Consells per cuidar més la nostra salut mental positiva

És tan saludable riure d’alegria quan passen coses bones com plorar de tristesa quan hi ha problemes
M.Teresa Lluch
Dra. Maria Teresa Lluch Canut
Catedràtica d'Infermeria Psicosocial i Salut Mental. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
Universitat de Barcelona
Salud mental positiva
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Vivim un moment històric des que l’11 de març de 2020 l’Organització Mundial de la Salut va declarar la pandèmia mundial de la COVID-19. Ja han passat uns mesos i la realitat és que aquesta situació està generant impacte en tota la societat i a tots els nivells: econòmic, social, físic i emocional. No hi ha dubte que també té impacte en la nostra salut mental. .

En aquest inici de l'any en el que sempre ens plantegem bons propòsits i desitjos, és interessant parlar de la salut mental positiva. Què és i com podem treballar-la? Ens pot ajudar a mantenir un equilibri mental saludable?. 

L’Organització Mundial de la Salut va establir (OMS, 2001) que una persona té una salut mental positiva si pot desenvolupar les seves pròpies capacitats, es pot enfrontar als estressors normals de la vida, pot treballar de manera productiva i amb satisfacció i és capaç de participar en la comunitat i aportar-hi alguna cosa.

Què és la salut mental positiva?

En la línia de la definició de salut mental positiva de l’OMS, vaig proposar ja fa uns anys una forma de definir la salut mental positiva a partir d’un model multifactorial i interrelacionat. Aquest model ajuda els professionals de la salut a valorar si la persona viu la seva salut mental de manera positiva.

  • Satisfacció personal: fa referència a la satisfacció amb un mateix (autoconcepte i autoestima), amb la vida personal que es té i amb les perspectives de futur.
  • Actitud prosocial: inclou la sensibilitat de la persona envers el seu entorn social, l’actitud i el desig d’ajudar els altres o donar-los suport i l’acceptació dels altres i dels fets socials diferencials.
  • Autocontrol: contempla la capacitat de la persona de fer front a l’estrès i a les situacions conflictives, l’equilibri emocional i la tolerància a la frustració, l’ansietat i l’estrès.
  • Autonomia: inclou la capacitat de la persona de prendre les seves pròpies decisions basant-se en criteris propis, autorregulant la pròpia conducta i mantenint un bon nivell de seguretat personal.
  • Resolució de problemes i autoactualització: fa referència a la capacitat de la persona de prendre decisions i resoldre els problemes que comporta la vida, i a la capacitat d’adaptar-se als canvis a partir d’una actitud flexible i de creixement personal continu.
  • Habilitats de relació interpersonal: inclouen la capacitat de la persona de comunicar-se i establir relacions interpersonals harmonioses amb el seu entorn i l’habilitat de comunicar sentiments i donar i rebre afecte.

Com podem valorar si estem bé?

bienestar

Coses que pots fer per sentir-te millor

El model multifactorial de salut mental positiva es basa en què:

  • La salut mental positiva és un estat dinàmic i fluctuant: hi ha dies en què estem més animats i ens sentim millor i altres dies en què estem més cansats i desanimats.
  • La salut mental positiva inclou sentiments, pensaments i comportaments positius i negatius. En aquest sentit, és tan saludable riure d’alegria quan passen coses bones com plorar de tristesa quan hi ha problemes, pèrdues o decepcions.
  • La salut mental positiva té uns límits que cal controlar. Totes les reaccions emocionals, tots els pensaments i tots els comportaments són sans perquè l’ésser humà està «fabricat» amb un sistema emocional preparat per experimentar tota mena d’emocions i per generar tota mena d’interpretacions i de processos cognitius. Ara bé, compte! Tots els estats emocionals tenen uns límits que, si se superen (per defecte o per excés) poden provocar patologia. Es desconeix quins són els límits positius, saludables o normals.  I, a més, també hi ha la dificultat d’establir què és normal i què és anormal. De totes maneres, és important conèixer alguns criteris que tots podem identificar i que ens poden ajudar a detectar quan cal demanar ajuda.
  • Alguns criteris de caràcter general que poden ajudar a saber si una reacció, un sentiment, un pensament o un comportament són mentalment saludables o si cal consultar un professional de la salut mental són els següents: 
  1. La durada. Quan una reacció o un sentiment, especialment de caràcter negatiu i que causa bloqueig, s’allarga massa temps pot fer pensar que potser alguna cosa no va bé.
  2. La intensitat. Quan la intensitat de la resposta comporta que la persona perdi el control de les seves reaccions emocionals, això indica que alguna cosa no va bé.
  3. Canvis en el patró habitual de resposta de la persona. Quan la reacció o la resposta emocional que té la persona és molt diferent de la seva manera habitual de respondre, això ens pot indicar que alguna cosa no va bé; en canvi, en altres ocasions, hi pot haver respostes emocionals o comportaments que sorprenguin la majoria de la gent, però que ja s’hagin donat altres vegades en aquella persona i formin part del seu patró «habitual» de resposta, de manera que poden ajudar a interpretar que, encara que la reacció sembli estranya, pot ser que no passi res.
  4. La incapacitat. Si la reacció emocional ens priva de seguir funcionant en el nostre dia a dia, és que alguna cosa no va bé.
  5. Les conseqüències. Quan la resposta emocional o el comportament de la persona pot tenir conseqüències negatives per a ella mateixa o per als altres, cal valorar que potser alguna cosa no va bé.

Des d’aquesta perspectiva, la salut mental positiva es defineix de manera global com «un estat dinàmic i fluctuant en què la persona mira de sentir-se i estar tan bé com sigui possible en les circumstàncies en què es troba». I, de manera específica, es defineix com «un estat en què la persona és capaç de mantenir un cert nivell de satisfacció personal amb ella mateixa i la seva vida, una certa capacitat d’acceptar els altres i els fets diferencials, un cert grau d’autocontrol emocional i d’autonomia, la capacitat d’anar resolent els problemes que se li presenten amb una actitud de creixement i d’establir i mantenir relacions interpersonals satisfactòries».

Consells per cuidar més la nostra salut mental positiva

Decàleg de recomanacions generals i estratègies per potenciar la Salut Mental Positiva (Lluch, 2011).

Infografia CAT salut mental positiva

 

Foto creada per katemangostar - www.freepik.es

Publicació
04 de gener de 2021
Darrera actualització
04 de gener de 2021
Col·lectius
Ciutadania
Temes
Confinament
COVID-19
Habilitats socials
Informació general
M.Teresa Lluch

Dra. Maria Teresa Lluch Canut

Catedràtica d'Infermeria Psicosocial i Salut Mental. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
Universitat de Barcelona

Doctora en Psicologia.

Diplomada en Infermeria. Especialista en Infermeria de Salut Mental.

 

Destaquem

bienestar
Blog

Coses que pots fer per sentir-te millor

Quinze activitats que t'ajudaran a assolir més benestar en aquests temps de pandèmia
estrés covid
Blog

Com gestionar l’estrès durant la pandèmia de la COVID-19?

Els aspectes bàsics que has de tenir en compte per gestionar l’estrès
Resiliencia
Blog

Actituds que ajuden a ser resilients

L’autoestima te una relació directe amb la capacitat d’adaptació
Obertament
Blog

Nova campanya d'Obertament per trencar estigmes en salut mental

L'entitat interpel·la la ciutadania a preguntar-se com es troba
Reto social pandemia
Blog

El repte social que ens deixa la pandèmia

L’acció comunitària com a única sortida possible a la crisi
población
Article

Avaluar l’impacte de la COVID-19 per poder actuar sobre estratègies de salut pública

El projecte COM-COVID permetrà saber quin impacte ha tingut la pandèmia en el benestar emocional i l’economia familiar
estudios sobre ansiedad y depresion
Article

Com ens afecta la pandèmia

I què podem fer per evitar-ho
investigación salud mental
Article

Investigar per avançar

L’impacte de la COVID-19 en la salut mental de la ciutadania és una prioritat
Investigación salud mental

La recerca en salut mental i COVID-19

Investigación salud mental
Cap a una nova normalitat

Recerca en salut mental i COVID-19