Durant molt de temps, en les classificacions diagnòstiques, l'autolesió només apareixia com un símptoma del trastorn límit de la personalitat (TLP). En el context clínic, la realitat és que l'autolesió és un fenomen transdiagnòstic molt freqüent, que és present en diferents problemes de salut mental, com per exemple en els trastorns de la conducta alimentària o en els trastorns depressius.

D'altra banda, també sabem que l'autolesió és molt freqüent en la població general, i que pot donar-se sense que hi hagi un trastorn mental. De fet, sabem que aproximadament el 30% dels adolescents i adults joves de la població general s'ha autolesionat alguna vegada a la vida. Recentment, l'autolesió no suïcida s'ha incorporat en el DSM-5 (la guia clínica de referència en el diagnòstic de trastorns mentals) com una categoria diagnòstica per estudiar, li això podria ajudar a diferenciar-la d'altres problemes de salut mental.