El meu fill està enganxat a les noves tecnologies?

No tots els adolescents tenen el mateix risc d’acabar desenvolupant una addicció
Area Salud Mental SJD
Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona
adiccion tecnologia niños

Les addiccions comportamentals es defineixen com la pèrdua de control sobre una conducta que genera l’aparició de conseqüències adverses i un fracàs en la resistència a l’impuls o temptació de realitzar un acte perjudicial per un mateix o els altres.

Com en les addiccions a substàncies, els joves que mostren addiccions comportamentals poden experimentar una necessitat cada cop més elevada de realitzar la conducta addictiva, mostrant més freqüència o durada de la mateixa i síndrome d’abstinència davant la privació, caracteritzat per malestar com tristesa, irritabilitat i inquietud física.

Tipus d'usos

Així doncs, com podem saber si l’ús que fan els joves és perjudicial? Per saber-ho ens hem de fixar en les conseqüències derivades de l’ús de les TIC i segons això podem fer la següent classificació:

  • Ús normalitzat: el consum de TIC, per quantitat, freqüència o motivació, no produeix conseqüències negatives al jove o al seu entorn.
  • Ús inadequat: realització d’actes perjudicials per als demés (ciberbullyingsèxting, …).
  • Ús excessiu: el consum de TIC s’associa a algunes conseqüències principalment escolars, relacionals i familiars. No obstant, l’adolescent manté l’ajustament en el funcionament diari.
  • Ús patològic/dependència: es prioritza l’ús de les TIC davant de situacions considerades de major importància per al jove. El seu ús passa a ser prioritari i s’associa a conseqüències greus per al subjecte i el seu entorn.

Factors de risc

És important puntualitzar que no tots els adolescents tenen el mateix risc d’acabar desenvolupant una addicció. Tot i l’elevat percentatge d’adolescents que consumeixen drogues, la majoria no desenvolupa un trastorn addictiu. De la mateixa manera, tot i que pràcticament tots els adolescents fan servir les noves tecnologies, la majoria no realitza comportaments de risc i no desenvoluparan un trastorn addictiu.

Alguns dels factors de risc que s’han descrit per a les addiccions a les tecnologies digitals són:

  • Ser jove (quan més jove més risc).
  • Inestabilitat afectiva, ansietat i depressió.
  • Baixa autoestima.
  • Personalitat de tipus insegur, timidesa extrema.
  • Soledat.
  • Presència d’algun dèficit en l’entorn familiar, com per exemple, baixa supervisió i desconeixement de les TIC.

Conseqüències de les addiccions

S’han descrit moltes repercussions associades amb l’ús de les TIC, sent les més destacades: la reducció de la qualitat de vida (pitjor salut i baixa qualitat del son), la presència de dificultats per a la socialització presencial i la disminució del rendiment acadèmic.

A la vegada, també s’han relacionat amb l’augment del risc de patir altres psico-patologies associades com la depressió, l’ansietat i el trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), així com la presència de malestar emocional, aïllament en el domicili i altres conductes de risc. És important tenir en compte que algunes aplicacions com els jocs online generen més demanda d’atenció clínica per les seves majors conseqüències a la vida de l’individu.

Senyals d’alarma

Generalment la instauració de l’addicció és un procés més o menys gradual que va des dels primers contactes esporàdics, on el jove experimenta aspectes plaents que promouen la seva repetició (anomenat reforçador positiu) fins a la necessitat de realitzar la conducta una vegada i una altra per tal d’alleugerar el malestar (anomenat reforçador negatiu).

Es importante tener en cuenta el momento evolutivo en la valoración de los adolescentes. En los momentos insidiosos de cualquier proceso patológico en el adolescente, puede ser difícil diferenciar entre la conducta adolescente normal y la que está provocada por una adicción incipiente. 

El adolescente puede presentar y experimentar cambios en su estilo de vida que suelen descentrar a sus familias pero que constituyen parte de la evolución normal de su desarrollo y maduración

És important tenir en compte el moment evolutiu en la valoració dels adolescents. En els moments insidiosos de qualsevol procés patològic en l’adolescent, pot ser difícil diferenciar entre la conducta adolescent normal i la que està provocada per una addicció incipient. L’adolescent pot presentar i experimentar canvis en el seu estil de vida que solen descentrar a les seves famílies però que constitueixen part de l’evolució normal del seu desenvolupament i maduració. 

Els senyals d’alarma són petits canvis que l’adolescent va fent de forma subtil però continua i que en un determinat moment passen de ser poc habituals i justificables tant per a ell com pel seu entorn a no ser-ho. Són tots aquells indicadors de falta de normalitat que poden evidenciar-se en alguns dels següents punts, havent de presentar-se de manera recurrent i sostinguda en el temps:

  • Patró de son alterat, secundari al canvi d’hàbits al dormir i a la disminució de les hores de son per a realitzar la conducta addictiva. Per exemple, es queda connectat per les nits, se’n va a dormir tard, pel matí li costa molt llevar-se.
  • Patró de la gana alterat, menja ràpid i malament per guanyar temps, pot arribar a saltar-se algun àpat.
  • Menys atenció per la higiene, havent de recordar-li pautes d’higiene bàsica que abans realitzava (rentar-se les dents, dutxar-se, canviar-se de roba).
  • Deixadesa en aspectes importants de la seva vida, motivat per l’augment del temps que ocupa el temps amb les pantalles.
  • Canvi de l’estil d’oci, canvi d’interessos, d’entorn.
  • Irritabilitat, especialment quan no pot realitzar la conducta addictiva.
  • Estat d’ànim oscil·lant, tendència a la tristesa, es mostra poc comunicatiu, tancat en el seu món, li molesta que li preguntis coses sobre el seu dia a dia.
  • Rendiment acadèmic alterat, absentisme, increment de les notificacions d’actitud poc col·laboradora o reprovatòria, augment dels suspensos i les expulsions de classe.
  • Comença a realitzar furts, generalment de petites quantitats de diners, i especialment a la família més propera.

Una ràpida detecció de que «alguna cosa va malament» per part de l’entorn més proper ajudarà a parar l’espiral negativa i a reconduir la situació. Pel contrari, la no detecció dels senyals d’alarma o la seva banalització poden provocar un sentiment d’incomprensió i indefensió que acostuma a complicar el quadre. 

Aquest és un article original del 12è Informe FAROS «Una mirada a la salut mental dels adolescents - Claus per comprendre'ls i acompanyar-los»

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 2 de agost de 2022
Darrera modificació 2 de agost de 2022
Col·lectius
Area Salud Mental SJD

Àrea de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu Barcelona