És clau entendre quin és el motiu o quina funció té l'autolesió en la persona amb TEA. Cada cas és diferent. Hi ha persones amb autisme que s'autolesionen per calmar l'ansietat, però en realitat no es volen fer mal. Altres persones es lesionen com a resposta a un col·lapse sensorial, que al final també acaba generant ansietat, però la finalitat és disminuir aquest col·lapse sensorial (sorolls, llums, olors…).

La persona amb autisme pot tenir dificultats per identificar l'ansietat i els desencadenants, amb la seva propiocepció, sobretot si no ha rebut un diagnòstic i no entén perquè li passen algunes coses que poden resultar aclaparadores. És clau demanar ajuda en aquest punt, perquè la persona pugui entendre què li està passant i pugui identificar aquests símptomes i empoderar-se. 

La psicoeducació és clau, així com valorar tècniques cognitivoconductuals, tècniques d'integració sensorial, tècniques de relaxació i/o farmacològiques… (segons quina sigui la causa i la gravetat de l'autolesió).