El perill de «glamuritzar» la mort per suïcidi

Malgrat els estudis que demostren l’efecte imitació de la sèrie «Per tretze raons», milions d’adolescents de tot el món segueixen exposats a la seva influència
SOM Salud Mental 360
Redacció
SOM Salud Mental 360
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Parlar sobre el suïcidi és un dels pilars de la prevenció. En això hi estan d’acord totes les organitzacions i persones implicades en reduir les taxes de morts per suïcidi en l’àmbit mundial, amb més de 700.000 persones a l’any segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, així com les temptatives autolítiques. Però, de quina manera se n’ha de parlar? Com cal tractar el tema als mitjans de comunicació i en els productes de la cultura audiovisual?

Ha plogut molt des que el 1774 la publicació d’«Els patiments del jove Werther», de Goethe, va deixar un reguitzell de suïcidis per imitació. Dos-cents anys més tard, el sociòleg David Phillips va encunyar el terme «efecte Werther» per descriure, precisament, el fenomen d’imitació que presenta la conducta suïcida.

Aquest efecte ha estat observat al llarg dels anys i ha guiat les guies de recomanacions que s’han anat publicant per oferir consells sobre el tractament adequat als mitjans de comunicació. Es tracta doncs, d’aflorar la funció preventiva que puguin tenir les plataformes de comunicació – efecte Papageno – i apagar la influència perjudicial que també poden exercir – efecte Werther-.

Señales de alerta y pautas de actuación suicidio juvenil

Pautes per a pares i amics davant el risc de suïcidi d’adolescents i joves

Existeixen nombroses guies, com l’elaborada pel Ministeri de Sanitat, en què es recull àmpliament les recomanacions clau per informar de manera responsable. S’hi recorda la conveniència de no parlar de mètodes ni de llocs, fàcilment imitables, així com no glorificar la persona, ni mostrar la mort per suïcidi com quelcom normal, ni mostrar-la com una solució als problemes, ni com una manera d’afrontar-los.

Amb major o menor encert, els mitjans de comunicació apliquen aquestes normes deontològiques. El problema arriba quan entrem en el camp de la creativitat, de la lliure expressió artística i la indústria audiovisual.

El llast de «Per tretze raons»

Han passat quatre anys des que la plataforma Netflix va estrenar la sèrie «Per tretze raons», basada en la novel·la homònima de Jay Asher. L’argument de la història gira al voltant d’una estudiant que mort per suïcidi després d’un seguit de circumstàncies personals que detalla en les cintes gravades i que es van narrant al llarg de la sèrie.

Des de la seva estrena, milers de veus especialitzades en l’àmbit de la salut i l’educació van alertar que aquesta sèrie podia fer més mal que bé i alguns estudis posteriors han ratificat l’efecte d’imitació que estava tenint entre els adolescents nord-americans. Els estudis es van realitzar als Estats Units, però l’impacte de la sèrie és global, tenint en compte els 190 països en els quals Netflix està disponible per a streaming.

 Però, realment, la sèrie va tenir un efecte contagiós?

El primer estudi publicat va ser «13 Reasons Why: Viewing Patterns and Perceived Impact Among Youths at Risk of Suicide» (Hong et al., 2018) i va revelar que aproximadament la meitat dels adolescents van manifestar que veure la sèrie incrementava el seu risc de suïcidi per una gran identificació amb el personatge femení protagonista. A més, els joves amb alt risc de suïcidi van veure la sèrie sols i sense discutir cap dels temes tractats amb els seus pares o altres adults.

Els dies posteriors al llançament de «Per tretze raons», les cerques a Internet amb termes com «com suïcidar-se» i «com llevar-se la vida», van augmentar un 26 % a la vegada que es van registrar increments en la cerca de telèfons d’ajuda, en un 21 %, i cerques de prevenció del suïcidi, en un 26 %.

Una altra investigació (Bridge et al., 2019) ratificava que es va registrar un augment del 29% del suïcidi en adolescents estatunidencs entre les edats de 10 a 17 anys després de l’estrena de la primera temporada. L’abril de 2017, un mes després de la transmissió de 13 episodis a Netflix, la taxa de suïcidi en aquest grup d’edat va arribar al nivell més alt dels darrers 19 anys. La tendència en aquest grup d’edat va seguir alta la resta de l’any, amb 195 suïcidis més dels esperables.

13 razones

Figura 1: (Bridge et al., 2019) – Associació entre l’estrena de «Per tretze raons» i les taxes de suïcidi en nens i adolescents de 10 a 17 anys als Estats Units. Nota: Els cercles blaus indiquen les taxes de suïcidi observades entre l’1 de gener de 2013 i el 31 de desembre de 2017. La línia taronja sòlida indica els valors ajustats que millor representen el nivell subjacent, la tendència i la variació estacional abans de l’estrena. La línia sòlida ombrejada indica l’emissió inicial del tràiler de «Per tretze raons». La línia posterior a l’àrea ombrejada indica la data de llançament de «Per tretze raons». Els triangles taronges indiquen les taxes de suïcidi previstes; les línies discontínues ataronjades corbes indiquen els intervals de predicció superior i inferior del 95%. Les taxes de suïcidi observades els mesos de març, abril, juny i desembre de 2017 van ser significativament més altes que les corresponents taxes pronosticades.


