El ciberbullying ha crescut amb la pandèmia

WhatsApp, Instagram, TikTok i els videojocs són els espais on es detecten més casos
Mònica Fidelis Pérez de Tudela
Mònica Fidelis Pérez de Tudela
Periodista. Project Manager
SOM Salud Mental 360
Estudio ciberbullying

Insults, mots, empentes, clatellots, cops, puntades, aïllaments, robatoris, trencar coses que són pertinences seves, humiliacions, burles, assetjament sexual, amenaces, intimidació. Podríem seguir amb una llarga llista de maneres amb les quals els nens i adolescents s’agredeixen entre ells, de manera física o psicològica. Unes violències que es produeixen de manera presencial però també en entorns digitals, amb altres formes, amb altres normes i amb l’afegit de convertir-se en una agressió amb un potencial 24/7, 24 hores al dia els 7 dies de la setmana.

Segons dades de l’Associació NACE (Associació No a l’Assetjament Escolar), un de cada cinc nens escolaritzats pateix bullying a Espanya i només el 15% de les víctimes s’atreveixen a explicar-ho a familiars o professors.

El ciberassetjament o ciberbullying va sorgir fa temps, el mateix temps que fa que els dispositius digitals personals van arribar a les nostres vides. La pandèmia de la COVID-19 ha estat un impuls per aquesta mena d’assetjament entre iguals que s’alimenta de la manca d’empatia social que comporta actuar des de l’anonimat i mantenir un rol d’observador. Un món, el digital, en què sembla que tot s’hi val. En aquest món es  trasllada l’assetjament a l’esfera pública atesa la gran capacitat de difusió de missatges i imatges a través d’Internet, xarxes socials, aplicacions de missatgeria o plataformes de videojocs.

Amb la pandèmia van arribar mesos de confinament i, per tant, de menys presencialitat escolar i més relació social a través de dispositius mòbils. Per prendre el pols a aquest fenomen a Espanya i com ha canviat arran de la pandèmia, donem un cop d’ull a les dades proporcionades pel III Informe de Prevenció de l’Assetjament Escolar en Centres Educatius en Temps de Pandèmia 2020 i 2021, de la Fundació ANAR.

Aquest estudi, que recull les dades a través de més de 10.000 qüestionaris a alumnes i professors de diferents comunitats autònomes, ha detectat un descens en la percepció sobre si hi ha companys de classe que pateixen bullying passant d’un 34,1% el 2019 a un 15,2% el 2020-2021. Un canvi que l’entitat relaciona amb la tasca de conscienciació duta a terme en l’entorn escolar.

Malgrat aquest descens, és destacable l’augment de les agressions en grup, suposant el 72,4% dels casos d’assetjament escolar detectats el 2020-2021 davant del 43% detectat els anys anteriors.

Pel que fa als casos de ciberbullying,  un 24% dels nens i nenes i adolescents enquestats afirma conèixer companys de classe que podrien haver-ne patit a través de canals com WhatsApp (53,9 % dels casos), Instagram (44,4%), TikTok (38,5%) o videojocs (37,7%).

Els tipus d’agressió més freqüents són els insults, mots o burles (un 86,3%), seguit de la difusió de rumors, que ha augmentat significativament durant el 2020-2021, en què ha passat d’un 11% el 2018-2019, a un 46,9% el període 2020-2021. Així mateix, cal destacar l’increment de violències relacionades directament amb el ciberbullying, com l’assetjament en xarxes socials, que ha passat d’un 0,2% a un 22,6%, i fer fotos i vídeos, categoria que abans no hi sortia reflectida i que ara entra a la llista amb un 15,4%.

Els motius més comuns pels quals es produeixen aquestes agressions són l’aspecte físic (52,5%), per ser diferent (46,4%), per les coses que fa o diu (39,1%), pels seus gustos (30,4%), per ser d’un altre país, cultura, raça o religió (26,2%), per ser nou (20,1%), per la seva orientació sexual (15,2%) o per tenir molts o pocs diners (14,2%).

Solucionar els casos d’assetjament escolar

Una de les qüestions més complexes analitzades per l’estudi és el fet que els i les alumnes asseguren que gairebé la meitat dels casos d’assetjament escolar segueixen sense solució, una percepció que pot ser símptoma de diferents factors: la por o la vergonya, trobar espais segurs o persones de confiança a qui demanar ajuda, que se subestimen situacions d’assetjament o que els protocols d’actuació als centres educatius no estan prou integrats. En el cas del ciberbullying, a més, s’hi suma la concepció errònia que, com que es tracta d’una cosa que passa a l’entorn digital, no té relació amb l’escola, però no és així quan té el seu origen en l’entorn educatiu (formal o informal). Segons l’opinió dels alumnes, només el 52,2% van ser resolts i un 83% creu que l’escola va fer alguna cosa per resoldre la situació.

Els alumnes a qui han preguntat van indicar que la manera més eficaç de resoldre l’assetjament escolar és avisant a professors o professores.  Tanmateix, més de la meitat dels docents, un 51%, reconeix la falta de recursos i formació entre el personal docent com a barrera a l’hora d’intervenir en situacions d’assetjament escolar. Els professors expressen en aquest estudi que per a ells té més sentit la tasca amb l’alumnat sobre el respecte a les diferències i el diàleg conjuntament amb la feina de pares i mares en l’educació en valors per a la prevenció, més que accions punitives. 

Treballar l’educació emocional en l’entorn digital és un territori comú en la comunitat educativa. Els mateixos alumnes reconeixen en un 21,8% de les ocasions haver pogut participar en un cas d’assetjament sense ser-ne conscients i el 96,4% afirma que no ho faria si se n’adonés- L’informe posa de manifest el progrés per part dels alumnes en la identificació de formes d’agressió, així com els motius més freqüents.

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 15 de març de 2022
Darrera modificació 15 de març de 2022
Mònica Fidelis Pérez de Tudela

Mònica Fidelis Pérez de Tudela

Periodista. Project Manager
SOM Salud Mental 360