Gestionar el sofriment aliè

Expressar alegria és fàcil. És una emoció positiva, de les poques que existeixen. No obstant això, quan les persones senten tristesa, desànim o pena la cosa es complica. Aquestes emocions difícils de gestionar queden moltes vegades amagades o reprimides, continua perdurant en la nostra societat la sensació que mostrar-les és senyal de debilitat. Un prejudici que es manifesta en forma d'expressions com «no t'exposis massa» o «no ploris, has de ser fort». Això l'únic que aconsegueix és que continuem reprimint tot allò que, emocionalment, ens pertorba. A més d'aquesta repressió emocional, algunes persones intenten minimitzar el sentiment negatiu iniciant o augmentant el consum d'alcohol, de nicotina, de cafeïna o de fàrmacs per mitigar el dolor o induir al son.

Les emocions no són bones ni dolentes, ni positives ni negatives. Totes elles són necessàries per a l'ésser humà i tenen una funció adaptativa, és a dir, ens ajuden a adaptar-nos als canvis en les nostres vides. L'art consisteix a mantenir-se en un equilibri emocional que no alteri el nostre benestar.

En ocasions, les persones que estan patint demanen ajuda al seu entorn per poder gestionar aquestes emocions. En general, i perquè aquest procés d'interacció social amb els altres sigui saludable, és important:

• Realitzar una escolta activa i de forma conscient per poder contactar emocionalment amb l'altra persona.
• Mostrar empatia.
• Evitar els comentaris que minimitzin el patiment de la persona, tipus: «anima’t», «tranquil», «no és per a tant».
• Ajudar la persona a expressar el seu desànim perquè es desfogui i s'alleugi.
• Facilitar un espai físic i un temps adequat perquè aquesta persona pugui ser escoltada, sense ser jutjada.

Si ets un professional de l'àmbit de la salut o de l'àmbit social segur que has hagut d'afrontar converses i situacions d'escolta de persones que estan patint. En aquests moments és important que, com a professional que estàs prestant ajuda tinguis les habilitats comunicatives, socials i emocionals necessàries per no sentir-se desbordat per aquesta situació de patiment aliè, i que puguis ajudar de forma efectiva la persona atesa.

Es tracta d'unes pautes generals, ja que cada situació i persona és diferent i, per tant, cada professional haurà d'adaptar-se a les demandes personals i situacionals.

Deu pautes per a una comunicació eficaç davant el sofriment aliè:

1. Coneix-te bé. L'autoconeixement personal t'ajudarà a conèixer les teves millors habilitats per poder-les utilitzar en el procés d'escolta.
2. Accepta la teva pròpia vulnerabilitat, i no realitzis conductes de fugida davant el sofriment aliè. Veure patir l'altre ens confronta amb la nostra pròpia vulnerabilitat i pot portar-nos a voler evitar mirar-lo de front.
3. No confonguis l'empatia amb sentir el mateix que la persona t'està expressant. L'empatia és una actitud que s'aprèn també amb l'ús, i que inclou una part cognitiva, conductual (verbal i no verbal) i afectiva. Són útils missatges en què reflectim el to emocional de l'altre (mirada, expressió facial congruent amb el missatge verbal de l'altre, assentiments de cap, ús de la postura, distància, gestos il·lustradors de les nostres mans que acompanyen el missatge verbal).
4. Quan escoltem el patiment aliè, sentim malestar emocional. Hem de tenir clar que aquest malestar és nostre, no ens el provoca la persona amb la qual estem parlant.
   Llegir més

   Consells per cuidar més la nostra salut mental positiva
5. Reflexiona sobre el que sents. Potser posar paraules a aquests sentiments t'ajudaran a gestionar les teves pròpies emocions.
6. Aplica una comunicació terapèutica útil en què puguis usar estratègies comunicatives com: el sondeig, la paràfrasi, el resum, el reflex, donar instruccions de manera adequada, aportar informació esglaonada i útil, etc.
7. Exercita les qualitats personals profundes (autenticitat, concreció, acceptació incondicional de l'altre, honestedat) respectant en tot moment l'interlocutor.
8. Dóna un suport eficaç, sense promoure el victimisme. És important trencar amb un reforç exagerat que converteixi la persona en presonera de la seva situació.
9. Expressa els teus propis sentiments i demana ajuda si perceps que la pròpia situació et desborda.
10. Posa a l'ús recursos individuals d'afrontament eficaços davant l'estrès com: respiració compassada, relaxació muscular progressiva, exercici físic regular i adopta un estil de vida saludable quant a alimentació equilibrada i son-descans reparador. I no oblidis rodejar-te de persones significatives del teu entorn.

Finalment, recorda que les habilitats socials no solament són conductes que s'emeten per assaig i error, i que imiten el que observem; també són pensaments i emocions que posem a l'ús davant una situació social determinada i que repetim quan veiem que realment són efectives per manejar una situació concreta d'interacció.