Què fa la COVID-19 al cervell?

NAUTILUS, un projecte per contribuir a donar respostes del què i el per què
Dra Mar Ariza Gonzalez
Dra. Mar Ariza Gonzalez
Investigadora. Grup Recerca Cervell Cognició i Conducta (C3-CST)
Consorci Sanitari de Terrassa
Neus Cano Marco
Neus Cano Marco
Investigadora. Grup Recerca Cervell Cognició i Conducta (C3-CST)
Consorci Sanitari de Terrassa
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Des de la seva notificació al desembre de 2019, s'han produït més de 212 milions de casos de COVID-19. Encara que la majoria de les persones contagiades sobreviuen a la infecció, un nombre significatiu d’aquestes presenta seqüeles o símptomes persistents, que causen discapacitat o disminueixen la qualitat de vida.

L’anomenada síndrome postcovid o Covid persistent inclou signes i símptomes que persisteixen o es presenten més enllà de les dotze setmanes de la infecció per SARS-CoV2 i no es poden atribuir a diagnòstics alternatius. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat als països prioritzar la rehabilitació de les persones amb seqüeles per la COVID-19 tant a mitjà com a llarg termini, ja que s’espera que aquesta cronicitat tingui un impacte sobre la salut pública i l’economia en els propers anys.

La infecció per SARS-Cov-2 pot ser asimptomàtica o presentar clínica —que va de lleu a pneumònia —i síndrome del destret respiratori agut. Pot afectar múltiples òrgans, entre ells el sistema nerviós central (SNC). La cefalea, el mareig i les alteracions de l’olfacte i gust són els símptomes neurològics més habituals en la COVID-19 i se solen presentar en casos moderats o lleus. No tan freqüents, però molt més greus, són les convulsions, meningitis, encefalopatia o els accidents cerebrovasculars.

Afectacions de la Covid persistent en el sistema nerviós central

Les dades disponibles sobre la incidència i l’evolució de les afectacions postcovid són heterogènies. Però sembla clar que no només presenten seqüeles o símptomes persistents les persones que han patit les formes més greus de COVID-19: també són freqüents, en formes no greus, en persones joves i en persones en bon estat de salut i forma física abans de la infecció. Aquestes seqüeles o símptomes persistents de COVID-19 molt probablement pertanyin a múltiples síndromes, resultants dels diversos processos fisiopatològics en tot l’espectre de la malaltia.

Investigación salud mental

La recerca en salut mental i COVID-19

Recerca i COVID-19

Entre els mecanismes proposats per explicar la patogènesi de seqüeles tardanes s’inclouen els danys dels òrgans en la infecció aguda, un estat d’inflamació crònica o una resposta d’anticossos incompetent. Altres factors poden explicar aquesta cronicitat, com ara la mala forma física abans o després de la malaltia, comorbiditats anteriors, alteracions psicològiques o canvis en l’estil de vida a causa de la pandèmia.

Diferents estudis mostren que les persones infectades per SARS-CoV2 continuen experimentant diversos símptomes entre un i vuit mesos després de la fase aguda:

  • Fatiga
  • Dispnea
  • Anòsmia o agèusia
  • Alteracions de la salut mental (trastorns de la son, ansietat o depressió)
  • Boira mental
  • Disfunció cognitiva
  • Empitjorament de la qualitat de vida.

Pel que fa a les queixes cognitives, les més freqüents són (Davis et al., 2020):

  • Alteració de l’atenció
  • Dificultats per pensar
  • Dificultats per al funcionament executiu
  • Dificultats per resoldre problemes o per prendre decisions
  • Pensament alentit
  • Alteracions de la memòria

S’ha valorat la cognició amb proves neuropsicològiques en un quants estudis realitzats entre un i quatre mesos després de la infecció. S’ha objectivat la queixa cognitiva en baix rendiment en proves de llenguatge, memòria a curt termini, atenció sostinguda i funcions executives (Almeria et al., 2020; Woo et al., 2020; Zhou et al., 2020). Els estudis de neuroimatge mostren afectacions globals de la substància blanca que es relacionen amb aquests dèficits (Lu et al., 2020; Silva et al., 2021).

