«En l’àmbit del ciberbullying hi ha una tasca important a fer en el rol que tenen els adults»

«El primer que vaig sentir va ser una gran il·lusió, perquè crec que el bullying i el ciberbullying són temes molt importants. I com a pare també, d’alguna manera, he sentit la necessitat de tractar el tema en algun moment de la criança dels meus fills. Perquè no és només un tema relacionat amb els més joves, sinó que implica tot un ecosistema en què hi ha famílies, nois i noies, professionals de l’educació, i cal entendre’l i treballar-ho des d’aquesta mirada integral».

«M’ha suposat, sobretot, aprendre perquè m’ha permès aprofundir en aquesta temàtica i prendre la temperatura del que està passant avui dia. Moltes vegades no tens l’oportunitat de connectar amb persones joves que t’expliquen el que està passant i en aquest projecte he pogut fer-ho. Especialment, mitjançant el focus group que vam fer a l’inici amb xavals que tenien experiència en el tema, ja fos en rol d’assetjadors o assetjats. Va ser una experiència meravellosa, per l’oportunitat d’escoltar-los i aprendre d’ells. Escoltar-los va ser un regal.

Com que em dedico a la comunicació amb dibuixos, i a explicar coses a través dels dibuixos, crec que és molt important aquest punt de realitat, que els projectes arrenquin de la veritat que escoltes dels mateixos protagonistes».

«Ha canviat en moltes coses perquè, per edat, jo no he patit en primera persona el ciberbullying, encara que sí que he patit assetjament a les xarxes socials. Així és que amb el projecte he connectat amb aspectes relacionats amb el món actual dels xavals i el seu entorn. Crec que és molt important tractar aquest tema perquè ells viuen la meitat del temps, o més, al món digital, encara que aquest és també un reflex del que passa fora de l’espai virtual, perquè d’alguna manera tot està molt imbricat. Ni el bullying acaba a l’escola ni el ciberbullying al mòbil, sinó que té tota una connexió absoluta. L’assetjament escolar s’ha convertit en un fenomen encara més complex del que era abans».

«La meva tasca principal ha estat traduir els missatges principals de la campanya a dibuixos i generar imatges que puguin tenir impacte en una xarxa social, en què les coses tenen molt d’impacte, però es llegeixen ràpidament.

Hi havia missatges més descriptius, per entendre el fenomen del ciberbullying; altres més d’identificació amb la situació que es planteja; i altres més de resolució, sobre què fer.

Crec que tots tres àmbits estan ben equilibrats, i per això estic content amb el resultat de la campanya. Ofereix molts punts de vista i penso que s’ha arribat a aprofundir força en el tema».

«A mi m’agradaria que generés més empatia. Moltes vegades els casos de bullying tenen lloc perquè en l’adolescència es prioritza el fet de pertànyer al grup de qui té el poder, al grup dels "importants", i s’oblida l’empatia. M’agradaria que hi hagués un canvi de consciència entre els xavals, però també que els professionals de l’educació, incloses les famílies, prenguessin consciència de l’assumpte i de com cal procedir. Perquè crec que hi ha una tasca important en el rol dels adults. Els xavals al final aniran canviant; ells arriben, creixen i es desenvolupen, i potser en uns anys entendran les coses de manera diferent de com ho fan ara. Però els recursos que genera la campanya, tant les vinyetes com l’escape room "El silenci del mirall", dirigit a centres educatius, continuaran sent un recurs vàlid i necessari per sensibilitzar sobre aquesta temàtica».