El consum d’alcohol durant l’embaràs, causa de l’aparició del TEAF

No hi ha una quantitat «segura» de consum d’alcohol durant la gestació
Clara García Terol
Clara García Terol
Llevadora. Supervisora Procés Materno Infantil
Parc Sanitari Sant Joan de Déu
Alcohol y teaf

El consum d’alcohol abans i després de les primeres setmanes d’embaràs és quelcom habitual donat que la línia que separa aquests dos moments vitals és difosa en la majoria dels casos, fins i tot en els embarassos planificats. El fet que sigui habitual, pel desconeixement de la pròpia persona sobre el moment en què comença la gestació, no vol dir que no sigui perjudicial. Un consum d’alcohol regular en les primeres setmanes de l’embaràs pot tenir conseqüències negatives pel nadó, com ara l’aparició de trastorns de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF).

Existeix una falsa idea sobre el fet que consumir quantitats petites d’alcohol durant l’embaràs no afecten el fetus, una creença arrelada en el temps i validada socialment. Tanmateix, no es coneix cap estudi que digui que es pot consumir fins i tot petites quantitats d’alcohol durant l’embaràs sense córrer cap risc.

L’únic comportament segur en relació a l’alcohol en l’embaràs és l’abstinència. L’exposició prenatal a l’alcohol és una de les causes principals prevenibles de defectes de naixement i d’anomalies del desenvolupament neurològic.

Consumir alcohol durant l’embaràs és perjudicial pel fetus, i també per la mare ja que el consum d’alcohol, ni que sigui en petites quantitats preses de forma regular o puntual o en grans quantitats, té sempre una afectació per a la salut.

En l’embaràs, el consum d’alcohol pot estar relacionat amb:

  • Avortament.
  • Part prematur.
  • Baix pes del nadó al néixer.
  • Síndrome d’abstinència al néixer.
  • Problemes físics, mentals i de comportament.
  • Problemes d’aprenentatge amb conseqüències al llarg de la vida.
  • Trastorns de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF)

Els trastorns de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF) són una sèrie d’afectacions que una persona pot tenir si la mare ha begut alcohol durant l’embaràs. Aquestes alteracions poden ser des de discapacitats físiques i cognitives, fins a problemes de conducta i aprenentatge.

Entre aquestes afectacions la més greu és la síndrome alcohòlic fetal (SAF), que pot presentar malformacions morfològiques, retard en el creixement i alteracions del sistema nerviós central com ara alteracions cognitives, conductuals, de socialització i d’aprenentatge.

Prevalença del TEAF

A països considerats desenvolupats, el TEAF suposa la causa adquirida i evitable més freqüent, arribant a afectar a 9-10 recent nascuts per cada 1.000 naixements (Departament de Salut, 2020). I és que, en la nostra cultura, l’arrelament de l’alcohol  i l’ús habitual suposen el principal problema per baixar la taxa de casos de TEAF, que va en augment en els últims anys.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix que els països de l’Est d’Europa i Rússia tenen una taxa de consum d’alcohol de >12.5 (litres per càpita en població major de 15 anys), però en el nostre entorn, no lluny d’aquesta alta prevalença, està Espanya, que es mou en xifres de 10-12.4 lt.

La prevalença de TEAF en infants en un país està altament influenciada per les adopcions internacionals. Espanya és el segon país del món amb més adopcions de països d’Europa de l’Est, i Catalunya és la comunitat autònoma amb més adopcions internacionals a nivell absolut de països com Ucraïna i Rússia.

El primer estudi al nostre país sobre prevalença del TEAF en infants adoptats procedents de països d’Europa de l’Est situa la taxa en un 50% dels estudiats. (Hospital Clínic, Hospital Sant Joan de Déu i Hospital Universitari Vall d’Hebron, 2019)

Podríem establir la relació entre el gran nombre d’infants adoptats a Catalunya i l’alta taxa de consum d’alcohol en els països d’origen i l’alta prevalença de TEAF en aquests infants, amb una prevalença d’aquest tipus de trastorns que anirà en augment els propers anys.

