Tothom sap que la pràctica esportiva és fonamental per al desenvolupament de les persones. A més de millorar la nostra condició física i emocional, proporciona alhora oci i vida social. Sabem que l'esport millora la salut en general, disminueix l'estrès i augmenta les habilitats motores. Si a més es fa bé, augmenta la confiança en un mateix i desenvolupa habilitats com el treball per objectius i la responsabilitat. I si es practica en grup, pot ajudar a millorar habilitats de comunicació, companyonia i treball en equip.

En aquest sentit, el millor esport per practicar és el que ens agradi a nosaltres i no el que agra sí o sí, per exemple, als nostres pares. Som més constants en la pràctica i ens sentim més feliços si practiquem un esport que hàgim triat nosaltres.

Una bona manera que una persona amb autisme s'acostumi a la pràctica esportiva és començant per practicar esports individuals. El pas a l'esport d'equip és un pas molt important que, si es fa, els podrà ajudar a relacionar-se amb altres persones, però és imprescindible encertar-ne el moment.

També és important que comencin a fer esport amb certa supervisió: les persones autistes solen fatigar-nos fàcilment i posar el seu interès en una altra cosa. Fins i tot, de vegades, poden ser molt agosarades. Necessiten que les ajudin a anar amb compte i a recuperar-se. En aquest sentit, cal disposar de persones monitores i entrenadores formades adequadament, que els donin suport, però no sobreprotegint-los, que reforcin la seva autonomia, que combinin l'expressió verbal amb la no-verbal, que els entenguin i que no els infantilitzin innecessàriament. A més, cal que vigilin les seves lesions, ja que són propensos a tenir-ne.