www.som360.org/ca

Un terç de la professió mèdica considera que té una mala salut mental

El malestar s'associa principalment amb les condicions de treball
SOM Salud Mental 360
Redacció
SOM Salud Mental 360
Atención primaria ICS
Fotografía: Institut Català de la Salut

Tres anys després que es declarés la situació de pandèmia per COVID-19, la salut mental dels professionals mèdics no ha millorat, fins i tot en alguns aspectes ha empitjorat.

Així ho mostren els resultats la segona enquesta de Repercusiones de la COVID-19 sobre la salud y el ejercicio de la profesión de los médicos en España,, elaborada per la Fundació Galatea, , la Fundación para la protección social de la Organización Médica Colegial, y la Fundación Mutual Médica. Es tracta d'una segona edició de l'enquesta en línia realitzada el 2020 i que, en aquesta ocasió, ha comptat amb la resposta de gairebé 4.000 professionals entre el novembre del 2022 i el febrer del 2023.

Un terç dels professionals enquestats pensen que la seva salut mental és regular o dolenta (32%) i que està en risc (48%). Se senten sobrepassats (38%) o cremats (43%). Aquestes dades són especialment destacables entre les dones i les persones treballadores als Centres d'Atenció Primària i amb contractes temporals. En aquests casos, manifesten tenir depressió o trastorns d'ansietat (16%) i el 25% pren algun tipus de medicació per aquest motiu.

L'informe sosté que els seus problemes de salut estan associats a un empitjorament de les condicions laborals:

  • Precarietat: el 27% de les persones enquestades tenen un contracte temporal o interinitat.
  • Excés d'hores de treball: el 52% dels metges i metgesses treballen més de 40 hores a la setmana, i el 29% més de 50 hores (especialment els més joves, a hospitals, amb contractes temporals al sector públic). Aquests percentatges són similars als que es van donar durant la primera onada de la pandèmia el 2020.
  • Sobrecàrrega laboral: consideren que la càrrega de treball és superior (41%) o molt superior (37%) a la d'abans de la pandèmia, especialment les dones i persones que treballen en atenció primària.

A més de l'impacte de les condicions de treball, els problemes de salut mental de la comunitat mèdica s'associen també a la percepció d'una valoració pitjor de la seva professió per part de l'entorn laboral, especialment per part d'equips directius i gerència, que ha anat empitjorant progressivament des del 2020, així com de l'entorn social: durant la primera onada de la pandèmia, el 72% se sentia ben valorat, mentre que, a l'hivern del 2022, aquest percentatge ha arribat només al 28%.

Així, el perfil de professionals més afectat per aquest empitjorament general de la salut mental són les dones menors de 35 anys, amb contracte temporal o en règim interí, els MIR i l'àmbit de l'atenció primària.

Tot plegat ha suposat un augment de les visites a recursos datenció a la salut mental per part del personal facultatiu. El 60% són usuaris reals o potencials d'aquests serveis, davant del 24% del 2020, i el 38% ha acudit o està acudint a un servei d'aquest tipus tant de l'àmbit privat, en un 39%, com a serveis dirigits exclusivament professionals de la salut, un 35%.

 

Fotografia: Institut Català de la Salut

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 6 de juliol de 2023
Darrera modificació 6 de juliol de 2023