Hi ha un desajust, un desequilibri. Entre com s'és i com es voldria ser. Entre el que se sent i es pensa envers un mateix i el que es creu que els altres esperen o pensen d'un mateix. Entre els recursos propis i la situació de crisi amb la qual la vida ens enfronta.

Hi ha por i inseguretats. A vegades, comentaris desencertats que poden fer molt mal. I es busca obtenir seguretat intentant controlar el menjar i el físic, perquè són coses concretes i materials, que sembla que es puguin modificar lliurement i per compte propi, sense necessitat de ningú. I, més enllà d'un cert punt, no és així. I la pretesa solució esdevé trampa.

Tothom vol sentir-se integrat, trobar el seu lloc al món, però sovint s'acaba atrapat. Perquè el trastorn alimentari funciona a la pràctica com una addicció que neix d'una necessitat, que va quedant soterrada més i més endins.