Pandèmia a la universitat

Efectes a llarg termini de la COVID-19 en el col·lectiu universitari
Jaione Santiago Garin.
Jaione Santiago Garin
Infermera especialista en salud mental i professora
Escola d'Infermeria de la Universidad del País Vasco

L’11 de març del 2021 va fer un any que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va decretar oficialment que el contagi pel virus Sars-Cov-2 havia esdevingut una pandèmia mundial.

Durant aquest temps, un dels col·lectius més afectats per les conseqüències de la pandèmia ha estat el dels estudiants. Des de l’educació primària fins a l’educació superior, aquest grup ha estat des de l’inici en el punt de mira com a possible transmissor passiu de la infecció.

Això va portar, fins i tot abans del confinament estricte, al tancament sobtat de les aules el març del 2020. Aleshores no se sabia quant temps es podria perllongar la COVID-19 i, en la recerca de solucions que frenessin el contagi massiu, el tancament de tots els àmbits docents semblava una mesura adequada i proporcionada a l’impacte inicial que va tenir l’aparició de la malaltia.

Afortunadament, el govern va advocar per la presencialitat en la docència, encara que fos de manera parcial, i el curs 2020-2021 va poder començar, tot i que amb força canvis: noves normes, grups bombolla, fletxes assenyalant els circuits d’entrada i sortida dels espais físics i la ferma convicció que, més aviat que tard, es tornarien a tancar les aules.

Tanmateix s’ha pogut comprovar que, si es compleixen totes les mesures imposades, el col·lectiu estudiantil no és el principal vector de transmissió de la malaltia, la qual cosa ha permès mantenir, de moment, la presencialitat de les classes.

Quin és el sentiment general dels universitaris en aquesta pandèmia?

Tots aquests canvis, aquestes anades i vingudes i la multitud de noves i canviants normes genera un estrès afegit a la vida universitària, que ja és prou estressant per si mateixa. Segons diversos autors, l’estrès no és res nou per al col·lectiu universitari.

Els principals factors causants d’estrès en estudiants universitaris són tant de caire acadèmic com personal.

Entre els factors acadèmics trobem un alt nivell d’exigència a causa dels treballs acadèmics i els exàmens, la competitivitat entre iguals o les qualificacions, entre d’altres 

Pel que fa als aspectes personals, destaquen l’adaptació a una nova etapa en què canvia el grup d’amistats o l’entorn físic, la necessitat de satisfer les expectatives dipositades en ells, la separació física dels progenitors o l’assumpció de noves responsabilitats relacionades amb l’emancipació. (Sequeria et al., 2014) (Ticona et al., 2014) (Almeida et al., 2018).

A aquesta exigència d’adaptabilitat que pateix l’alumnat, el curs 2020-2021 hi afegeix la incertesa sobre la modalitat de les classes, sempre en risc de canviar de mode presencial a virtual en funció de l’evolució epidemiològica en cada moment o de la situació personal de salut de cada estudiant, entre d’altres. Una incertesa que es converteix en tensió extra en aquelles carreres universitàries amb un currículum constituït per un percentatge elevat de crèdits pràctics, com ara en el grau d’Infermeria, davant la possibilitat de no poder-los cursar oportunament.

Com afecten aquests canvis la salut mental de l’alumnat?

Totes aquestes variables influeixen definitivament en els nivells de salut mental positiva de l’alumnat. Segons la Dra. Maria Teresa Lluch, la salut mental positiva és «un estat dinàmic i fluctuant en el qual la persona intenta sentir-se i estar el millor possible dins de les circumstàncies en què es troba». Per poder-la cultivar, cal tenir en compte un seguit de factors, com ara la capacitat per afrontar situacions estressants o conflictives i resoldre problemes, o l’habilitat per comunicar-se i establir relacions satisfactòries amb l’entorn.

Salud mental positiva

Consells per cuidar més la nostra salut mental positiva

Però les circumstàncies actuals dificulten enormement la posada en marxa dels recursos psicològics individuals que el col·lectiu universitari utilitza per recarregar els seus «dipòsits» de salut mental positiva.

