Una mirada des de la salut mental col·lectiva

El tenir cura i la comunitat
David Giménez Díez
David Giménez Díez
Infermer especialista en salut mental. Unitat d'Hospitalització Parcial a Domicili (UHPAD)
CPB Serveis Salut Mental
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

En aquests moments en els quals encara no hem deixat enrere la pandèmia, tenir cura de la nostra salut mental és quelcom prioritari. Habitualment, en l’àmbit dels tractaments pel patiment psíquic, ens centrem en el patiment dels ciutadans de forma individualitzada amb la fi d’eradicar aquest malestar i promoure el benestar de la persona afectada.

Aquest prisma, malgrat pot ser beneficiós per a moltes persones, obvia moltes vegades l’impacte del context transversal (social, històric, polític, econòmic, cultural) en que s’esdevé el patiment dels individus i, per tant, de la comunitat.

És molt necessari obrir la mirada des de la persona cap a la societat on aquesta està immersa, per tal de poder alleugerir el sofriment mental de tota la comunitat.

La urgència d’abordar la salut mental amb una mirada infermera i comunitària

Cal, doncs, emprendre accions col·lectives, no només individuals, que contemplin la influència de les condicions estructurals que afecten al nostre benestar emocional.

La salut mental col·lectiva, com a disciplina, cerca promoure aquestes intervencions de caire col·lectiu tenint en compte l’impacte dels factors socioculturals en la subjectivitat. Aquest és ja un paradigma de llarg recorregut present a l’Amèrica Llatina, on s’ha estimulat la reforma psiquiàtrica. No obstant això, cal cercar els espais per a una salut col·lectiva possible en un context on encara és incipient: a Europa (Martínez-Hernáez, A., & Correa-Urquiza, M. 2017).

Per enfortir aquest corrent de pensament i acció és necessària la interacció entre diferents coneixements i pràctiques, enfortir els llaços entre població i professionals de la salut i l'apreciació dels valors socials i de la subjectivitat. A més, cal superar el model biomèdic hegemònic centrat en la malaltia i hospital centrista per passar a una mirada més comunitària, amb èmfasi en l’atenció integral i l'equitat en l’accés als serveis.

Les pràctiques en salut col·lectiva estan estretament articulades amb l'estructura de la societat i les forces dinàmiques dels seus grups socials. Un clar exemple de pràctiques comunitàries dins d’aquest marc són les accions d’ajuda i suport mutu, moltes de les quals s’estan donant actualment de forma virtual.

Aquestes pràctiques demostren que els vincles compartits son un mitjà potent a través del qual lluitar per fer front a problemes compartits. A més, generen contacte social en l’escenari actual.

D’acord amb el que hem exposat, el paradigma de la salut mental col·lectiva ens indica com n’és d’important recolzar i fomentar iniciatives que tinguin en el seu nucli el tenir cura comunitari.

En aquest escenari, les infermeres de salut mental estem compromeses amb el tenir cura de la societat respectant i sumant els nostres coneixements com a expertes, als coneixements de les persones expertes per experiència en primera persona.

És imprescindible generar espais d’aprenentatge en els quals, amb les eines d’usuaris i professionals, es fugi del paternalisme i es fomenti el diàleg i la reflexió de tota la comunitat i amb la construcció conjunta, es fomenti el benestar i es disminueixi el patiment psíquic.

Temes
Atenció
Gestió sanitària
Tractament ambulatori
Col·lectius
Professionals de la salut
Persona atesa
David Giménez Díez

David Giménez Díez

Infermer especialista en salut mental. Unitat d'Hospitalització Parcial a Domicili (UHPAD)
CPB Serveis Salut Mental

Professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Bibliografía
Martínez-Hernáez, A. & Correa-Urquiza, M. (2017). Un saber menos dado: nuevos posicionamientos en el campo de la salud mental colectiva. Salud colectiva , 13 , 267-278.
Desviat, M. (2016). Cohabitar la diferencia: de la reforma psiquiátrica a la salud mental colectiva. Madrid: Editorial Grupo 5.
Publicació
21 de maig de 2021
Darrera modificació
21 de maig de 2021

Destaquem

salud mental comunitaria
Article

La urgència d’abordar la salut mental amb una mirada infermera i comunitària

La promoció de la salut, eix transversal de l’atenció i d’uns espais saludables
Dr. Bellon
Entrevista

«Les intervencions breus en atenció primària són efectives per prevenir la depressió»

atención telemática
Blog

Quatre aprenentatges de l’atenció digital en salut mental durant la pandèmia

La COVID-19 ha estat un punt d’inflexió en les possibilitats d’atenció a l’usuari.
drets humans
Ètica i drets humans

Drets i salut mental: cap a la capacitat jurídica universal

Dr. Ramos 1500
Entrevista

«Cal promoure la distància física però no l’aïllament social»

UTE Acompanyam
Article

Més enllà del diagnòstic

Recuperar la teràpia centrada en la subjectivitat, els vincles i la resiliència
Maite Peñarrubia María
Entrevista

«És probable que moltes persones que es troben malament no estiguin demanant ajuda per la dificultat d’accedir al seu metge de família»

Centro de salud mental
Blog

Per què ens fa vergonya dir que anem a un centre de salut mental?

L’estigma i la discriminació ens afecten de manera negativa.
Dr. Giovanni di Girolamo
Entrevista

«Hem de ser molt prudents abans de celebrar l’ús generalitzat de les eines digitals com un gran avenç en salut mental»

servicios de salud mental
Blog

L’Organització Mundial de la Salut alerta de l’impacte de la COVID-19 en els serveis de salut mental

La pandèmia ha frenat l’atenció de la salut mental en el 93 % dels països.