«No sé qui soc sense tu; ets la meva raó de viure»

El meu nom és Paola, tinc 21 anys i m'agradaria explicar-vos com vaig superar el meu problema de dependència emocional. Fa alguns anys, quan tenia 17 anys, em trobava atrapada en una situació de dependència emocional cap a la meva parella, que semblava irrompible. La meva vida girava al seu entorn, a les seves necessitats, i sempre esperava i necessitava la seva aprovació abans de prendre una decisió, per molt fàcil que fos. La meva felicitat depenia completament de la seva presència a la meva vida i em sentia perduda sense ell i sense el seu consell. El tracte d'ell cap a mi no era afectuós, gairebé sempre estava enfadat amb mi, criticava la meva manera de vestir o d'actuar, i això em creava molta inseguretat.

Al principi, la nostra relació era genial, plena d'amor i connexió. Però a poc a poc, aquesta connexió es va convertir en una obsessió per part meva. Cada vegada que ell s'allunyava o expressava el seu desig de passar temps sol o amb els seus amics, jo em mostrava gelosa i em posava trista. Només podia pensar en què estaria fent sense mi, en si em continuava estimant o si hi havia alguna cosa que jo estava fent malament. L'ansietat s'apoderava de mi cada vegada que no estava al meu costat. Necessitava trucar-lo, saber què estava fent, amb qui parlava, amb qui reia, etc. Per a mi, ell s'havia convertit en el centre de la meva atenció, i em vaig allunyar de la meva família i dels meus amics.

Buscar ajuda, el primer pas cap a la recuperació

Va ser un bon amic meu qui em va fer adonar del que passava i vaig poder comptar amb el seu suport, i també amb el d'altres amics i familiars. Al principi, em va costar admetre que tenia un problema i que necessitava ajuda. Al final, vaig demanar cita al centre AIS Pro-Joventut, i aquest va ser el primer pas cap a la meva recuperació.

La teràpia psicològica es va convertir en el meu refugi. Vaig aprendre a entendre la meva manera de pensar i a treballar per millorar la meva autoestima. A poc a poc, vaig començar a reconstruir la meva vida fora de l'ombra de la meva parella. Vaig començar a redescobrir les meves passions, a fer nous amics i a reconnectar amb vells interessos que havia deixat de banda.

La meva felicitat depenia completament de la seva presència a la meva vida i em sentia perduda sense ell i sense el seu consell.

El camí cap a la recuperació no va ser fàcil. Va haver-hi recaigudes, moments de feblesa i  comiats dolorosos. Però cada obstacle em va fer més forta. Vaig aprendre a estimar-me i a entendre que la meva felicitat no depenia de ningú més que de mi mateixa. Vaig aprendre a valorar les meves necessitats i a establir límits saludables en les meves relacions.

Avui, puc dir que, després d'un any de tractament (individual i en grup), he superat la meva dependència emocional. Estic estudiant a la universitat, tinc una nova parella amb qui tinc una relació saludable, basada en el respecte mutu i en la independència personal i emocional. Però el més important és que la meva relació amb mi mateixa és més forta i sana que mai. Em sento completa, segura i capaç d'enfrontar qualsevol desafiament que la vida em presenti.

Per saber més sobre dependència emocional:

García, A., de la Villa Moral, M., Cuetos, G. & Sirvent, C. (2017). Violencia en el noviazgo, dependencia emocional y autoestima en adolescentes y jóvenes españoles. Revista Iberoamericana de Psicología y Salud, 8(2). 

Gil, H. L., Alba, L. C., Sosa, Y.; Gutiérrez, A. E. La dependencia emocional: un problema de la psicología y otras ciencias humanísticas. (2021) Edumecentro, 13(2): 269-286.