El trastorn de la conducta alimentària com a trinxera emocional

Com poden les emocions desembocar en una nefasta relació amb el menjar, amb el cos i amb la mateixa persona?
Pau Soto Usera
Pau Soto Usera
Psicòleg clínic de la Unitat de trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Trinchera emocional

Per què es produeix una relació d’amor-odi amb el menjar? Com pot un remolí d’emocions doloroses a les quals és difícil posar nom, desembocar en una nefasta relació amb el menjar, amb el cos i amb la mateixa persona?

Això és el que passa amb les emocions en els casos d’anorèxia i bulímia nerviosa.

A la vida, des d’etapes molt primerenques, aprenem a identificar allò que ens produeix plaer i allò que no. Aprenem a regular aquests estats emocionals gràcies a la presència de les persones que ens cuiden. Els nadons, sovint se senten incòmodes i ploren, mentre que quan obtenen una gratificació, somriuen i juguen. Amb el pas del temps, es van fent cada cop més autosuficients a l’hora de satisfer les seves necessitats físiques i emocionals, entenent què poden fer per calmar aquests estats desagradables i demanant ajuda si és necessari. En tot aquest procés el menjar juga un paper fonamental perquè és el primer regulador d’estats desagradables. Des del principi ens satisfà i ens calma, ens tranquil·litza i ens nodreix.

Les emocions desagradables, com qualsevol altre procés psicològic, es tornen cada cop més complexes a mesura que creixem. Apareix la por, la ira, l’ansietat, la tristesa. Aquestes emocions ens ajuden a construir i a entendre el món, a més d’adaptar-nos a ell d’una manera eficaç. Hi ha emocions que poden actuar com a mecanismes d’alarma, que ens adverteixen de possibles perills o amenaces externes. Quan aquestes emocions es viuen en si mateixes com amenaçadores, perilloses, terribles, aclaparadores o intolerables, es creen maneres per fugir-ne, evitar-les i trobar un refugi. Aquest mecanisme de fugida, que és propi de cada persona i podria ser un aliat per a la pròpia supervivència, es converteix en una via d’escapament de les mateixes emocions, que formen part d’un mateix: és com si un volgués fugir d’ell mateix.

És a dir, si una emoció pot ser allò que assenyala un perill extern, però es viu com un perill en si mateix, aquesta emoció perd la seva funció identificadora i els esforços es dirigeixen a deixar de sentir aquesta emoció i no a millorar el context en què té lloc.  

Quan no sabem o no podem fer front a aquests estats emocionals desagradables, la resta d’estratègies que té l’ésser humà per mantenir el seu equilibri emocional deixen de ser efectives. En lloc de fer front a un perill extern, es busquen estratègies per fer front a un estat emocional negatiu intern. En lloc d’esforçar-se per apagar el foc, els esforços es dirigeixen a apagar l’alarma.

S’estableix una mena de camp de batalla entre la persona i les seves emocions en què, o bé es lluita o bé es busca la trinxera emocional.

En el cas dels trastorns de conducta alimentària, es torna una vegada i una altra al menjar com a refugi, un sinònim de protecció i benestar. De manera simbòlica es pot pensar en el menjar a totes hores per no haver de sentir o pensar en tot el que està generant malestar, amb l’esperança que passi tot, que torni la tranquil·litat, la calma i desaparegui el remolí d’emocions obscures.

Relació amor-odi amb el menjar

Si arriba el moment en què el menjar perd el seu efecte autocalmant i es torna ineficaç com a apaivagador d’aquests estats emocionals aversius, es pot establir una relació d’ambivalència amb el menjar: es busca constantment al mateix temps que es rebutja i s’expulsa. Com en l’ambivalència d’una relació interpersonal, es repetiria el patró de «ni amb tu ni sense tu».  

El menjar deixa de ser només menjar i es converteix en una mena de relació d’amor-odi que ocupa el centre dels pensaments.  

Com és possible deixar aquesta relació tòxica si parlem de quelcom del qual en depenem per viure? La dependència en aquest cas està portada al límit: «et necessito per (sobre)viure». L’ambivalència es converteix en la paradoxa d’odiar quelcom que es necessita i el banc d’aquest odi es pot desplaçar cap als altres o cap a dins.

Aquest embolic d’emocions fa que el problema perdi la seva dimensió racional: no es pot resoldre apel·lant només a la lògica. Per tal de reparar aquesta relació amb el menjar és necessari sortir de la trinxera i entrar en contacte amb aquestes emocions que feien tanta por, potser deixar de lluitar i aplicar l’autocura, l’autocompassió i el respecte per un mateix. Per tal que el menjar torni a ser només menjar, objecte que ens nodreix i via de connexió amb un mateix i amb els altres.

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 29 de setembre de 2021
Darrera modificació 29 de setembre de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Col·lectius
Persona atesa
Temes
Alimentació
Alteracions conductuals
Autoestima
Benestar emocional
Pèrdua de la gana
Vincle emocional
Trastorns
Trastorn de la conducta alimentària
Anorèxia nerviosa
Bulímia nerviosa
Pau Soto Usera

Pau Soto Usera

Psicòleg clínic de la Unitat de trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Destaquem

Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?
Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
psicosis y tca
Article

Psicosi en els trastorns de la conducta alimentària: símptomes d’alarma

La seva aparició és rara però potencialment greu
apologia tca
Blog

L’apologia de l’anorèxia i la bulímia en l’entorn digital

Claus per reconèixer aquests continguts i saber què fer
Adolescente atando cordones de las deportivas
Article

L’anorèxia masculina, la malaltia invisible

Factors desencadenants i paper dels estereotips de gènere com a mantenidors de la malaltia
Adolescente caminando
Article

Com evitar les recaigudes en els trastorns de la conducta alimentària?

Recomanacions per a professionals i persones afectades
Sandra Piñeiro Fungueiriño
Testimoni

«El problema és el camí que fas servir per intentar ser la millor en un esport»

Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
Blog

Si has de tenir cura del teu fill pots demanar una excedència remunerada

En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
Sospecha padres de TCA adolescente
Blog

Sospito que la meva filla o fill pateix un trastorn de la conducta alimentària, què faig?

Decàleg de pautes bàsiques durant la primera fase de detecció d’una anorèxia o bulímia
autolesiones
Blog

Com pots evitar autolesionar-te?

Alternatives per evitar fer-te mal quan tens un mal moment