Prevenir el suïcidi juvenil: ens concerneix a tots

Francisco Villar Cabeza
Dr. Francisco Villar Cabeza
Psicòleg Clínic. Coordinador del programa d'atenció a la conducta suïcida del menor
Cecilia Borrás
Cecilia Borràs
Psicòloga. Presidenta-Fundadora
Después del Suicidio – Asociación de Supervivientes (DSAS)
Julia Rosanna Sánchez-Valverde
Julia Rosanna Sánchez-Valverde
Vicepresidenta
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
Prevencion suicidio
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Parlar del suïcidi i la seva prevenció és una necessitat i una obligació que tenim com a societat, perquè es tracta de morts evitables. Necessitem informació per reconèixer les seves causes i senyals, desaprendre totes les creences i mites culturals que hem anat heretant per oferir una mirada i ajuda conscient per a les persones que tenim més a prop.

Quan parlem d’adolescents, gairebé nens, i joves, el fenomen es torna encara més dolorós. Malgrat que no és nou que la mort per suïcidi és la primera causa de mort no natural entre aquest grup de la població, les xifres de temptatives i suïcidis que coneixem d’aquest últim any pandèmics han fet saltar totes les alarmes arreu del món.

A tall d’exemple, a Espanya, l’informe anual de la Fundació ANAR va recollir un augment d’ideació suïcida en nens i adolescents d’un 244 % en relació amb l’any anterior. Un increment que també registra qüestions com l’ansietat (+289 %), la baixa autoestima (+212%) o la depressió o tristesa (+87%). Tots els centres hospitalaris han reportat aquesta tendència amb relació a l’augment d’atenció motivat per autolesions i temptatives de suïcidi, passant per exemple d’atendre 4 temptatives a atendre’n 20 per setmana, en el cas de l’Hospital Maternoinfantil Sant Joan de Déu Barcelona. Si mirem altres països, el fenomen és similar. A Mèxic, per exemple, la xifra de suïcidis de menors, entre 10 i 14 anys, va augmentar un 37% respecte al 2019, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística i Geografia (INEGI).

I la pregunta que ens hem de fer és: què puc fer jo per ajudar a aquests nens i joves?

Tu pots fer el mateix que faria un bomber en una casa en flames, una metàfora àmpliament utilitzada en aquest tema. El nen, l’adolescent, el jove, té petits focs que va acumulant i que potser no veiem, però que podem veure’n i olorar-ne el fum. El fum en forma de senyals d’alarma i situacions de risc que podem conèixer, reconèixer i sobre els quals actuar siguin quina sigui la nostra posició: familiar, amistat, professorat.

Apagar aquests petits focs permetrà que no s’encengui la metxa que farà cremar la casa. Només cal estar atents, preguntar de manera directa, sense por a preguntar sobre la ideació suïcida als nostres joves i demanar ajuda professional.

Publicació
08 de setembre de 2021
Darrera actualització
08 de setembre de 2021
Col·lectius
Ciutadania
Temes
Assetjament escolar
Aïllament
Autoestima
Autolesions
Baixa autoestima
Benestar emocional
Comunicació
Mites
Parentalitat
Pautes
Prevenció del suïcidi
Francisco Villar Cabeza

Dr. Francisco Villar Cabeza

Psicòleg Clínic. Coordinador del programa d'atenció a la conducta suïcida del menor

Llicenciat en Psicologia l'any 2008 per la Universitat de Barcelona, ​​es va especialitzar posteriorment en Psicologia clínica a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron Barcelona (2008 - 2011). És doctor en Psicologia per la Universitat Autònoma (2018) i la seva tesi doctoral aborda la conducta suïcida en menors, l'àmbit en el qual és especialista. Va rebre formació específica de teràpia familiar al "Roberto Clemente Family Guidance Center" de Nova York. L'any 2012 va començar a treballar com a facultatiu especialista en Hospitalització d'aguts, Hospital de Dia de Crisi i en consultes externes de el Servei de Psiquiatria i Psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Des de l'any 2013 ha format part del grup de promotors del programa d'atenció a la conducta suïcida del menor a l'Hospital, un programa que actualment coordina. Des de la introducció del protocol s'han obert diverses línies d'investigació de la conducta suïcida del menor i els resultats s'han divulgat a través d'articles, simpòsium, comunicacions orals i posters en congressos nacionals i internacionals, i intervencions en mitjans de comunicació. En la línia de la prevenció, també forma part del grup assessor d'experts de prevenció de suïcidi del Pla Director de Salut Mental i Addiccions  del Departament de Salut de Catalunya.

Cecilia Borrás

Cecilia Borràs

Psicòloga. Presidenta-Fundadora
Después del Suicidio – Asociación de Supervivientes (DSAS)
Julia Rosanna Sánchez-Valverde

Julia Rosanna Sánchez-Valverde

Vicepresidenta
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya

Destaquem

Portada prevención del suicidio juvenil

Atrapats en un «món feliç»

Señales de alerta y pautas de actuación suicidio juvenil
Blog

Pautes per a pares i amics davant el risc de suïcidi d’adolescents i joves

Quins senyals cal observar i què podem fer
Prevencion suicidio en la escuela
Blog

Consells per a la prevenció del suïcidi a les aules

Com identificar estudiants amb un possible risc de suïcidi?
Prevencion suicidio en las escuelas
Entrevista

«Al sector educatiu segueixen arrelats molts mites sobre el suïcidi que cal desterrar»

Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Adolescentes
Article

On és la Marta?

La mort de la Marta va ser responsabilitat de tothom com a societat, una decisió individual i col·lectiva alhora, una decisió anunciada en nombroses ocasions, tant amb paraules com amb gestos i actes.
El impacto del abuso de las pantallas
La tecnologia com a aliada

Efectes de l’abús de les pantalles

adolescencia
Article

Per què se suïciden els joves?

La pandèmia ha agreujat un pessimisme existencial latent
comunicacion familiar
Blog

Influeix la comunicació familiar en el desenvolupament de l'adolescent?

La qualitat de la comunicació pares-adolescents és clau per mantenir una relació positiva
autolesiones
Blog

Les autolesions en joves

Quina funció tenen aquestes conductes i com es pot actuar per aturar-les