No tots els usos problemàtics són addicció. Característiques com la sobreutilització, l'excés de temps invertit o la compulsivitat no responen sempre als criteris d'addicció, i poden ser pròpies de l'adolescència digital. Però no podem passar-los per alt si causen malestar significatiu en la vida diària d'una persona, per les conseqüències negatives que té per a ella i per al seu entorn.

Els signes que podem associar a una addicció a la tecnologia són similars als de les addiccions a les drogues:

• La dependència: Un fort desig o compulsió per continuar realitzant l'activitat que proporciona plaer o sentiment de benestar.
• La tolerància: Un estat d'adaptació que es caracteritza per la disminució de la resposta de plaer amb la mateixa quantitat d'activitat. Cada vegada necessiten dispositius més equipats, més aplicacions o més hores per sentir-se bé.
• La síndrome d'abstinència: Quan no poden estar connectats o dedicar-li tot el temps que desitgen, poden sentir malestar, ràbia, tensió o sentiments d'ansietat.
• La pèrdua de control: La conducta tendeix a ser cada vegada més freqüent, la persona no pot limitar el temps d'ús de les tecnologies i, com a conseqüència, deixa de dur a terme activitats bàsiques de la vida diària, com menjar o dormir.
• La negació del problema: La persona no viu el seu comportament d'addicció a la tecnologia com un problema i, per tant, el nega o menteix en relació a les hores que està connectat.
• L'abandonament d'altres interessos que abans eren per a ells importants, com ara les activitats esportives, d'oci, etc.
• Presència d'un deteriorament o un malestar significatiu que afecta la vida diària. Es pot observar en l'àmbit familiar (discussions freqüents…), social (aïllament…), escolar (baix rendiment, absentisme) i personal (sentiments de solitud, baixa realització personal…). Encara que és conscient d'aquest malestar, no se sent capaç de controlar la seva conducta.