que tu encara no has estat capaç de verbalitzar.

El següent pas dur i difícil a més no poder, és tornar a quedar-te embarassada. Vols tornar a ser mare o pare i exercir com a tal, però a quin preu? Has d’estar preparada per enfrontar pors que en l’anterior embaràs ni tan sols t’havies plantejat i no passa res, és lícit tenir por perquè aquests nou mesos seran una batalla constant. En aquest moment, has de confiar plenament i cegament en els professionals que et facin el seguiment, no hi ha més opcions. Tot anirà bé, permet-te il·lusionar-te i gaudir tot el que puguis, no sempre has d’estar feliç, és un camí llarg i difícil, però ho aconseguiràs.

La unió i el suport de la família i el teu entorn és molt important, però, definitivament, el que t’aportarà tranquil·litat és anar a una amb la teva parella perquè és un desig en comú i res millor que donar-vos tranquil·litat i suport entre vosaltres.

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 15 de octubre de 2021
Darrera modificació 15 de octubre de 2021
Col·lectius

Cada any, al món moren cinc milions de nadons durant l’embaràs, en el part o als pocs dies de néixer. Les famílies transiten en els seus processos de dol perinatal molts cops en silenci i soles. Tot i la complexitat i dificultat per acompanyar aquestes situacions, és vital que es faci visible la mort perinatal, que les famílies puguin rebre un adequat suport emocional, legal i sanitari i que es vagi eliminant el tabú que la rodeja. És per això que el 15 d’octubre es celebra el Dia Mundial per la conscienciació sobre la mort gestacional, perinatal i neonatal.