- Quina és la diferència entre abús, violència, maltractament o assetjament?
- Com s'explica la violència entre parelles del mateix sexe o de la dona cap a l'home?
- Quins són els signes primerencs que m'haurien de posar en guàrdia o directament fer-me allunyar d'aquesta persona?
- Què he de fer si penso que estic rebent abús físic i psicològic?
- El sistema protegeix la dona maltractada? Em preocupa quedar desemparada, perdre la custòdia dels meus fills.
- Com afecta la violència masclista, l'abús i els maltractaments a la salut mental de la dona?
- La dona que passa o ha passat per aquesta situació es pot recuperar emocionalment?
- Hi ha alguna formació de prevenció per a les dones, per aprendre a detectar els senyals?
- Quins són els factors de protecció davant la violència masclista, pensant en els nens i adolescents?
- La manca de corresponsabilitat d'un dels progenitors o tutors és un factor de risc per als nens i nenes?
- Què podem fer els homes per prevenir que les nostres filles pateixin situacions de violència i masclisme?
- Coneixem un cas d’una dona que està sent maltractada i, a més, els fills estan sent educats en un ambient de violència. Què podem fer?
- Els fills i filles que creixen en una llar en què hi ha violència masclista, reprodueixen aquests patrons en el futur?
- Com podem ajudar un home que exerceix violència masclista a sortir d'aquest patró de comportament?
- Per què les dones amb TEA patim més violència masclista? Tenim dificultats per interpretar les intencions de l'altra persona i als jutjats no es té en compte la nostra condició (el seu llenguatge no verbal no coincideix amb el relat). Què podem fer?
- Podria facilitar una llista de comprovació per tenir present en la detecció proactiva de la violència masclista? Els professionals disposem de 10 minuts per visitar presencialment les dones a la consulta d'EAP.
- Què podem fer els professionals de la salut, de l'àmbit social i els docents per formar-nos millor en aquest camp i poder detectar i prevenir?
La manca de corresponsabilitat d'un dels progenitors o tutors és un factor de risc per als nens i nenes?
Educar es tracta d'un exercici d'igualtat, tant el pare com la mare tenen la mateixa responsabilitat quant al desenvolupament, educació, benestar o salut dels seus fills i filles.
Quan parlem de corresponsabilitat, ens referim al principi pel qual, ambdós pares, visquin junts o separats, puguin participar de forma activa, equitativa i permanent en la criança i l’educació dels seus fills i filles.
La manca de responsabilitat d'un dels progenitors en l'educació i la cura del fill o filla duplica el risc de problemes d'ajust emocional i també conductuals. A Espanya, s'han fet estudis universitaris que sostenen que aquells infants que han tingut una criança en què un dels progenitors ha estat absent han estat proclius a desenvolupar durant la seva infància i joventut més alteracions psicoemocionals.
És per això que la responsabilitat parental compartida mostra avantatges en els diferents àmbits (psicològic i emocional), en comparació amb l'exclusiva per un únic progenitor. També cal destacar, entre altres qüestions, que els progenitors que exerceixen una corresponsabilitat positiva presenten més satisfacció amb la relació que mantenen amb els fills i filles i tenen menys conflicte interparental. A més, les mares experimenten menys estrès i sobrecàrrega per les tasques de criança i en tots dos progenitors la relació genera més sentiments positius i suport emocional.