Un projecte que pretén desenvolupar models predictius d’evolució de les conseqüències cognitives, emocionals i funcionals postcovid

El projecte NAUTILUS-COVID neix davant la pregunta: què està passant en el cervell dels afectats per COVID-19? i, sobretot: què passarà a llarg termini? Està liderat pel Consorci Sanitari de Terrassa  amb la Dra. Maite Garolera al capdavant, i la Universitat de Barcelona (UB), amb la Dra. Carme Junqué com a investigadora principal.

El projecte NAUTILUS té com a objectiu definir l'afectació cognitiva, emocional, funcional i de connectivitat cerebral de les persones que han superat la COVID-19.

És un estudi observacional transversal i multicèntric que s’està duent a terme a 28 hospitals públics de Catalunya, Galicia, Madrid i Andorra. Avaluem la cognició, la salut mental i la capacitat funcional de 471 persones amb diagnòstic de COVID-19 i 471 controls sans aparellats per edat, sexe i educació a través d'una avaluació neuropsicològica i l'administració de diferents escales i qüestionaris. Obtenim mostres de sang per fer determinacions bioquímiques i genètiques, i de femta per realitzar el perfil de la microbiota intestinal. A més, estudiem la connectivitat cerebral estructural i funcional en una submostra de participants.

Amb totes aquestes dades, pretenem desenvolupar models predictius d’evolució de la cognició, la salut mental i la funcionalitat en postcovid a través d’intel·ligència artificial (IA).

El grup del Dr. Ulises Cortes de la Universitat Politècnica de Barcelona liderarà l’aplicació de la IA en aquest projecte. 

Donada la gran amplitud de l’estudi i subestudis associats, NAUTILUS es desenvoluparà en diferents moments temporals a mida que anem obtenint el finançament. Hem començat ja a reclutar pacients i es preveu que l’estudi, en la seva part d’avaluació i d’intervenció s’extengui en un període de cinc anys.

Creiem que la informació extreta d’aquest estudi proporcionarà coneixement sobre les bases dels mecanismes biològics implicats en les conseqüències cognitives i emocionals de la COVID-19. Així, l’estudi NAUTILUS hauria de millorar la nostra comprensió de la història natural de les seqüeles cognitives i emocionals de la COVID-19 i dels factors o mediadors implicats. El tractament de les variables cognitives i emocionals, marcadors en sang, variacions genètiques, microbiota intestinal i neuroimatge amb IA proporcionaran noves perspectives per minimitzar les seqüeles. Aquest coneixement té implicacions pràctiques ja que ajudarà a la detecció de persones en risc de patir conseqüències de COVID-19 a llarg termini i a crear intervencions terapèutiques per mitigar-les.

Temes
Comorbilitat
COVID-19
Salut física
Col·lectius
Persona atesa
Professionals de la salut
Dra Mar Ariza Gonzalez

Dra. Mar Ariza Gonzalez

Investigadora. Grup Recerca Cervell Cognició i Conducta (C3-CST)
Consorci Sanitari de Terrassa

Investigadora en la Universitat de Barcelona.

Neus Cano Marco

Neus Cano Marco

Investigadora. Grup Recerca Cervell Cognició i Conducta (C3-CST)
Consorci Sanitari de Terrassa
Dra Maite Garolera Freixa