Definició del TEAF

Les alteracions del TEAF poden ser lleus o greus, però inclouen:

  • Característiques facials anormals: plec naso-labial llis, llavis fins, ulls petits.
  • Microcefàlia o alteracions en el desenvolupament del cervell.
  • Baixa estatura.
  • Baix pes.
  • Dèficit en la coordinació.
  • Conductes d’hiperactivitat i dèficit d’atenció.
  • Alteració en la memòria.
  • Dificultats d’aprenentatge.
  • Dèficit de raonament.
  • Problemes de succió i de son en els nadons.
  • Problemes de visió i audició.
  • Problemes cardiovasculars, renals o ossis.

L’OMS estima que, cada any, 3,3 milions de morts al món estan relacionades amb el consum d’alcohol. És obvi que els efectes negatius de l’alcohol són àmpliament coneguts, però, alhora, el consum està altament acceptat a la nostra societat. És per això que no ens ha d’estranyar l’ocultació del consum en embarassades, la infradeclaració o, fins i tot, el consum excessiu que s’hagi pogut realitzar en una gestant abans de tenir coneixement del seu estat.

Tot i els riscos identificats, s’estima que un 40,7% d’embarassades consumeixen alcohol durant el primer trimestre i un 17,1% ho fan fins el moment del part, segons dades de l’estudi «Exposición a tabaco, alcohol y drogas de abuso en gestantes. Estudio de prevalencia en gestantes de Málaga» (Blasco-Alonso, González-Mesa et al., 2015).  D’altra banda, alguns estudis amb biomarcadors d’exposició en matrius biològiques alternatives com pot ser el cabell o el meconi neonatal, estableixen el consum real en embarassades en un 40% de casos.

Si estàs embarassada o estàs planificant estar-hi:

  1. Deixa de consumir alcohol tant aviat com et sigui possible.
  2. Demana a la teva família i amistats que t’ajudin, que no t’incitin al consum ni en petites dosis.  
  3. Si ho intentes i, tot i així, no aconsegueixes deixar de beure alcohol demana ajuda a la teva llevadora d’atenció primària  o al professional sanitari encarregat del seguiment del teu embaràs.
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.
Publicació 15 de novembre de 2021
Darrera modificació 15 de novembre de 2021

Si pateixes i et sents sol o sola, truca'ns al 681 10 10 80 image/svg+xml 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4 1873A50A-300C-4511-9831-D8604C9717D4

Sempre hi trobaràs una veu amiga

Col·lectius
Dona
Temes
Alteracions conductuals
Síndrome alcohòlic fetal (SAF)
Trastorns
Trastorns de l'espectre de l'alcoholisme fetal (TEAF)
Clara García Terol

Clara García Terol

Llevadora. Supervisora Procés Materno Infantil
Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Destaquem

Ariadna Creus i Àngel García. Banc d'Imatges Infermeres.
Blog

Si has de tenir cura del teu fill pots demanar una excedència remunerada

En casos de malaltia greu, el pare o la mare pot acollir-se a la prestació CUME
Joan Colom Farran
Entrevista

«La prevenció dels trastorns de l’espectre alcohòlic fetal és responsabilitat de tots»

TEAF
Blog

Cinc mites sobre el trastorn de l’espectre alcohòlic fetal

Desvetllem les principals idees errònies sobre aquest trastorn encara poc visible
Señales alarma TCA
Blog

Quins són els principals signes d’alarma en els trastorns de la conducta alimentària?

Símptomes que poden indicar el desenvolupament d’una anorèxia o una bulímia nerviosa
salud perinatal
Blog

La salut mental materna: senyals d’alarma

Com tenir cura de la salut mental de la mare i el nadó
Sandra Piñeiro Fungueiriño
Testimoni

«El problema és el camí que fas servir per intentar ser la millor en un esport»

Familias TEAF
Testimoni

Els TEAF: Una realitat oculta

Mitos salud mental materna
Blog

Vuit mites sobre la salut mental materna

Desmuntant algunes falses idees sobre la salut mental i la maternitat
depresión posparto
Blog

Tot el que et cal saber sobre la depressió postpart

Què és i què has de fer quan es presenta la depressió postpart
Las autolesiones no suicidas cumplen dos tipos de funciones : motivaciones intrapersonales (más individuales) y otros que son de tipo más interpersonales (o sociales).
Article

Introducció al comportament autolesiu en adolescents

El progressiu increment de la incidència de les autolesions no suïcides en joves i adolescents genera gran interès i alarma en la societat. Què els motiva a autolesionar-se?