Pregunta a l'expert

És clau entendre quin és el motiu o quina funció té l'autolesió en la persona amb TEA. Cada cas és diferent. Hi ha persones amb autisme que s'autolesionen per calmar l'ansietat, però en realitat no es volen fer mal. Altres persones es lesionen com a resposta a un col·lapse sensorial, que al final també acaba generant ansietat, però la finalitat és disminuir aquest col·lapse sensorial (sorolls, llums, olors…).

Tothom sap que la pràctica esportiva és fonamental per al desenvolupament de totes les persones. A més de millorar la nostra condició física i emocional, és alhora oci i vida social.

Sabem que l'esport millora la salut en general, disminueix l'estrès i augmenta les habilitats motores. Si a més es fa bé, augmenta la confiança en un mateix i desenvolupa habilitats com el treball per objectius i la responsabilitat. I si es practica en grup, pot ajudar a millorar habilitats de comunicació, companyonia i treball en equip.

El que esperem de l'atenció especialitzada és que s'adapti a les nostres necessitats individuals i que proporcioni un enfocament integrat i coordinat en l'atenció i la cura que rebem, per exemple, en aspectes com la promoció de la nostra qualitat de vida i el nostre funcionament independent. Sense oblidar, és clar, aspectes com els serveis de suport a l'ocupació, la formació, etc.

Els conflictes entre els diferents membres de la família poden ser habituals tant en persones autistes com no autistes, encara que només sigui per la diferència generacional. A més, hi ha èpoques més delicades com l'adolescència en què la persona jove està en ple desenvolupament i es comença a formar la seva personalitat.

Està clarament descrit que hi ha un solapament d'alguns símptomes en el TLP i el TEA en la persona adulta, concretament més en cas de dones. No obstant això, a banda de la impulsivitat, hi ha diferències nuclears rellevants. En totes dues situacions hi pot haver dificultats en les relacions socials, però l'origen de les dificultats és diferent. Els interessos intensos no solen ser presents en el TLP, així com les hipersensibilitats.

Els símptomes en el TEA en dones són lleugerament diferents, ja que hi pot haver menys rigidesa cognitiva o la persona pot emmascarar més símptomes. Els interessos intensos que puguin tenir poden passar més desapercebuts per resultar més «funcionals».

En el TEA hi pot haver dificultats en la comunicació i en la interacció social. Per la pròpia neurodivergència, aspectes com la modulació, el to de veu, el manteniment de la mirada, entre altres, poden ser diferents del que espera la població no autista, la qual cosa genera estranyesa i es pot percebre la persona autista com a tímida, no adequada, estranya o fins i tot maleducada, cosa que no afavoreix la persona i no es correspon amb la realitat.

Algunes persones amb autisme podem gaudir de les relacions íntimes de manera similar a les persones mal anomenades «neurotípiques», mentre que altres poden preferir relacions menys convencionals.

De vegades, les persones amb autisme podem tenir dificultats per interpretar els senyals socials i emocionals de les nostres parelles, i podem tenir problemes per comunicar les pròpies necessitats i desitjos. A més, podem ser més susceptibles a l'estrès i l'ansietat en situacions socials, cosa que pot afectar negativament la nostra capacitat per gaudir de les relacions íntimes.

Si una persona se sent aclaparada i s'allunya d'una relació, és important abordar la situació amb comprensió i respecte per les seves necessitats individuals.

Evidentment, podem intentar certes coses que ens poden ajudar. Per exemple, comunicar-nos de manera clara i sense dobles sentits. És important que la persona amb autisme entengui clarament les expectatives i els límits de la relació. Això pot incloure discutir les necessitats individuals de cada persona i trobar solucions que funcionin per a totes dues parts.

Dins del TEA hi ha persones amb diferents nivells de necessitat de suport. Hi ha persones que poden viure soles, amb mínimes dificultats, altres que presenten més necessitat de suport i hi ha persones amb limitacions cognitives o fins i tot motores, per la qual cosa no poden viure soles. Aquests darrers casos són mínims i responen a una petita part del que identifiquem amb TEA de nivell III, però forma part d'un grup de persones en l'espectre que també existeixen.