Dra. Maite Garolera Freixa

Doctora en Psicologia. Especialista en psicologia clínica i experta en neuropsicologia. Responsable de la Unitat de Neuropsicologia i del Grup Recerca Cervell Cognició i Conducta (C3-CST)
Consorci Sanitari de Terrassa
Bibliografía
Almeria, M. , Cejudo, J. C. , Sotoca, J. , Deus, J. & Krupinski, J. (2020). Cognitive profile following COVID-19 infection: Clinical predictors leading to neuropsychological impairment. Brain, Behavior, & Immunity - Health , 9 , 100163. https://doi.org/10.1016/j.bbih.2020.100163
Davis, H. E. , Assaf, G. S. , McCorkell, L. , Wei, H. , Low, R. J. , Re’em, Y. , Redfield, S. , Austin, J. P. & Akrami, A. (2020). Characterizing long COVID in an international cohort: 7 months of symptoms and their impact. medRxiv https://doi.org/10.1101/2020.12.24.20248802
Lu, Y. , Li, X. , Geng, D. , Mei, N. , Wu, P. Y. , Huang, C. C. , Jia, T. , Zhao, Y. , Wang, D. , Xiao, A. & Yin, B. (2020). Cerebral Micro-Structural Changes in COVID-19 Patients – An MRI-based 3-month Follow-up Study. EClinicalMedicine , 25(2) , 100484. https://doi.org/10.1016/j.eclinm.2020.100484
Silva, L. S. , Joao, R. B. , Nogueira, M. H. , Aventurato, I. K. , Campos, B. M. de , Brito, M. R. de , Alvim, M. K. M. , Ludwig, G. V. N. , Rocha, C. , Souza, T. K. A. S. , Costa, B. A. da , Mendes, M. J. , Waku, T. , Boldrini, V. de O. , Brunetti, N. S. , Baptista, S. N. , Schmitt, G. da S. , Sousa, J. G. D. de , Cardoso, T. A. M. de O. & Yasuda, C. L. (2021). Functional and microstructural brain abnormalities, fatigue, and cognitive dysfunction after mild COVID-19. MedRxiv , 21253414. https://doi.org/10.1101/2021.03.20.21253414
Woo, M. S. , Malsy, J. , Pöttgen, J. , Zai, S. S. , Ufer, F. , Hadjilaou, A. , Schmiedel, S. , Addo, M. M. , Gerloff, C. , Heesen, C. , Schulze zur Wiesch, J. & Friese, M. A. (2020). Frequent neurocognitive deficits after recovery from mild COVID-19. Brain Communications https://doi.org/10.1093/braincomms/fcaa205
Zhou, H. , Lu, S. , Chen, J. , Wei, N. , Wang, D. , Lyu, H. , Shi, C. & Hu, S. (2020). The landscape of cognitive function in recovered COVID-19 patients. Journal of Psychiatric Research , 129 , 98–102. https://doi.org/10.1016/j.jpsychires.2020.06.022
Publicació
01 de setembre de 2021
Darrera modificació
01 de setembre de 2021

Destaquem

Dr. Bellon
Entrevista

«Les intervencions breus en atenció primària són efectives per prevenir la depressió»

Maite Peñarrubia María
Entrevista

«És probable que moltes persones que es troben malament no estiguin demanant ajuda per la dificultat d’accedir al seu metge de família»

servicios de salud mental
Blog

L’Organització Mundial de la Salut alerta de l’impacte de la COVID-19 en els serveis de salut mental

La pandèmia ha frenat l’atenció de la salut mental en el 93 % dels països.
adicciones
Cap a una nova normalitat

COVID-19 i addiccions

mindfulness
Blog

Estratègies d’autocura per als professionals de la salut

El mindfulness pot ajudar a gestionar l’estrès
UTE Acompanyam
Article

Més enllà del diagnòstic

Recuperar la teràpia centrada en la subjectivitat, els vincles i la resiliència
atención telemática
Blog

Quatre aprenentatges de l’atenció digital en salut mental durant la pandèmia

La COVID-19 ha estat un punt d’inflexió en les possibilitats d’atenció a l’usuari.
Consumo de cocaina
Blog

Efectes nocius de la cocaïna que has de conèixer

L’addicció a aquesta substància comporta deteriorament físic i nombrosos problemes de salut mental
urgencias hospital
Article

La demanda d’atenció urgent de salut mental infantojuvenil s’ha doblat amb la pandèmia

Quins han estat els canvis i com ens hem adaptat a la nova realitat des d’un servei d’urgències
Telemedicina
Blog

Teleteràpia per a trastorns alimentaris

Recomanacions per a usuaris i professionals