Segons un article de La Vanguardia, hi ha altres estudis que «van revelar que els estudiants que van veure tots els episodis de la segona temporada tenien menys pensaments de suïcidi i més preocupació en ajudar a algú amb intenció de treure’s la vida comparada amb aquells que mai havien vist la sèrie. No obstant això, els investigadors també van descobrir que alguns estudiants que havien vist alguns dels episodis de la segona temporada tenien un major risc de suïcidi i menys optimisme sobre el futur».

Tots els estudis conclouen la necessitat de tenir precaució a l’hora d’exposar a nens i adolescents a aquesta sèrie de ficció i, en qualsevol cas, fer una visualització acompanyada.

No es critica el tema tractat, sinó com es tracta

El problema principal de la sèrie està precisament en l’enfocament de la narrativa. El primer capítol ja mostrava la protagonista Hannah Baker llevant-se la vida, envoltada en una narrativa que glamuritzava o «embellia» l’acte en si. La sèrie se salta, al llarg de la sèrie, totes les recomanacions que aconsellen no presentar el suïcidi com una eina per obtenir certs objectius, com venjança o reconeixement, ni glorificar el suïcidi o les persones que moren per suïcidi.

Netflix va reaccionar a les crítiques sobre aquestes qüestions activant diverses mesures:

  • Va activar missatges d’advertència al principi de cada capítol.
  • El juny de 2019, dos anys després de la seva primera emissió, va eliminar l’escena del suïcidi de la primera temporada.
  • L’advertència de contingut la va complementar amb un espai informatiu online sobre la violència i els abusos sexuals, la salut mental i les autolesions i el suïcidi, accessible des de la mateixa plataforma i amb recursos per a adolescents i les seves famílies.

Serà difícil conèixer fins on arriba l’impacte i influència d’aquesta sèrie sobre persones vulnerables i amb risc de suïcidi. Malgrat que Netflix no dona mai dades d’audiència, Nielsen va publicar una estimació de visualitzacions el 2018 quan es va estrenar la segona temporada. Segons aquesta empresa, la segona temporada de la sèrie va ser vista per 6 milions d’espectadors als Estats Units durant els tres primers dies que van estar publicats, amb un 75% de públic menor de 34 anys. Si extrapolem les xifres a un mercat global al llarg de quatre anys, estem parlant de milions de persones exposades a un missatge que pot tenir un efecte nociu, sobretot, en persones amb risc.

Temes
Art
Autolesions
Prevenció del suïcidi
Xarxes socials
Apps
Col·lectius
Ciutadania
SOM Salud Mental 360

Redacció

SOM Salud Mental 360
Bibliografía
Hong, V. , Ewell Foster, C. , Magness, C. , Taylor, C. , McGuire, B.S. , Smith, P. & King, C. (2018). 13 Reasons Why: Patterns and Perceived Impact Among Youths at Risk of Suicide. Psychiatric Services https://doi.org/10.1176/appi.ps.201800384
Bridge, J. , Greenhouse, J.B. , Ruch, D. , Stevens, J. , Ackerman, J. , Sheftall, A.H. , Horowitz, L.M. , Kelleher, K.J. & Campo, J.V. (2020). Association Between the Release of Netflix’s 13 Reasons Why and Suicide Rates in the United States: An Interrupted Time Series Analysis. Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry , 59 (2) , 236-243 . https://doi.org/10.1016/j.jaac.2019.04.020
Niederkrotenthaler, T. , Stack, S. , Till, B. , Sinyor, M. , Pirkis, J. , García, D. , Rockett, I.R.H. & Trans, U.S. (2019). Association of Increased Youth Suicides in the United States With the Release of 13 Reasons Why. JAMA Psychiatry , 76(9) , 933-940. https://jamanetwork.com/journals/jamapsychiatry/fullarticle/2734859
Kumar, M. , Dredze, M. , Coppersmith, G. & De Choudhury, M. (2015). Detecting Changes in Suicide Content Manifested in Social Media Following Celebrity Suicides. HT ACM Conf Hypertext Soc Media , 85–94. https://dl.acm.org/doi/10.1145/2700171.2791026
Macho, T. (2021). Arrebatar la vida. El suicidio en la modernidad. Barcelona: Herder editorial.
Publicació
08 de setembre de 2021
Darrera modificació
08 de setembre de 2021

Destaquem

Portada prevención del suicidio juvenil

Atrapats en un «món feliç»

El impacto del abuso de las pantallas
La tecnologia com a aliada

Efectes de l’abús de les pantalles

Prevencion suicidio
Blog

Prevenir el suïcidi juvenil: ens concerneix a tots

Señales de alerta y pautas de actuación suicidio juvenil
Blog

Pautes per a pares i amics davant el risc de suïcidi d’adolescents i joves

Quins senyals cal observar i què podem fer
Prevencion suicidio en las escuelas
Entrevista

«Al sector educatiu segueixen arrelats molts mites sobre el suïcidi que cal desterrar»

adolescencia
Article

Per què se suïciden els joves?

La pandèmia ha agreujat un pessimisme existencial latent
Article

Factors protectors enfront del suïcidi

apologia tca
Blog

L’apologia de l’anorèxia i la bulímia en l’entorn digital

Claus per reconèixer aquests continguts i saber què fer
estrategias salud mental
Article

Exemples de plans i accions de prevenció en l’àmbit local

Les ciutats i els seus agents són protagonistes indispensables en qualsevol estratègia de prevenció del suïcidi
Adolescentes
Article

On és la Marta?

La mort de la Marta va ser responsabilitat de tothom com a societat, una decisió individual i col·lectiva alhora, una decisió anunciada en nombroses ocasions, tant amb paraules com amb gestos i actes.