www.som360.org/ca
Blog

Deixar un testimoni per ajudar i ajudar-se

La iniciativa «Volverse» convida les persones amb un trastorn de conducta alimentària que reben l’alta de la unitat d’hospitalització a compartir la seva experiència
José Miquel Ortiz Moreno

José Miguel Ortiz Moreno

Infermer especialista en salut mental. Expert en trastorns de la conducta alimentària. Cap de gestió d'infermeria de formació.
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
mensajes

Hi ha un moment del procés de recuperació que viuen les persones amb trastorn de conducta alimentària com l’anorèxia, la bulímia, el trastorn per afartament o el trastorn d’evitació/restricció de la ingesta d’aliments (ARFID), que és significatiu. Quan arriba el moment d’alta és inevitable acomiadar-se amb els companyes i companyes i amb els i les professionals que ens han acompanyat.

És l’instant en què la persona es gira cua, literalment, ja que se’n va de la unitat, però alhora i metafòricament, la persona també gira cua per mirar cap endavant, afrontant un canvi de rumb i una nova oportunitat a la seva vida.

Entenent el simbolisme d’aquest precís moment, les infermeres de la Unitat de trastorn de la conducta alimentària de la Unitat d’Hospitalització subaguda de Sant Joan de Déu Numància, hem desenvolupat un projecte en el que convidem a les persones que reben l’alta a deixar un missatge positiu i esperançador sobre la seva estada a la unitat per a la resta de persones hospitalitzades i el conjunt de professionals.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és donar suport a les persones ingressades, trencar tabús i, al mateix temps, sensibilitzar sobre aquesta malaltia, posant en valor els testimonis en primera persona amb la finalitat de conscienciar la ciutadania sobre la discriminació cap aquest tipus de trastorns.

La iniciativa s’anomena «Volverse» i juga amb la conjunció de dues paraules en català i castellà: «vol» (declinació del verb voler), que apel·la a allò que desitgem i «verse» en castellà, que fa referència a un mateix, a l’acte de voler observar-se per dins per conèixer-se millor, tot i que impliqui donar un pas enrere.

Aquesta intervenció infermera de missatges en el moment de l’alta per a adolescents i persones adultes que pateixen un trastorn de la conducta alimentària suposa l’oportunitat de recuperar l’antiga capacitat de fer-se preguntes, on predomina el joc entès com el lloc en el qual essent infants jugaven a ser curiosos i ho feien amb seriositat.

Volverse

Desenvolupament de la intervenció: binomi arbre de la vida i Model Tidal  

Sota el refugi de l’arbre de la vida, en aquest cas representat en vinil però sota el simbolisme del Baobab, col·locarem els nostres missatges d’esperança i desitjos a l’alta en clau d’agraïment cap a l’atenció rebuda a la unitat. Aquests missatges són escrits en una postal d’un mar de calma amb un cel blau i clar en al·lusió a la metàfora de la vida com un oceà d’experiències del Model de Recuperació en Salut Mental de Phill Barker.


Preguntar i preguntar-se pot ser l’oportunitat d’obtenir una resposta. Una resposta, en aquest cas, al dret a preguntar-se en un moment en el qual la desesperança ronda pels pensaments i en el qual és necessari sortir del bucle del pensament únic. Escriure obre la porta a qüestionar respostes que aquestes persones donen per certa i que no les deixa avançar.

Una resposta que surt dels camins de la lògica i alhora les reconcilia amb sí mateixes perquè les du a viure paradoxes, a recuperar-se des de la fortalesa i tornar a experimentar la competència, l’assoliment, sorprenent-se i alliberant-se, reduint el batec del judici que exerceix control sobre el seu cos i el seu pensament i que les priva d’una oportunitat: l’esperança.

Equip d'infermeria SJD Numància
Equip d'infermeria de la Unitat d'Hospitalització subaguts SJD Numància

En aquesta intervenció s’ofereix l’oportunitat escrita per l’autoconeixement i l’exploració de l’estil narratiu. Cada veu és diferent, cada una diferent, insòlita, única.

Es potencia la creativitat d’aquestes veus narratives en primera persona – amb les seves sensacions en forma d’olors, textures o gustos – que pretenen explicar-se, explicar-nos, a partir de la seva estància a la unitat. La imaginació, la sorpresa i la trobada amb el plaer de jugar per jugar i experimentar l’assoliment orientat a un projecte saludable.

Perquè no acompanyar-les a seguir imaginant la paraula esperança?