www.som360.org/ca

Tinc un TCA i he vomitat sang, què faig?

És un senyal d'alarma greu que no heu d'ignorar
Sònia Sarro Álvarez
Dra. Sonia Sarró Álvarez
Doctora en Medicina. Psiquiatra especialitzada en trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Jordi Mitjà
Jordi Mitjà Costa
Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Vómitos

Algunes persones amb un trastorn de la conducta alimentària (TCA) es provoquen el vòmit com una manera de compensar les ingestes o com una manera d'expulsar emocions que, altrament, no se saben o no es permeten expressar, com ara la ràbia o el dolor. És una manera de canalitzar les emocions negatives, encara que revertint-les contra un mateix. Aquesta conducta no soluciona el problema, sinó tot al contrari, ho desvia i ho empitjora. A més, interfereix tant en la salut física com mental, així com en la qualitat de vida de les persones que hi recorren.

El vòmit pot crear un cercle viciós, en què un desencadenant previ (una emoció, sentiment, situació…) fa que es produeixi per exemple un afartament compulsiu; el qual produeix un alleugeriment temporal del malestar. A aquest alleujament momentani segueix un sentiment de culpa que és el que precedeix el vòmit autoinduït. I així, provocar-se el vòmit pot «enganxar», i funciona amb el mateix mecanisme que una autolesió.

Quan aquest comportament és recurrent, la persona fins i tot pot arribar a vomitar sang. Amb la repetició del vòmit, l'àcid de l'estómac va erosionant la mucosa de l'esòfag. La pressió que s'exerceix pot inflar els vasos sanguinis de l'esòfag, que es pot trencar. La mucosa de l'esòfag és prima i resisteix malament l'àcid gàstric que puja amb el vòmit. Al final la mucosa s'esquinça, per això es pot vomitar sang.

Encara que l'hemorràgia sigui escassa, un cop s'ha produït es pot tornar a repetir. De fet, fins i tot es pot trencar l'esòfag, amb hemorràgia greu. El sagnat és un senyal d'alarma, no s'ha d'ignorar.

Conseqüències del vòmit continuat:

  • Erosió de les dents, arribant a destruir l'esmalt dental.
  • Inflor de les glàndules salivals.
  • Lesions superficials a la part superior de la gola produïdes per la força de produir-se el vòmit.
  • Úlceres o sagnat a les parets de l'esòfag a causa de la presència d'àcid a l'estómac.
  • Hèrnia de l'estómac, reflux i ardors.
  • Desequilibri del potassi o deshidratació com a conseqüència de la pèrdua de suc gàstric, aigua i minerals durant els vòmits. Pot produir-se set, mareig, debilitat o espasmes musculars. Més risc si s'hi afegeixen laxants.

Què fer si has vomitat sang?

Si detectes que vomites sang, ho has de comentar com més aviat millor amb el teu professional de referència o acudir al servei d'urgències, ja que és una complicació greu i es podria repetir. També es recomana que ho puguis explicar a persones de la teva confiança perquè et puguin ajudar. És especialment greu quan hi ha vòmits autoinduïts reiterats que dilaten l'esòfag i creen reflux i cremors.

Consells bàsics si vomites sang:

  • Reposa en posició asseguda, sense estirar-te totalment. Si t'estires es podria afavorir el sagnat.
  • Evita, en els dies posteriors, menjars especiats, pesats o difícils de pair. Evita el consum de cafè, alcohol i estimulants per no irritar esòfag i estómac.
  • Si el sagnat es repeteix, acudiu al servei d'urgències.
  • Si apareix mareig, sensació de fred, taquicàrdia o sensació de desmai, potser estiguem davant d'un sagnat intern. En aquest cas, també es recomana acudir al servei d'urgències amb pressa.
  • No mengis o prenguis cap medicació per intentar aturar o neutralitzar el sagnat.

És important recordar que una hemorràgia pot posar en risc la nostra salut. El sagnat pot semblar escàs o haver aturat externament, mentre continua internament.

Els equips sanitaris faran un examen físic, comprovaran l'estat de l'organisme i controlaran el risc de sagnat. De vegades, cal prendre medicació, però en general és suficient deixar que el cos es recuperi i donar temps a la mucosa de l'esòfag perquè cicatrici. Aquest procés de recuperació triga uns dies, sempre que no es continuï vomitant.

Estratègies per ajudar a allunyar el pensament de provocar-se el vòmit:

  • Ocupa't amb alguna activitat que distregui la teva atenció: escolta música, llegeix un llibre…
  • No et quedis molta estona a la cuina o al bany. Fins i tot pots sortir de casa per fer una passejada.
  • Busca relacionar-te amb altres persones. No t'aïllis.
  • Evita quedar-te sol a casa. Especialment després d'un disgust o una frustració.
  • Procura no fer restriccions ni dejuni de manera habitual. No menjar o menjar poca quantitat genera ansietat, que predisposa a l'afartament i al vòmit.
  • Parla amb persones de la teva confiança del malestar emocional, encara que no sàpigues identificar les teves emocions o descriure-les.
  • Escriu un petit diari sobre què et passa i com et sents.
  • Treballa amb l'equip terapèutic altres maneres de canalitzar el malestar. N'hi ha, és qüestió de trobar-les i aquest equip us ajudaran a aconseguir-ho.
  • Deixa't ajudar. Posa't en tractament.
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 13 de abril de 2023
Darrera modificació 13 de abril de 2023
Sònia Sarro Álvarez

Dra. Sonia Sarró Álvarez

Doctora en Medicina. Psiquiatra especialitzada en trastorns de la conducta alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
Jordi Mitjà

Jordi Mitjà Costa

Infermer de la Unitat Funcional Integrada de Trastorns de la Conducta Alimentària. Àrea de Salut Mental
Hospital Sant Joan de Déu Barcelona