Quines eines podem aplicar durant una crisi d'ansietat manifestada amb mal de panxa, vòmits o plor que puguin ajudar a millorar l'estat d'ànim d'una nena adolescent de 12 anys?

L'ansietat a la infància i adolescència ve generalment manifestada per símptomes cognitius, com pors, pensaments negatius o desagradables, o símptomes més corporals, com malestar gastrointestinal (dolor abdominal, vòmits, diarrees, pèrdua o excés de gana), quan no poden posar paraules o identificar el malestar. Per tant, és molt important primer que els pares puguin detectar aquest malestar emocional.

Davant d'un episodi de crisi seria important acompanyar l'adolescent anomenant cadascun dels símptomes físics que apareixen i vinculant-los amb un possible malestar psicològic (preocupació, inquietud, ansietat). Cal fer això de manera oberta. Si l'adolescent està molt sobrepassat, se'l pot ajudar a respirar profundament, focalitzant l'atenció en el recorregut de la respiració.

Tot i que veure patir els fills pot provocar en els pares la recerca d'una solució ràpida, és important que sàpiguen transmetre un missatge de tranquil·litat, que els expliquin que aquests episodis van remetent, que es quedin amb ells en tot moment, amb una postura de confiança i seguretat. No convé sobrereaccionar a aquest malestar, ni intentar buscar una solució ràpida.

En qualsevol cas, és important contactar amb el professional de salut de referència (pediatre, si és menor de 15 anys, o metge de capçalera, a partir dels 15 anys) per tal de valorar quin tipus d'intervenció s'hauria de dur a terme.