COVID-19: la crisi social que tot just comença

800.000 persones han requerit ajuda de les entitats socials durant el 2020 a causa de la pandèmia
Francina Alsina Canudas
Francina Alsina Canudas
Presidenta
Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
Aquest contingut no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si creus que necessites ajut, consulta el teu professional de referència.

Sabem del cert què passarà. Les entitats del tercer sector coneixem molt bé quines són les conseqüències socials d’una crisi perquè l’última la vam viure fa pocs anys.

Els seus efectes encara són ben visibles: un mercat laboral de mala qualitat, que ni tan sols garanteix que tenir feina sigui sinònim de no caure en una situació de pobresa, i una emergència habitacional que impedeix l’accés a un habitatge digne i assequible.

Mentre sembla que el final de la crisi sanitària s’acosta, ni que sigui a poc a poc, la social encara està molt lluny perquè ni tan sols s’ha assolit el pic màxim. Per això, som conscients que la feina de les entitats socials continuarà sent essencial, com ja ho ha estat durant aquest primer any de pandèmia.

sinhogarismo

El sector social es bolca a pal·liar les conseqüències de la COVID-19 en les persones sense llar

Han estat dotze mesos molt durs per a tothom, també per al tercer sector. A l’inici ni tan sols teníem el material de protecció necessari perquè els i les professionals (la majoria dones) poguessin seguir atenent, acompanyant i oferint suports a les persones ja fos gent gran, infants, persones amb discapacitat, amb trastorns de salut mental, persones sense llar o amb problemes d’accions.

No vam ser una prioritat per a l’administració, tot i que hem estat la xarxa de protecció social per a milers de persones durant aquests mesos i que no hem «abaixat la persiana» en cap moment.

Un cop més, s’ha demostrat perquè reivindiquem que som i fem un servei públic. D’una manera o altra, les entitats socials hem estat capaces de readaptar i reinventar serveis i suports per donar una resposta ràpida a les necessitats agreujades per la COVID-19, fent mans i mànigues per assumir les despeses extres derivades del coronavirus.

Ho demostra les 800.000 persones que les entitats socials centrades en l’emergència social han atès durant el 2020 sobretot per cobrir necessitats tan bàsiques, com l’alimentació (les peticions d’ajuda s’han triplicat) i l’habitatge (s’han duplicat).

Amb la pandèmia hem perdut moltes coses, entre les quals, drets i oportunitats.

Sens dubte, el coronavirus ha comportat un retrocés de drets i ha dinamitat una part important de tot allò que havíem aconseguit guanyar en dècades a favor de la igualtat i la cohesió social i que suposaven un avenç cap a l’empoderament i autonomia de les persones. Ara, la prioritat és recuperar-ho.

La duresa d’aquesta crisi és palpable. El 30% de les persones que han recorregut a una entitat social en aquest últim any no ho havien fet mai abans.

El coronavirus s’ha acarnissat amb aquelles persones que ja estaven en una situació de pobresa i exclusió social, però també ha colpejat moltes altres que han perdut la seva feina, tant a l’economia formal com informal, i que s’han quedat, de sobte, sense cap ingrés, en especial dones, joves i persones migrades, amb discapacitat o amb trastorns de salut mental.

«És urgent parlar de valors, dels menys afavorits i dels professionals del sector social»

José Leal Rubio

En els pròxims mesos, aquest impacte creixerà exponencialment quan desapareguin les mesures de l’anomenat escut de protecció social. Els ERTO, les moratòries de les quotes de les hipoteques o dels lloguers estan contenint les conseqüències de la pandèmia.

Quan s’aixequin aquestes mesures serà quan es comenci a veure l’abast real. Però també serà quan les administracions hauran d’estar preparades per afrontar-ho amb polítiques socials que reforcin la xarxa de drets i protecció social, molt tocat per les retallades i l’austeritat dels últims anys, i per incrementar recursos que permetin equiparar els serveis socials a altres pilars fonamentals de l’estat del benestar.

Els governs tenen la responsabilitat de la sortida a aquesta crisi sense precedents. Les decisions que es prenguin, en forma de polítiques i recursos, marcaran el futur de les persones més vulnerable.

Temes
Acompanyament
Atenció
Confinament
COVID-19
Drets humans
Desigualtats socials
Estigma
Pobresa
Sensellarisme
Col·lectius
Ciutadania
Voluntariat
Persona en risc d'exclusió social
Persona migrada i refugiada
Francina Alsina Canudas

Francina Alsina Canudas

Presidenta
Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
Publicació
18 de març de 2021
Darrera modificació
18 de març de 2021

Destaquem

José Leal Rubio
Entrevista

«És urgent parlar de valors, dels menys afavorits i dels professionals del sector social»

Desigualdades sociales
Article

El pes dels determinants socials en el dret a la salut

L’accés a la sanitat universal no és suficient per garantir aquest dret bàsic
sinhogarismo
Blog

El sector social es bolca a pal·liar les conseqüències de la COVID-19 en les persones sense llar

El reforç de les polítiques socials i el treball en xarxa es perfilen com a indispensables per fer front a l’emergència social.
resiliencia
Testimoni

Un any de resiliència

Joan Alvaros
Entrevista

«És fonamental que la salut mental s’introdueixi en espais no sanitaris»

Convencion nueva york
Blog

La Convenció de Nova York

Els drets de les persones amb discapacitat
drets humans
Ètica i drets humans

Drets i salut mental: cap a la capacitat jurídica universal

Dia Mujer
Article

Per què la dona pateix més trastorns de salut mental?

Factors que influeixen en el risc de patir un problema de salut mental
Obertament
Blog

Nova campanya d'Obertament per trencar estigmes en salut mental

L'entitat interpel·la la ciutadania a preguntar-se com es troba
perspectiva genero
Cap a una nova normalitat

Lideratge femení en temps de pandèmia