www.som360.org/ca
Article

Les escoles de segona oportunitat, un èxit educatiu contra l’abandonament escolar

Per què hi ha una manca de reconeixement i d’estabilitat financera per poder donar una resposta d'èxit contra l’abandonament escolar?
Begonya Gasch Yagüe

Begonya Gasch Yagüe

Directora General
Fundació El Llindar
El Llindar

Espanya, a dia d’avui, és el país amb major taxa d’abandonament escolar de la Unió Europea, segons l’oficina comunitària d’estadística Eurostat. Més d’un 17 % dels joves entre 18 i 24 anys abandonen prematurament els estudis. També lidera el rànquing dels països amb més atur juvenil: un 40 %, el doble de la mitjana europea. Una situació dramàtica que s’ha vist incrementada per la situació de pandèmia i de crisi econòmica i social en què les desigualtats que ja existien es fan més visibles que mai i les persones vulnerables es troben en un risc encara més gran.

Davant aquesta situació d’emergència educativa, que no és nova, i a l’hora d’abordar aquesta problemàtica, les escoles de segona oportunitat tenen un rol fonamental.

Donen resposta a una necessitat socioeducativa greu com l’abandonament escolar i generen un impacte en el desenvolupament de trajectòries vitals de joves que han estat expulsats del sistema educatiu i, de retruc, s’han trobat exclosos socialment. El Llindar és una d’aquestes respostes. Treballa amb una proposta educativa i d’acompanyament perquè aquests joves es tornin a vincular amb la seva trajectòria acadèmica i el seu propi procés d’aprenentatge i perquè, en definitiva, s’enganxin a la vida.

Això s’assoleix a través d’un acompanyament subjectiu i una proposta de formació professional flexible i individualitzada que alterna formació i feina i que respecta el ritme natural de cada persona. S’acompanya i es construeix el projecte vital de cada adolescent, tot entenent que el trànsit a la vida adulta és un camí difícil de travessar, ja que la construcció de la identitat encara es troba en una fase de gran fragilitat.

Davant d’aquest repte, la idea és promoure novament el retorn al sistema educatiu i poder disposar d’una qualificació professional que millori la seva futura inserció en el mercat laboral. Segons l’estudi «I després d’El Llindar, què? Una anàlisi de les transicions educatives i laborals dels i les joves d’El Llindar», de la Universitat Autònoma de Barcelona, portat a terme durant el curs 2019-20, el que resulta significatiu d’aquesta experiència és que, tot sovint, transforma el concepte que té l’adolescent del seu propi procés vital i educatiu, li genera confiança en si mateix/a i el seu pas per l’escola esdevé en molts casos una etapa esperançadora. En aquest sentit, per a alguns i algunes joves, aquest trànsit «no és ni una alternativa a l’institut ni una etapa educativa més en el seu camí, sinó que és el punt de partida per iniciar la seva trajectòria professional més immediata».

Tanmateix, és cert que les barreres estructurals són constants i diverses: manca de reconeixement i de titulació oficial, no tenir un lloc en el paisatge educatiu, inestabilitat econòmica... La clau de la resposta que proposen les escoles de segona oportunitat passa per oferir una atenció personalitzada i flexible. Així, potser, per lluitar contra l’abandonament escolar i garantir una millor inserció sociolaboral, els i les joves exclosos del sistema podran imaginar i construir altres horitzons possibles de vida, fora de la precarietat i de l’exclusió social, i arribar a pensar que tenen un lloc en aquest món.

Foto cedida per El Llindar.