Les autolesions solen ser difícils d'identificar, ja que és una conducta que acostuma a fer-se «d'amagat» i a mantenir-se en secret. Tot i així, les persones que s'autolesionen ho fan perquè estan patint d'alguna manera, i aquest patiment sol manifestar-se en més d'una conducta. 

A més d'aquestes mostres més generals de patiment, hi ha algunes senyals que ens poden fer sospitar que una persona s'està autolesionant: 

• Tenir lesions contínues que no es poden explicar (talls injustificats, cremades, rascades o cops).
• Portar roba que no és adequada per la temporada o per la temperatura, com ara jerseis a l'estiu. 
• Negar-se a realitzar activitats que impliquin canviar-se de roba (gimnàstica, natació). 
• Usar embenats de manera habitual.
• Verbalitzar o mostrar d'alguna manera idees relacionades amb l’autolesió (dibuixos, converses amb companys, etc.).
• Necessitar de manera massa freqüent privacitat.
• Portar al damunt o trobar amagats objectes que tallin (ganivetes d’afaitar, trossos de vidre, tisores, ganivets...).
• Passar molt de temps al bany o l'habitació.
• Trobar restes de sang a les escombraries.

És important destacar que  els senyals d’alarma són útils per a la detecció de possibles situacions d'autolesió, però  la seva presència no implica necessàriament que aquella persona s’autolesioni.