Habitualment s'ha associat l'autisme a la infantesa i a l'adolescència, com si en complir els 18 tot se solucionés. I no és així. Les persones amb autisme creixen i envellegen, és clar, però també ho fan els pares i les persones de suport. De totes maneres, hem de recordar que hi ha persones amb autisme que hen aconseguit formar una família i que tindran aquest suport en la parella, per exemple. 

Tot i així, en casos més greus o dependents, per als cuidadors pot ser molt difícil cuidar una persona amb necessitats especials a mesura que envelleixen, tant en l’àmbit emocional com econòmic, per exemple. Això sí, poden donar suport als fills d’algunes maneres, com ara ampliant les xarxes de suport amb amics, familiars, grups de suport i altres. També és important que els pares planifiquin el futur del seu fill adult amb autisme en cas que no puguin tenir-ne cura en el futur. Això pot portar a buscar un tutor legal per al seu fill.

De totes maneres, aspectes com l'establiment de rutines i límits clars pot ser una cosa que no només els ajudi en la infantesa, sinó també a l'edat adulta. Sense oblidar, és clar, d’ensenyar el seu fill a valdre's per si mateix: cuinar, netejar...