Podem dir que existeix una doble amenaça per a la salut mental positiva de la població general i, en concret, per a la dels estudiants. D’una banda, la prolongació en el temps de la pandèmia. Aquest fet no només està exhaurint els «dipòsits» de benestar de què ja disposaven els nostres estudiants, sinó que està dificultant la posada en marxa  dels recursos d’afrontament que habitualment utilitza el col·lectiu estudiantil. La impossibilitat de reunir-se amb els companys, de celebrar els èxits acadèmics o de compartir els fracassos amb els amics pot generar frustració i enuig i desencadenar, a la llarga, problemes relacionats amb l’ansietat, entre d’altres.

Reptes i possibilitats versus amenaces i confinament

Arribats a aquest punt, sembla necessari centrar-se en la creació de noves eines d’afrontament basades en les possibilitats que la pandèmia ens deixa, en comptes de fixar-nos només en els aspectes a què ens obliga a renunciar.

Una de les estratègies adaptatives més interessants a l’hora d’afrontar una situació com la que estem vivint és aprendre a ajustar les nostres expectatives.

Una definició d’expectativa, segons la Real Academia Española, és l’esperança raonable que alguna cosa succeeixi. Així doncs, les expectatives es fonamenten en la nostra percepció d’una situació determinada, en com la interpretem i les possibilitats de gestionar-la que creiem tenir.

Així, una tàctica que pot resultar interessant és transformar en repte allò que, des de molts mitjans, s’està presentant com una amenaça constant. Aquest canvi d’enquadrament permet a la persona enfocar-se cap a dins, des de la introspecció, per descobrir o desenvolupar fortaleses i virtuts que la puguin ajudar a afrontar aquesta situació.

Una altra eina que es pot considerar profitosa és saber com relativitzar els temps. Entendre que allò que d’entrada semblava una cursa de velocitat, s’ha convertit ara en una cursa de fons que requereix aturar-se a pensar, planificar els «punts d’avituallament» i dosificar les energies per poder arribar a la meta. Una meta que, a més, ara com ara sembla llunyana i encara sense concretar.

Aquest és el repte, transformar els «punts d’avituallament», generar nous pous dels quals extreure energia. Convertir aquesta situació en una oportunitat per descobrir noves maneres de recarregar les bateries: reprendre el contacte amb la natura, practicar noves activitats esportives com ara patinar a l’aire lliure, o inventar nous jocs per a les tardes de diumenge. I, sobretot, invertir temps en reconnectar amb nosaltres mateixos i mateixes, dedicar temps a cuidar-nos, per tal que no arribin a exhaurir-se els «dipòsits del benestar».

Temes
Confinament
COVID-19
Cansament
Estrès
Col·lectius
Ciutadania
Entorn educatiu
Jaione Santiago Garin.

Jaione Santiago Garin

Infermera especialista en salud mental i professora
Escola d'Infermeria de la Universidad del País Vasco
Bibliografía
Sequeira, C. , Carvalho, J.C. , Sampaio, F. , Sá, L. , Lluch-Canut, T. & Roldán-Merino, J. (2014). Avaliação das Propriedade Pscicométricas dos questionário de saúde mental Positiva em Estudantes Portugueses do Ensino Superior. Revista Portuguesa de Enfermagem de Saúde Mental , 11 , 45–53. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/144807/1/650125.pdf
Ticona, S.B. , Marques da Silva, R. , Baraldi, A. , De Azevedo, L. & Siqueira, A.L. (2014). Influência de fatores de estresse e características sociodemográficas na qualidade do sono de estudantes de enfermagem. . Rev. esc. enferm , 48(3) , 514–20. http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0080-62342014000300514&lng=en&tlng=pt&nrm=iso
Almeida, L.Y. , Carrer, M.O. , Souza, J. & Pillon, S.C. (2018). Avaliação do apoio social e estresse em estudantes de enfermagem. Rev da Esc Enferm , 52(0) , 1–8. . http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0080-62342018000100469&lng=pt&tlng=pt
Publicació
22 de març de 2021
Darrera modificació
22 de març de 2021