www.som360.org/ca

Deu mites sobre el TDAH

Informar-se, la millor manera d'acabar amb les falses creences
SOM Salud Mental 360
Redacció
SOM Salud Mental 360
Mites TDAH

Que el trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat està sobrediagnosticat, que es tracta d'un trastorn modern que ha aparegut recentment o que es pot evitar amb una bona disciplina a casa són segurament tres de les falses creences més esteses sobre el TDAH. Tenir informació sobre aquest trastorn del neurodesenvolupament és l'única manera de trencar amb aquestes afirmacions sense cap fonament científic, que l'única cosa que fan és entorpir la detecció del TDAH i contribuir al rebuig o a la falta d'empatia cap a les persones que el tenen.

Us convidem a reflexionar sobre alguns dels mites més comuns sobre el TDAH i a conèixer l’explicació que els desmunta.  

  • El TDAH és un trastorn modern que ha aparegut recentment.
    Fals. La primera descripció mèdica del trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat està documentada el 1902, però fins i tot hi ha referències als símptomes del trastorn en documents molt anteriors a aquesta data. 
  • El TDAH no es pot detectar fins als 6 anys
    Fals. Els símptomes es poden observar en moltes ocasions abans dels sis anys. En tot cas, convé sempre parar atenció als senyals d'alarma i consultar amb el pediatre. Una detecció precoç sempre beneficiarà la qualitat de vida de la persona amb TDAH. 
  • Si una persona es pot concentrar en algunes tasques i en d'altres no, significa que no té dèficit d'atenció. 
    Fals. De vegades es descarta un possible TDAH perquè la persona es manté quieta i concentrada durant hores fent coses que li agraden, de manera que quan no pot aconseguir concentrar-se en altres activitats es pensa que és per mandra o «menfotisme». La veritat és que les tasques divertides i motivadores poden captar l’atenció dels infants i adolescents amb TDAH, de manera que no necessiten fer cap esforç per realitzar-les i, fins i tot, poden arribar a estar superconcentrats.
  • El TDAH es pot prevenir amb disciplina i una bona educació a casa. 
    Fals. Una educació adequada pot millorar o minimitzar l'impacte negatiu de certes conductes associades al TDAH, però en cap cas la disciplina previndrà l'aparició del trastorn o el farà desaparèixer. 
  • Una persona tranquil·la i introvertida no pot tenir TDAH.
    Fals. Molts nens i nenes no tenen una hiperactivitat i impulsivitat tan marcada, és a dir, que el seu subtipus de TDAH és inatent, per la qual cosa solen passar més desapercebudes. En aquests casos, el que destaca és que cometen errors per distraccions o manca d'atenció, sembla que no escoltin quan se'ls parla, no finalitzen les tasques i perden objectes, per exemple.
  • El TDAH es pot controlar a través de la dieta.
    Fals.  No hi ha cap evidència que l'eliminació d'aliments (com ara el gluten, el sucre o els lactis), els suplements alimentaris o les vitamines millorin els símptomes del TDAH, encara que l'omega-3 sí que ha demostrat tenir un petit efecte en la millora dels símptomes, i està indicat com a complement a la medicació.
  • El TDAH afecta la intel·ligència.
    Fals. Les persones amb TDAH de vegades tenen un rendiment escolar baix, però la causa no és que siguin menys intel·ligents. La intel·ligència no té cap relació amb el TDAH. Hi ha persones amb TDAH amb diferents quocients intel·lectuals, de la mateixa manera que en persones que no tenen TDAH. De fet, de vegades és comú que conflueixin alhora dues condicions com són les altes capacitats i el TDAH. És el que es coneix per «doble excepcionalitat». 
  • El TDAH no és preocupant si no afecta en el rendiment escolar.
    Fals. Hi ha casos en què el TDAH no afecta el rendiment escolar de la persona, però això no vol dir que no li causi dificultats, que supera amb la seva intel·ligència. Tot i això, és possible que en l'àmbit familiar o social tingui altres problemes derivats de la inatenció o la impulsivitat, i això repercuteixi en la seva relació amb l'entorn i amb l’autoestima.
  • El TDAH és un trastorn que està sobrediagnosticat.
    Fals. S'estima que el TDAH no només no està sobrediagnosticat, sinó que està infradiagnosticat, sobretot en persones  adolescents i adultes, i aquest infradiagnòstic és més notable en el cas de les nenes i les dones. 
  • Convé «descansar» de la medicació durant els caps de setmana i les vacances.
    Fals. Els fàrmacs per al TDAH no només es prescriuen per millorar en l'àmbit escolar, sinó que, com que milloren la capacitat d'atenció i la impulsivitat, poden evitar també problemes en altres entorns, com el social o el familiar. De totes maneres, el tractament sempre és individualitzat i hem de consultar a l’equip professional referent. 

 

Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 27 de febrer de 2023
Darrera modificació 27 de febrer de 2023

Destaquem